terrorisme
prevenció d'incendis
Obstacles per protegir la Rambla i altres punts cèntrics
Barcelona instal·larà pilones al centre i convertirà en zona de vianants l’entorn de la Sagrada Família per reforçar la seguretat i evitar nous atropellaments massius
Barcelona instal·larà finalment obstacles fixos per dificultar l’accés de vehicles a la vorera central de la Rambla. L’artèria és un dels punts on s’aplicaran reforços de seguretat per evitar la comissió d’atropellaments massius com el que es va perpetrar el 17 d’agost a l’emblemàtic passeig. No és, però, l’únic. Les mesures afectaran, sobretot, el centre de la ciutat i els entorns de la Sagrada Família, i s’implementaran de manera progressiva, segons van informar ahir el ministeri i el Departament d’Interior i l’Ajuntament de Barcelona. El paquet de mesures, que es començaran a activar en els dies vinents, el va decidir el grup que la Junta de Seguretat Local (integrada per l’Ajuntament, la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la Policía Nacional i la Guàrdia Civil) va crear després dels atemptats de l’agost per estudiar específicament aquests reforços de seguretat.
L’any passat, la Policía Nacional ja va proposar en el marc de la junta instal·lar pilones en zones molt concorregudes per evitar la possibilitat d’atemptats fent servir vehicles pesants contra els vianants, però els Mossos van rebutjar aquesta possibilitat. L’alcaldessa, Ada Colau, també s’havia manifestat contrària a la mesura. El 17-A, però, va fer canviar la perspectiva.
Fonts del consistori insisteixen, però, que no hi ha un canvi de criteri. Del que es tracta ara –com llavors, diuen– és que no hi hagi la sensació que la ciutat “està tancada” per por del terrorisme. D’aquí que les pilones o cubs de formigó siguin només uns elements més d’entre un ventall que també inclou jardineres, arbrat o altres peces ordinàries de mobiliari urbà. Molts d’aquests obstacles fixos en substituiran d’altres que es van instal·lar de manera provisional a l’agost, com ara els furgons policials plantats des d’aleshores als extrems de la Rambla.
Pel que fa a la Sagrada Família, objectiu inicial dels terroristes que van acabar atemptant a la Rambla, els trams viaris que l’envolten es començaran a transformar en àrees de vianants. L’operació, que es traduirà en talls de trànsit als carres Marina, Mallorca i Provença a l’altura del temple, ja estava en estudi per part del consistori en vista de la gran afluència de gent, i ara això s’accelera. En les setmanes vinents també hi haurà reforços policials a les zones comercials que s’emmarcaran en l’operació Nadal, el dispositiu amb què l’Ajuntament afronta cada any les festes nadalenques.
El maltracte és al llenguatge
m.REn el 32% de les notícies que es van publicar sobre els atemptats hi havia continguts islamòfobs. L’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans ha detectat que justament aquesta estadística de després dels atemptats va ser més baixa del que ho és normalment (en el primer mig any 2017 les notícies islamòfobes eren el 66%), ja que aquells dies els mitjans de comunicació van intentar ser més curosos amb la comunitat musulmana; potser, en aquell moment tan delicat, per no trencar la cohesió social. L’observatori, liderat per la fundació Al Fanar i l’Institut Europeu de la Mediterrània, ha analitzat molts articles després del 17-A i, com diu la directora de l’àrea de món àrab i mediterrani de l’IEMed, Lurdes Vidal, “només hem analitzat notícies. No hem entrat en els comentaris de les notícies, autèntic camp de mines”. Què s’entén per islamofòbia? Doncs, entre altres coses, confondre l’islam amb l’individu, dividir la societat en el binomi «o nosaltres o ells» o crear una alteritat, entre altres coses. Com es consolida, com es propaga? Per exemple, amb una terminologia no adequada. Una altra manera i, de fet, la usual, està relacionada amb el gènere. L’observatori constata que en la majoria de notícies on es parla de violència, de radicalització i de terrorisme islamista hi acaben sortint les dones, el vel i, en moltes, els refugiats. Les dones apareixen dibuixades com a “submises”. “En molts casos els textos islamòfobs ho són per desconeixement. En altres, el maltracte vers la comunitat musulmana és fet expressament”, diu Pedro Rojo, president d’Al Fanar, que recorda que el que surt als mitjans condiciona la resposta ciutadana i el discurs polític. “La terminologia és difícil”, diu Rojo, que creu que hi hauria d’haver un pacte i més pedagogia”.
