Territori
El Maresme s’adreça a Europa per unificar producte turístic
Dimarts el Consorci de Turisme presentarà als alcaldes la proposta conjunta per accedir als ajuts econòmics dels Feder
Amb un cost global de 4 milions d’euros, es nodrirà de l’oferta local actual per fer-la comarcal
L’oferta turística local pel que fa al patrimoni, la cultura, la natura i l’esport del Maresme és d’una gran riquesa. Cada municipi, amb més o menys encert, ha promocionat la seva singularitat amb l’objectiu d’atraure visitants que ajudin en l’economia de casa. Aquesta opció, però, està encotillada pels límits de cada municipi i perd la possibilitat d’arribar a un públic més ampli. En el Consorci de Promoció Turística del Consell Comarcal del Maresme, es treballa des de fa temps per ampliar el camp d’actuació i oferir, de manera endreçada i amb més potencial aquest producte made in Maresme. “Volem reivindicar els nombrosos atractius i actius turístics a fi d’englobar-los en una destinació comarcal de primer ordre”, diu el president del Consorci, Joaquim Arnó (PDeCAT). Una iniciativa d’aquesta importància, però, tal com reconeix ell mateix, necessita una inversió econòmica ambiciosa i, per aquest motiu, s’ha posat la vista més enllà del país. “Ens presentarem als fons europeus amb una proposta global i amb un cost total de quatre milions d’euros”, precisa Arnó, i hi afegeix que, en el cas que l’acceptin, el Feder només aportaria la meitat de l’import. “L’altra meitat l’haurien de sufragar els ajuntaments que s’hagin compromès a participar-hi”, explica. I com sembla, després de mesos de visites i presentacions, el projecte turístic de comarca ha convençut els trenta municipis. “S’ha fet un treball previ de camp per recollir tots aquells actius que volen promocionar i que s’haurien d’incloure en la proposta que es vol presentar a Europa el 2018”, explica el president del Consorci.
En l’ens comarcal detallen que les aportacions de cada Ajuntament se sufragarien a terminis “per facilitar al màxim la participació de tothom”. I què s’inclou, en aquest projecte? Des d’ofertes plenament consolidades i disperses fins a iniciatives completament noves. “Parlem de rutes prou reconegudes i amb un camí fet, com és el cas de les diferents rutes modernistes que funcionen al territori, o les de senders, o les de jaciments arqueològics”, enumera Joaquim Arnó. Hi afegeix que hi volen “sumar la proposta del Camí de Sant Jaume o la dels vestigis de la Guerra Civil, que inclouria els búnquers o les antigues ambaixades”.
El vistiplau dels alcaldes serà el pas previ a obtenir el compromís aprovat pel ple de la participació econòmica de cada Ajuntament. “Amb una proposta com aquesta ben estructurada podem aspirar, amb èxit, a buscar noves inversions tant públiques com privades, perquè les possibilitats són immenses”, considera Arnó. Les previsions, un cop s’aconsegueixin els ajuts europeus, és que el nou producte turístic maresmenc es faci realitat a partir del 2019.
LA FRASE
LA XIFRA
Netejar el fons marí és cosa de tots
A la trobada d’alcaldes de dimarts, el Consorci de Turisme també hi portarà els resultats de les dues proves pilot de neteja dels fons marí que l’entitat de submarinistes voluntaris Sin Pasaje de Vuelta ha fet a principi del setembre a les platges de Santa Susanna i Malgrat de Mar. L’estudi aprofundit de les restes trobades permetrà que l’ens comarcal faci la proposta concreta per fer extensiu un servei anual de neteja a tots els municipis de costa. Tot i així, tal com avança el president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, es tracta de fer una lectura exhaustiva de la brossa recollida per determinar fins a quin punt només s’han d’encarregar de mantenir en condicions el fons marí les poblacions amb costa. “En les deixalles recollides es podrà veure quines han estat fruit de l’incivisme de banyistes i embarcacions i quines han estat arrossegades per les rieres de les poblacions de muntanya”, precisa Arnó. En aquest marc de la corresponsabilitat, el Consorci avaluarà la possibilitat que tot el Maresme en conjunt, i de manera equilibrada i equitativa, es responsabilitzi de mantenir en bon estat el fons marí. “La responsabilitat amb el medi ambient és cosa de tots”, defensa Arnó.
