religions
El govern i les comunitats islàmiques acorden regular la formació dels imams
Les comunitats musulmanes demanen que es compleixi el dret a rebre formació religiosa a l’escola
Primera reunió després dels atemptats
La consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, es van reunir ahir, per primera vegada des dels atemptats gihadistes del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, amb les comunitats musulmanes de Catalunya i entitats i agents que treballen en temes d’immigració.
La comunitat musulmana va posar sobre la taula diverses qüestions que, segons el seu parer, són importants de cara al fet que l’islam estigui plenament integrat al nostre país i perquè aquesta religió i els seus fidels es vegin i puguin viure amb normalitat, un pas més per intentar evitar radicalitzacions. La reunió es va fer a petició de la consellera, que vol iniciar un procés de treball amb les comunitats islàmiques, i es va acordar que s’aniran fent reunions periòdiques per tal d’anar “assolint acords”.
Un dels temes que preocupen més en aquests moments és la formació dels imams, va explicar Mohamed el-Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (Ucidcat), la més gran de Catalunya. “Aquest és un tema molt sensible i molt seriós; no només és que parlin català i tenir coneixement de la realitat catalana, el tema clau és la teologia que han de projectar.” El-Ghaidouni assegura que a Europa hi ha imams nascuts aquí, que coneixen l’idioma i la realitat dels països on viuen però que, en canvi, “la seva predicació ha portat joves a Síria i a l’Iraq”. “Per tant –manté– hem de consensuar quina teologia volem projectar aquí, a Catalunya.” “El problema que tenim aquí ara és que els imams que tenim a Catalunya a l’hora de predicar no prediquen des d’un sentiment de pertinença catalana. Per tant, no poden donar respostes als creients des d’aquesta visió. Aquest és el conflicte, sobretot amb les noves generacions.”
L’islam del segle XXI
Una altra cosa que volen resoldre les comunitats musulmanes, tot i que en aquest cas ho han de fer amb el govern de Madrid, ja que és competència seva, és revisar els acords firmats per la Comissió Islàmica i l’Estat espanyol l’any 1992. “Els acords s’han d’actualitzar”, afirma El-Ghaidouni, que explica, per exemple i en relació als imams, que a aquests “se’ls ha de donar un altre estatus”. “En aquells acords es va equiparar la figura de l’imam amb la d’un capellà, quan no tenen res a veure. Un capellà viu en una parròquia i està solter. Els imams estan casats i tenen família. Com que els capellans no cotitzen a la Seguretat Social, els imams tampoc. Què passa?, que els imams no es volen inscriure com a tals a la Seguretat Social perquè si es queden a l’atur, per exemple, no el cobren. Són coses que s’han de canviar. No els podem demanar que facin cursos, que es formin... si no tenen prou diners ni per mantenir la seva família.”
Ensenyar un islam amb sentiment de pertinença
Un dels temes que plantegen les comunitats islàmiques catalanes és el dret que tenen els nens musulmans a rebre classes de la seva religió a l’escola pública. “ Hi tenim dret i, en canvi, a Catalunya, en contra del que passa amb la religió catòlica, de la qual hi ha molts professors, de religió islàmica no n’hi ha cap”, explica Mohamed el-Ghaidouni, president d’Ucidcat. “Nosaltres volem que els 85.000 nens musulmans matriculats a l’escola pública catalana tinguin l’oportunitat, si volen, d’aprendre l’islam a l’escola, com ja passa en altres comunitats on sí que hi ha professors d’islam”, demana. I assegura: “Hem de projectar un islam des d’una percepció de sentiment de pertinença, i això ho hem de començar a treballar amb els nens. Hem d’ensenyar-los un islam compatible amb els valors del país i d’Europa, i això solament es pot fer a través de l’escola amb una pedagogia homologada de l’ensenyament.”
