Generalitat, Estat i Ajuntament commemoren el 25è aniversari dels Jocs
Puigdemont atribueix la cita olímpica “al diàleg i a les complicitats que van permetre aconseguir l’objectiu sense retrets i sense imposicions”
Generalitat, Estat i Ajuntament de Barcelona han commemorat aquest dimarts el 25è aniversari dels Jocs Olímpics i Paralímpics de 1992 en un acte al Palauet Albéniz on s’ha rendit homenatge als atletes que hi van participar, però també a l’exalcalde i principal impulsor de la cita, el socialista Pasqual Maragall. Han participat en aquesta commemoració l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el rei, Felip VI i també el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha aprofitat per apuntar que els jocs “ho van ser de tots” i van ser possibles “perquè la societat i les administracions van anar a la una”. “I perquè el diàleg i les complicitats van permetre aconseguir l’objectiu sense retrets ni imposicions”, ha afegit després que Felip VI tornés a reivindicar la unitat que es va exhibir durant la cita olímpica.
El Palauet Albéniz ha acollit aquest dimarts l’acte institucional de commemoració del 25è aniversari de Barcelona 92. Presidit pel rei, Felip VI, pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l’acte ha servit per homenatjar el col·lectiu d’atletes que van participar en els jocs olímpics i paralímpics, però també per reconèixer la figura de l’alcalde de la ciutat que va propiciar els Jocs, el socialista Pasqual Maragall, que també ha assistit a la recepció vestint una corbata dedicada a la cita olímpica. No s’han perdut l’acte el ministre d’Educació, Cultura i Esport del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller de la Presidència de la Generalitat, Jordi Turull.
La commemoració ha començat amb una foto de família amb els atletes olímpics i paralímpics, que han envoltat les autoritats i l’exalcalde de la ciutat, rebut amb aplaudiments. L’acte ha estat presentat per la periodista Olga Viza i ha intercalat imatges de la cerimònia d’inauguració, com per exemple el discurs de benvinguda del mateix Maragall.
Els missatges d’unitat i de diàleg han centrat els discursos de les autoritats. En la línia del que ja ha apuntat al matí durant la celebració del 30è aniversari del Centre d’Alt Rendiment, a Sant Cugat, el rei, Felip VI, ha insistit que “l’èxit rotund que van suposar els Jocs Olímpics per a Barcelona, per a Catalunya i per a tota Espanya va ser possible gràcies a l’esforç conjunt i al treball compromès, generós i solidari per part de tots”.
“L’estiu del 92 tota Espanya mirava Barcelona amb confiança. Aquí ens revalidàvem davant del món i conclosos els Jocs, va ser aclaparador el sentiment d’orgull. Tota Espanya es va sentir orgullosa d’aquesta ciutat”, ha apuntat Felip VI, que ha apuntat que aquests van ser, per primer cop, “els jocs d’una ciutat”. També ha compartit la seva experiència com a abanderat d’Espanya i ha conclòs el seu discurs remarcant que “l’esperit olímpic ha de transcendir els jocs i l’esport”. “La concòrdia, el respecte i la unió han d’inspirar sempre els nostres valors i els nostres comportaments”, ha acabat.
També Puigdemont ha subratllat que els jocs “van ser de tots”, i ha atribuït el seu èxit al fet que “societat i administracions van anar totes a una”. “El diàleg i les complicitats van permetre aconseguir l’objectiu sense retrets i sense imposicions”, ha apuntat.
El president de la Generalitat ha destacat la “potència esportiva de la Catalunya d’avui” i ha remarcat que la seva organització demostra que aquest país “si es proposa quelcom ho pot aconseguir”. En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que Catalunya està preparada per presentar candidatura per acollir uns jocs d’hivern, i així projectar els catalans “de nou al món a través de l’esport”.
També Colau ha constatat que els jocs van ser un “èxit compartit, una gran suma de voluntats que demostra que quan hi ha voluntat, quan hi ha diàleg, quan hi ha cooperació i lideratge ciutadà, els projectes surten i poden ser imparables”. L’alcaldessa ha dedicat part del seu discurs a reconèixer l’impuls decisiu de Pasqual Maragall, “algú que disposava d’un lideratge excepcional, que va veure més enllà d’on altres veien, que va preservar on altres haguessin abandonat”. “Ho va fer amb generositat, anteposant l’interès general i generant un moviment al seu voltant cada cop més ampli i transversal. Aquest motor té un nom i un cognom: Pasqual Maragall”, ha constatat.
Colau ha donat les gràcies a Maragall pel seu “coratge i determinació”. “Per haver-nos fet somiar, per haver-nos transmès el teu amor per la ciutat. T’estimem i ens sentim molt orgullosos que hagis estat el nostre alcalde”, li ha dit.
Les reivindicacions de Colau
Ara bé, també ha aprofitat, segons ella mateixa ha dit, per “fer d’alcaldessa”, i ha aprofitat per remarcat que 25 anys després de la gran transformació que va suposar aquesta cita per a la ciutat, ara hi ha “molts reptes i molta feina per fer”. En aquest punt, ha remarcat que Barcelona necessita una regulació dels preus de lloguer per evitar que els seus veïns marxin, però també infraestructures ferroviàries i la millora del transport públic. També ha reclamat un compromís clar amb el corredor mediterrani per continuar posicionant Barcelona com a tractora de la innovació i de la recerca i així aconseguir ser seu de l’Agència Europea del Medicament.
Thomas Bach, el president del Comitè Olímpic Internacional, ha recordat especialment la figura de Joan Antoni Samaranch, i ha animat la ciutat a “valorar de forma adequada els seus mèrits històrics”.
Després de les intervencions de les autoritats, s’ha encès la torxa olímpica, que 25 anys després ha tornat a recórrer la ciutat des del mateix Palauet fins a la plaça Catalunya, on té lloc la festa ciutadana organitzada pel consistori. La primera rellevista ha estat Elisabeth Maragall, medallista de Barcelona 92 i neboda de l’alcalde Maragall.
La torxa ha estat portada per esportistes olímpics i paralímpics que van prendre part en aquella cita, així com per representants de la societat civil. Cada rellevista ha portat al costat un abanderat. El recorregut, d’uns 6,5 quilòmetres, ha acabat amb l’últim relleu, a càrrec de l’exjugador de bàsquet Juan Antonio San Epifanio, Epi, i de l’atleta paralímpica Purificación Santamaría.
La flama ha passat llavors a l’arquer i medallista paralímpic Antonio Rebollo, que ha recreat l’encesa d’un peveter instal·lat per a l’ocasió a la plaça Catalunya. Simultàniament s’ha encès el peveter de l’Estadi Olímpic Lluís Companys.
