procés sobiranista
Més de 560 entitats territorials posen les bases d’una futura llei de l’Administració local catalana
Ampliar els mandats dels alcaldes i alcaldesses a cinc anys o més estabilitat en el finançament són algunes de les propostes
Més de 560 entitats territorials han elaborat un document per establir les línies bàsiques sobre com hauria de ser una futura llei de l’Administració local catalana. El treball és fruit d’uns processos de debat que, sota el nom de ’Governslocals.cat’, han mantingut durant un any administracions com la Generalitat o les diputacions amb els governs locals. Hi han pres part 530 alcaldes i alcaldesses de municipis que sumen el 60% de la població de Catalunya. Aquest dimarts, la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, ha presentat el resultat final d’aquests processos a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Algunes de les propostes que recull ’Governslocals.cat’ són ampliar els mandats dels alcaldes a 5 anys o garantir una major estabilitat del finançament local.
En paraules de la consellera de Governació, “no hem censurat res, hem fet allò que ens vam comprometre: recollir l’opinió del món local”. Segons ha explicat Borràs, es va optar per aquest format per “no deixar tota aquesta informació al calaix”, donada la curta durada de la legislatura. Juntament amb el secretari d’Administracions Locals, Joaquim Ferrer, i de la directora general d’Administració Local, Montserrat Mundi, han fet arribar el document al Parlament “perquè es pugui fer servir per elaborar una proposició de llei”.
Un altre dels punts tractats ha estat el futur dels consells comarcals. De l’opinió dels càrrecs locals n’han sortit dues postures segons la mida dels municipis: els més petits opten per potenciar-los o substituir-los per consells d’alcaldes, mentre que els més grans són partidaris de reduir les seves atribucions a l’àmbit tècnic.
El document també posa de manifest la “lentitud i l’excés de burocràcia en la licitació de serveis i obres publiques”. En l’àmbit de la gestió pública, demana “clarificar competències i fa una “aposta clara a mancomunar serveis i recursos humans”.
D’altra banda, en l’organització dels governs locals, hi ha “consens en ampliar els mandats a legislatures de 5 anys”, però sense una postura definida per part de l’Ajuntament de Barcelona. També es proposa “limitar a dos el nombre de càrrecs simultanis que pot exercir un electe” i una “elecció directa” dels alcaldes.
Sobres i paperetes
Borràs també ha donat explicacions sobre la publicació al BOE de la compra de paperetes i sobres per part del Govern. Segons la consellera, el motiu és “reduir els temps” davant una futura convocatòria d’eleccions al Parlament. D’aquesta manera, ha explicat que les empreses ja estan homologades, perquè en el moment en s’aprova el decret d’eleccions “només hi ha 54 dies” per fer tots els tràmits administratius. Ha insistit, però, que “no són per al referèndum”.
La consellera no ha confirmat ni desmentit el fet que les urnes pel referèndum ja podrien estar comprades. “No anirem explicant tots i cadascun dels passos administratius”, ha conclòs.
