municipal
habitatge social
Colau compra tres finques al Raval per protegir-ne els veïns
Els inquilins estaven en alerta perquè temien que es venguessin a un fons d’inversió
L’Ajuntament pagarà 5,6 milions i s’hi podran quedar si compleixen els requisits per accedir a un habitatge públic
Fa mesos que els veïns del carrer de Lancaster, al barri del Raval, van començar a plantar cara a l’especulació immobiliària que flagel·la Barcelona i, en especial, el districte de Ciutat Vella. La seva lluita va començar quan el fons d’inversió patrimonial MK Premium va adquirir l’edifici situat al número 13, on ara ja només viu una família que ha dut l’empresa al jutjat per assetjament immobiliari. Aquest cas no és pas cap excepció. La compra de finques feta per inversors, amb l’objectiu de rehabilitar-les i fer-ne créixer el valor, està a l’ordre del dia a la ciutat. Una realitat que, a la pràctica, implica l’expulsió de les famílies que hi viuen i la seva substitució per residents amb més poder adquisitiu. Els edificis del números 7, 9 i 11 del carrer de Lancaster –i els seus veïns– corrien el risc de tenir el mateix destí, una situació que l’Ajuntament de Barcelona ha evitat amb la compra dels tres edificis.
Les finques eren propietat de la mateixa societat que va vendre el número 13 a MK Premium –en aquest cas el fons inversor va oferir diners als inquilins per rescindir els contractes de lloguer– i rebien visites de possibles compradors. Els edificis –molt degradats– estan situats a tocar de la Rambla, en una zona amb molta pressió immobiliària i turística. El consistori pagarà per les tres finques 5,6 milions i, amb l’operació, adquireix 41 pisos que passaran a formar part del deficient parc d’habitatge públic de Barcelona. Es llogaran a un preu assequible, en funció dels ingressos.
Un cop es formalitzi la compra, els serveis municipals faran un estudi família per família i, les que compleixin les condicions per accedir a un habitatge públic podran continuar a casa seva. Requisits que, probablement, compliran la majoria dels veïns. Es dona el cas, a més, que els inquilins dels números 7, 9 i 11 tenen contractes fraudulents –es van fer com si fossin estudis i no habitatges– i això feia perillar la seva permanència en cas de venda a un privat, ja que es podia utilitzar com a argument per rescindir els contractes.
Mesos de negociacions
La negociació amb els propietaris es va iniciar fa mesos i el govern municipal explica que es va reforçar amb l’aprovació d’una proposició d’ ERC en la comissió de Drets Socials. La compra del número 13 hi estava inclosa també, però “no ha estat possible”, segons l’Ajuntament. La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, va explicar que l’adquisició s’ha fet “per garantir el dret a l’habitatge sobretot de la gent més vulnerable”.
A l’àrea on es troben les finques, a més, està pendent des de fa més de 13 anys l’execució d’un pla especial urbanístic. Els números 22 i 24 estan afectats i aquest últim edifici l’han ocupat famílies vulnerables. El consistori no l’enderrocarà fins que no hagi valorat la seva situació, amb vista a reallotjar els veïns. L’últim inquilí del número 13, Shiplu Ahmed, es va mostrar satisfet per la compra, però va insistir a reclamar una solució per a la seva família –té dos nens petits– i les del número 24. “Nosaltres també necessitem calma”, va manifestar.
