Societat

Memòria històrica

Quan plovien bombes

El primer atac de cinc avions ‘Savoia' SM-81 es va produir al camp d'aviació de Reus

Les conseqüències dels bombardejos van accelerar el bastiment de refugis per protegir la indefensa població de rereguarda

Entre altres dramàtiques circumstàncies, la Guerra Civil va tenir el trist honor d'inaugurar el model de guerra actual en què la població civil de rereguarda pateix directament les conseqüències de l'acció militar. El canvi de paradigma va basar-se en l'ús de l'aviació per bombardejar la població civil com a trist preludi del que s'esdevindria a partir de la Segona Guerra Mundial. Des d'aleshores la guerra “va deixar de ser de fronts per passar a ser global”, detalla Salvador Palomar, autor juntament amb Ezequiel Gort de Viure sota les bombes editat el 2010.

En el marc del Camp de Tarragona, aquesta nova estratègia militar es va estrenar amb el primer bombardeig aeri que va tenir lloc al camp d'aviació de Reus el 9 d'abril del 1937 a càrrec de cinc Savoia SM-81, ara fa justament 80 anys. Des d'aquell atac, es van desencadenar una allau d'intervencions contra la població del Camp, que bàsicament tenia la protecció dels refugis subterranis. “Els canons antiaeris situats a la part sud de la ciutat no van tocar mai cap avió tot i que sí que van aconseguir fer menys precisos els atacs”, comenta Palomar. “En el moment de començar la Guerra Civil els bombardejos eren una arma poc coneguda i no se'n coneixien bé els efectes” explica Lluís Balart, director del Museu d'Història de Tarragona, que subratlla que es va requerir l'edició d'unes normes que establissin els requisits tècnics d'aquests espais de protecció. Pel que fa estrictament a Tarragona, el primer bombardeig aeri va ser el juny del 1937 i va causar 9 morts i 48 ferits.

Per la seva condició de ciutats importants amb potencial industrial que podia abastir l'exèrcit republicà i el seu paper com a nus de comunicacions, Tarragona i Reus van rebre els atacs més nombrosos. Un horror que –evidentment– no van estalviar-se altres municipis com ara Valls, on, per exemple, l'aeròdrom va ser objecte de les bombes pel fet de tenir-hi la base d'operacions la quarta esquadrilla, coneguda com la del Xumet.

Segons Gort es calculen més d'un centenar de bombardejos únicament a Reus, revisant a l'alça les xifres que van publicar l'any 2010 després d'haver tingut accés a nova documentació. Per la seva banda, Lluís Balart, director del Museu d'Història de Tarragona, afirma que Tarragona “va patir 144 atacs aeris i es van llançar més de 3.800 bombes” entre el juny del 1937, data del primer atac aeri, i el gener del 1939, quan la ciutat va caure en mans franquistes.

El 1938, l'atac més sagnant a Reus va saldar-se amb quaranta víctimes, però, sens dubte, un dels que més va impactar en la consciència ciutadana va ser el del 17 de setembre del 1937, quan les bombes van travessar en diagonal la ciutat i va acarnissar-se sobre el carrer Major, on no va quedar ni una casa indemne, inclòs el Centre de Lectura. Aquell dia, a l'ateneu reusenc van perdre la vida tant la jove bibliotecària de la institució, Regina Figuerola, com un altre usuari, Josep Saperas, que va morir dies després, explica Gort.

“A Tarragona es van excavar molts refugis i es va tenir la sort que les voltes romanes també servien molt bé” per protegir la població, diu Balart. Per capacitat, els refugis de la plaça de la Font, a Tarragona, i el de la plaça de la Llibertat, a Reus, eren els més grans.

Cicles de memòria
Tot i el pas del temps la memòria dels bombardejos encara és ben viva. El proper mes de gener, el Museu d'Història de Tarragona, l'Arxiu Municipal i la Biblioteca Hemeroteca dedicaran als bombardejos aeris els actes culturals que realitzen cada any. Al llarg d'aquesta setmana i la propera, el Centre de Lectura de Reus, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Reus, ha realitzat també activitats (una visita al refugi de la Patacada, la inauguració d'una exposició i xerrades) sobre aquests fets.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El 56,3% dels estrangers a Catalunya han rebut la pauta completa

BARCELONA
MARIONA ESQUERDA CIUTAT
FÍSICA DE INSTITUT MAX PLANCK DE DRESDEN

“La ciència és tan important per a la vida de la gent com la cultura”

PRINCETON

Aposta per la intermodalitat

FIGUERES

El misteri de la gran escala

barcelona

Els més grans de 60 anys ja poden sol·licitar la dosi addicional contra la Covid-19

barcelona
Societat

“Només vacunem amb cita”

barcelona

Arbúcies vol que el Vedruna sigui reconegut com a escola “d’alta complexitat”

Arbúcies

Lloret facilita al seu web fins a 74 tràmits telemàtics

LLORET DE MAR

Estudiants de Banyoles aprenen a tractar la inclusió en l’esport

BANYOLES