DANI CORNELLÀ
ALCALDE DE CELRÀ
“El mercat de segona mà ha donat visibilitat a Celrà”
Es va traslladar del carrer Pirineus al polígon industrial en direcció a Bordils i això l'ha fet créixer
Hi havia un interès municipal per buscar alternatives que aportessin activitat econòmica. Vam veure que tot aquest gremi dels brocanters, els articles de segona mà i tot plegat tenia possibilitats amb molta gent que intentava viure'n
Dani Cornellà.
El 2011 es va estrenar com a alcalde gràcies als vots d'ICelrà, càrrec que va mantenir fins al 2013. El 2015 va arrasar, altra volta al capdavant de la CUP amb set regidors i més del cinquanta per cent dels vots emesos. La gent de Celrà va valorar el treball d'aquest grup de joves que s'havien enfilat a la poltrona municipal sense que ningú comptés amb ells i que van demostrar que la feina de cada dia no se'ls feia una muntanya sinó tot al contrari fins al punt que quatre anys després feien saltar la banca electoral. Se'ls coneix per la seva militància independentista, però la gent del poble de Celrà els va valorar la seva capacitat de gestió.
Hi ha un control exhaustiu del que es ven al mercat, a càrrec dels Mossos d'Esquadra
El Mercat de Brocanters i Reciclatge de Celrà va ser una aposta decidida del primer govern de la CUP a l'Ajuntament d'aquest municipi, en una època en què la crisi econòmica estava en el seu punt àlgid i causava estralls en el mercat laboral. Està just als afores del límit urbà, al polígon industrial, al marge de la carretera que hi ha entre Celrà i Bordils. S'hi pot trobar gairebé de tot i a uns preus molt competitius. Dani Cornellà, alcalde de Celrà, ens parla dels orígens d'aquest mercat, del perquè de la ubicació, del seu present i el seu futur.
En un principi, la ubicació del mercat no era l'actual. Per què van decidir canviar-lo de lloc?
Va començar a caminar als inicis del meu primer mandat, a començaments del 2012. Ens vam decidir pel carrer Pirineus, dins de la població, ja que era un lloc ample i amb aparcament que ens semblava adequat. Al cap de pocs mesos, però, vam començar a comprovar que hi havia alguns problemes per continuar en aquell lloc. En quedar dintre de la població hi havia poca visibilitat, el nombre de parades se'ns havia quedat estancat entre trenta i quaranta,... en fi, que costava molt arrencar-ho.
I s'ho van replantejar?
Ens ho vam replantejar i vam decidir canviar de lloc. Vam decidir col·locar-lo al costat de la carretera, tot i que per nosaltres no era l'opció més adequada, ja que queda una mica aïllat del poble, però era l'únic espai de què disposàvem amb les magnituds adequades tant per parades com per aparcaments.
I la cosa va funcionar?
Des que el vam traslladar a la zona del polígon va començar a créixer fins al limit actual, que volta les cent parades, tot i que segurament són més, ja que algunes parades se les parteixen entre dos. Sí, no hi ha cap dubte, el canvi va funcionar.
Com va ser que l'Ajuntament es plantegés tirar endavant un mercat d'aquestes característiques?
Hi havia un interès municipal per buscar alternatives que aportessin activitat econòmica. Vam veure que tot aquest gremi dels brocanters, els articles de segona mà i tot plegat tenia possibilitats, amb molta gent que intentava viure d'aquest mercadeig. Vam fer una primera prova tirant endavant amb un conveni de dos anys amb aquesta primera entitat.
Que ja no són els mateixos que ho gestionen actualment?
La primera vegada es va fer un conveni per provar com anava i, una vegada acabat el conveni, es va fer un concurs públic al qual es van presentar dues entitats i en què van guanyar els actuals gestors.
Com repercuteix tot plegat en els veïns de Celrà?
Pel que fa a les visites de forasters pot beneficiar algun comerç, però es poc important. Però sí que ha estat important per donar a conèixer el poble de Celrà, per difondre el nom del municipi, ja que es calcula que de mitjana vénen uns dos mil visitants cada dissabte i en dies puntuals com aquests, pels volts de Nadal, poden arribar a quatre mil. Això és un impacte important per al municipi. A banda dels diners que ingressa l'Ajuntament. De perjudicis, cap.
Hi ha seguretat jurídica?
Els brocanters són professionals amb tots els papers i els altres es mouen en un buit legal, que és el que regula els mercats de segona mà. Hi ha un control exhaustiu dels Mossos d'Esquadra. Hi ha hagut problemes només dues vegades relacionats amb la venda de productes robats, cosa que diu molt a favor del control. Algun cop s'han hagut de fer fora paradistes que venien productes que el mercat no pot acceptar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
