Societat

25-N

crònica

‘I got my life’

De pujada cap a Diagonal, a Balmes amb València, sis dones joves i grans duen la pancarta “Juntes som més fortes”. Són d’entitats de l’Esquerra de l’Eixample, es van mobilitzar i conèixer l’últim 8-M i ara van juntes a la manifestació contra la violència masclista que reunirà milers de dones de totes les edats, colors, nacionalitats i tendències sexuals. El passeig de Gràcia està tallat a València per impedir la circulació de vehicles per la calçada central. Les sis companyes de l’Eixample Esquerra enfilen passeig amunt pel mig dels carrils lliures de cotxes. El camió que farà d’escenari per llegir el manifest final circula calçada avall escortat per la Guàrdia Urbana. De l’accés del metro a Rosselló surt un grup de dones amb algun dels seus fills petits amb xiulets i botzines i rètols amb textos com ara: “Estem fins als mugrons” o “Lliures i vives”. “Ocupem juntes els carrers contra les violències masclistes. Acusem, actuem”, diu la pancarta de capçalera del Novembre feminista d’aquest 25-N.

Un rètol que reclama: “Contra l’odi mediàtic i polític, més drets” fa un agraïment a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, després dels atacs personals que ha rebut de l’extrema dreta de Vox. La pancarta del Sindicat d’Estudiants crida: “Prou transfòbia” i “Feminisme revolucionari” i la de la CGT: “Autodefensa.” Sobre els colors verd, blanc i vermell de l’Iran, un grup porta cartells de “Woman, life, freedom”. ERC i el PSC porten les seves pròpies pancartes amb presència de Junqueras, Jordà, Forcadell, Vilalta, Verge, Fernàndez o Cambray, els uns, i Collboni, Moret, Sánchez o López, els altres. També hi és la dirigent Jéssica Albiach però sense pancarta partidista. Tampoc en veig dels altres partits. Des del camió d’animació sonen veus de dones com ara Rigoberta Bandini (Ay, mamá), Cyndi Lauper (Girls just wanna have fun) o Chocolate Mix (Ni una menos). La marxa avança al ritme d’Escandalera, sorgida “d’una escola de batucada transfeminista de la Verneda”, explica la Sònia. El manifest, antimasclista, antiracista i anticapitalista, posa punt final. De tornada em balla pel cap la joia musical que ha sonat de Nina Simone, cantant i activista negra, feminista i víctima: “Ain’t got no home, ain’t got no shoes/Ain’t got no money, ain’t got no class/Ain’t got no earth, ain’t got no faith/Ain’t got no touch, ain’t got no god/Ain’t got no love (...) I got my heart, I got my soul/I got my back, I got my sex.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia