Les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic es dupliquen en menys d’un any
Actualment hi ha 50.000 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic amb pràcticament 400MW de potència
Catalunya ha assolit les 50.000 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic amb pràcticament 400MW de potència. Durant el 2022 se n’han registrat 25.711, més del doble que en tot l’any passat. De fet, en els darrers mesos el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural afirma que està registrant més de 3.000 instal·lacions noves cada mes, un fet que la seva consellera, Teresa Jordà, ha definit com una “autèntica revolució de les teulades”.
El departament ho atribueix a l’impacte positiu del decret llei 24/2021 que en simplifica la gestió administrativa i sosté que es tracta d’un procés que s’ha accelerat ràpidament per l’augment dels preus de l’energia.
El creixement exponencial de l’autoconsum d’electricitat a partir d’energia solar fotovoltaica s’ha consolidat a només dos mesos de tancar el 2022. Si bé el juny del 2021 hi havia a Catalunya poc més de 13.000 muntatge d’aquest tipus, només entre gener i setembre del 2022 s’han posat en servei a Catalunya més de 25.000 instal·lacions. Pel que fa a potència, durant aquest període s’han registrat 208,4KW – equivalent a 300 hectàrees de superfície – i gairebé 2,5 vegades més que en el mateix període de l’any anterior.
A més, fins al setembre s’ha posat en servei més potència en autoconsum fotovoltaic que la instal·lada en diferents tecnologies d’autoconsum (residus, biogàs o per exemple cogeneració) en els 26 anys anteriors, des de 1995 i fins el 2021. Segons la directora general d’Energia, Assumpta Farran, tot plegat es deu al fet que hagin entrat dues noves “variables” que fins ara no estaven contemplades en la política energètica enfocada cap a les renovables: “uns preus assumibles per la població i la garantia pel que fa a la seguretat de l’energia”.
“Aquests factors no estan entrant de forma tranquil·la, tothom hauria de fer una reflexió en el seu marc normatiu per adequar-se a la situació, a vegades no som prou ràpids i això és fonamental”, ha apuntat. De fet, l’anàlisi de les dades procedents del Registre d’Autoconsum de Catalunya mostren que el 94% de les instal·lacions són inferiors a 15KW, que sumen el 52% de la potència acumulada.
Un dels punts que ha subratllat Farran, pel que fa a l’autoconsum col·lectiu, és el fet que en tot Catalunya hi ha 566 instal·lacions en servei que sumen 5,3MW. D’aquestes, 45 estan formades per més de 10 usuaris, 266 només per dos, i cap suma més de 100KM de potència. En aquest sentit, ha posat sobre la taula les problemàtiques que es troben alguns usuaris, ja que hi ha un percentatge que si superen els 15KW han de parlar amb la companyia distribuïdora, i aquesta els ha de donar un permís.
“Això en aquests moments és un coll d’ampolla que si no resolem no ens permetrà fer la transició energètica, no va de tenir grans instal·lacions sinó de moltes unifamiliars, d’altres de compartides, i de pocs, projectes grans”, ha assenyalat. També ha lamentat que, en matèria d’excedents, s’està desaprofitant un percentatge d’energia degut a la saturació de la xarxa de distribució i els llargs terminis de la distribuïdora per respondre les sol·licituds de connexió a la xarxa.
Pel que fa a la consellera, ha recordat que 50.000 és una xifra molt positiva, però que la previsió es que es necessiti arribar a les 500.000 instal·lacions d’autoconsum per “complir els objectius de cara al 2050”. “Es tracta d’un dels nous pilars fonamentals del nou model energètic del país”, ha subratllat, “de moment, Catalunya ha arribat al 10% d’aquest objectiu”.
Parcs eòlics i projectes fotovoltaics
La directora general d’Energia, també ha aprofitat per fer balanç dels parcs eòlics, uns projectes de gran envergadura que ha definit de “complexes” i que necessiten de molts tràmits abans de ser autoritzats, com és el cas d’un projecte de pla urbanístic, o bé la declaració d’impacte ambiental.
Entre finals d’any i el primer trimestre del 2023 ha anunciat que se’n posaran en marxa un total de quatre, subjectes a decrets anteriors. En aquest sentit no havien entrat en servei, ja que per exemple en algun dels casos faltaven fer les expropiacions finals que ara ja s’han resolt. Dos estaran a la Terra Alta, un a Granadella i un darrer al Priorat, i entre tots ells sumaran un total de 100 aerogeneradors.
Farran també s’ha referit als projectes fotovoltaics, subratllant que n’hi ha més d’una trentena d’autoritzats, “no massa grans, de 100MW, connectats a la xarxa de mitjà tensió i amb raó social”. Al tenir menys impacte ambiental, ha apuntat, que s’han pogut declarar d’urgència reduint els terminis a la meitat.
Ara s’haurà de mirar quins projectes s’hi instal·len, tot i que la directora general ha avançat que han rebut unes 200 propostes. Una de les que ja està en construcció va de la mà de Som Energia. “Són projectes que necessiten d’una viabilitat econòmica, tenint en compte també els terminis, ja que tots ells tenen una data límit per connectar-se a la xarxa”, ha recordat.