Educació

Curricular i vehicular: són mots sinònims?

La proposició de llei sobre l’ús de les llengües a l’escola obre el debat sobre el risc que el català acabi perdent pes

Diversos sindicats

alerten que l’instrument legislatiu posa la pressió als centres i avala la sentència del 25%

Les curriculars es tracten com a llengües d’aprenentatge

Llengua vehicular: segons el Termcat, “llengua que s’utilitza per a transmetre els coneixements de les diferents matèries en un centre educatiu”. El document del Departament d’Educació que estableix el model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya ho precisa una mica més: “La llengua catalana i l’occità a l’Aran són les llengües de referència i les llengües normalment emprades en els àmbits docent, administratiu i de comunicació, i constitueixen l’eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.” La llengua curricular, en canvi , no té una definició pròpia segons el Termcat, mentre que sí que la recull el document d’Educació: “Les llengües curriculars (català, castellà i estrangeres) es tracten com a llengües d’aprenentatge i com a vehiculadores de continguts durant el temps lectiu i el temps escolar d’acord amb els projectes lingüístics de cada centre.”

Això que hauria de semblar una definició neutra està esdevenint aquests dies objecte de debat amb motiu de la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari que han acordat JxCat, ERC, En Comú Podem i el PSC. Aquest instrument legislatiu que vol donar resposta a la sentència del TSJC que imposa el 25% de castellà a tot el sistema educatiu i ha aconseguit el suport dels quatre grups, després que JxCat es despengés de la proposta de reforma de la llei de política lingüística del passat 24 de març. L’article 2.1 de la proposició de llei especifica que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.

De seguida que es va conèixer el nou acord, la CUP va anunciar el seu rebuig a la nova llei. “’Introdueix el castellà com a llengua vehicular”, consideren els cupaires. I no són pas els únics que en fan aquesta lectura. Plataforma per la Llengua defensa eliminar de la nova llei la referència a l’“ús curricular” del castellà, en considerar-ho un “risc”, ja que “en una interpretació extrema però no descartable de la normativa vigent, l’Estat podria imposar el 50% d’hores lectives en castellà”. L’entitat ho fonamenta en el fet que, segons la Lomloe, el ministeri estableix el 50% del currículum en el cas de les comunitats amb dues llengües oficials –i el 60% de les restants–. El currículum, és a dir, el conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació dels ensenyaments obligatoris i postobligatoris ja han estat aprovats i es començaran a aplicar el curs vinent. Plataforma per la Llengua ha intentat que els partits incloguessin una esmena a la llei que pretenia evitar que el castellà fos reconegut també com a llengua d’“ús curricular” a Catalunya. Cap partit s’hi ha adherit.

Doble xarxa

El filòleg Gerard Furest, coordinador de la comissió de llengua d’Intersindical Educació, defensa que “curricular és un eufemisme claríssim de vehicular. El currículum, que decideix en un 50% el ministeri i en un 50% la Generalitat, té assignatures, i els continguts curriculars es vehiculen a través de matèries. Per tant curricular, encara que sigui per la porta del darrere, vol dir vehicular”. Furest creu que “Catalunya no està preparada per assumir que la llengua castellana és vehicular a l’escola. Com que no està preparada, a la proposició de llei han posat la paraula curricular, que semànticament vol dir el mateix”. El sociolingüista Avel·lí Flors, investigador al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB, defensa, en canvi, que curricular i vehicular no són paraules sinònimes, i es remet a la mateixa definició que en fa Educació al document que defineix la política lingüística educativa de Catalunya. Per Flors, l’acord entre els quatre partits poca cosa canvia en l’ús que es fa del català i el castellà a l’escola. El canvi principal és l’instrument, ja que aquesta definició “té ara rang de llei”, diu.

Gerard Furest alerta també que “Catalunya tampoc està preparada per assumir que segurament la sortida final de tot plegat acabarà sent una doble xarxa escolar separada per llengües”. El seu sindicat s’ha sumat amb Ustec, COS, CGT i el SEPC per denunciar que la proposta “obre la porta que la presència del català i el castellà vingui determinada pels centres educatius i agreugi la segregació escolar ja existent”. Critiquen que la proposició posa tota la pressió als centres educatius, les direccions i docents, i asseguren que és “un aval polític a la sentència del 25%, que s’ha dictat sense cap criteri pedagògic”.

LES FRASES

Catalunya no està preparada per assumir que la llengua castellana és vehicular a l’escola
Gerard Furest
coordinador de la comissió de llengua d’Intersindical Educació
Curricular i vehicular no són paraules sinònimes
f
Avel·lí Flors
investigador al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB
La proposició de llei introdueix el castellà com a llengua vehicular
CUP

La Generalitat presenta recurs a l’ultimàtum del TSJC pel català

Redacció

La Generalitat ha recorregut contra l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per implantar un 25% de classes en castellà en l’educació, al·legant que prepara una normativa nova i que modificar els projectes lingüístics a final de curs pot causar “greus perjudicis”. A l’escrit, que arriba després que divendres s’hagués d’ajornar el ple al Parlament que havia d’aprovar la nova llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials com a resposta a la sentència, els serveis jurídics demanen al TSJC que suspengui el termini de quinze dies que expira dimarts vinent, i reconegui que Educació està “duent a terme les actuacions necessàries per garantir normativament l’ús de les dues llengües oficials” a l’escola.

L’ajornament del ple va arribar arran que Vox, Cs i el PP demanessin dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per alentir la tramitació de la llei, que el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem confien igualment aprovar la setmana entrant. “Si tot fos raonable, un informe seriós i sensat d’un Consell de Garanties sobre una llei no es fa en tres dies, així que esperem que no arribi en termini”, es delatava abans-d’ahir la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, que ja deia que denunciaran per desobediència el conseller “i tots els que tinguin la responsabilitat d’aplicar-ho”. Cs i el PP també han anunciat que, quan s’aprovi la llei, hi recorreran junts al TC.

Per si de cas no es té encara el dictamen del CGE que desencallaria la llei, demà mateix es reunirà el Consell Executiu per aprovar un decret llei complementari a partir del qual el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, fonamentaria la instrucció a les escoles per complir la sentència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Retencions de 2 kim, ara a l’AP-7 per l’accident de Fogars

A presó per intentar violar i ofegar una turista a Torredembarra

Només un carril tallat a l’Ap-7, a Fogars de la Selva

Renfe assegura que ha recol·locat tots els viatgers afectats per l’aturada de l’alta velocitat d’aquest dilluns

Els Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona detenen 37 lladres multireincidents el cap de setmana

Continuen les retencions a l’AP-7 per l’accident a Fogars

Barcelona apuja les multes per fer botellot fins a 600 euros

Barcelona
portugal

Portugal combat un gran incendi que crema des del dissabte a la Serra da Estrela

Lisboa
societat

Sánchez defensa l’aplicació del decret d’estalvi energètic: “Les lleis es compleixen”