Societat

RAMON AIGUADÉ AIGUADÉ

DEGÀ DEL COL·LEGI DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA

“Nosaltres no donem anys de vida, sinó vida als anys”

“L’esdeveniment d’aquest cap de setmana serà dels més importants de l’any a escala mundial en la nostra professió. Hi ha haurà xerrades de totes les especialitats i presentarem novetats del sector”

“Ho hem passat molt malament durant la pandèmia i creiem que no se’ns ha reconegut prou la feina. Som la tercera professió sanitària de Catalunya”

LA FEINA DEL COL·LEGI
En 30 anys de vida, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha canviat molt. Va començar amb prop de 300 col·legiats i ara ja n’aplega 12.000. “En els inicis, Catalunya tenia una de les quatre facultats d’Espanya. Ara, només en territori català, n’hi ha tretze”, explica Aiguadé. En aquests anys, han fet una ordenació de la professió, han treballat pel compliment del codi deontològic i han garantit que un fisioterapeuta col·legiat compleixi uns estàndards de qualitat.
Una experiència a l’exterior pot ser enriquidora, però el problema és quan s’ha de fer per obligació
Volem que els fisioterapeutes formin part dels equips d’intensivistes a les UCI

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya va fer 30 anys el 2020. Es va voler celebrar amb un congrés transversal de la professió, però la pandèmia ho va impedir. Dos anys més tard, el Col·legi es prepara per viure aquest cap de setmana el que segons el seu president, Ramon Aiguadé, és “un dels esdeveniment de l’any a escala mundial” en aquest camp.

Què es trobaran els inscrits al congrés?
S’oferiran durant dos dies xerrades i sessions en onze sales simultànies, on es distribuiran els professionals depenent de la seva especialització. Només estarem tots els inscrits junts en la inauguració i en la clausura. Una inauguració, per cert, que farà el conseller Argimon. Cadascun dels presents es podrà fer el congrés a mida, ja que no hi ha un itinerari marcat, sinó que es podrà anar a tantes sessions com es vulgui.
M’imagino que només el fet d’organitzar un esdeveniment com aquest ja és un èxit per al Col·legi.
Doncs sí. Tenim ganes de tornar-nos a veure, d’explicar i compartir experiències... En total, hi tenim gairebé 1.800 fisioterapeutes apuntats; és a dir, hem omplert. Aquest és un congrés de pagament, i arribar al nombre d’inscrits que hem assolit és una gran fita. A més, l’escenari actual de la pandèmia ens permet deixar enrere moments molt durs per a la professió.
Quins seran els punts destacats d’aquests dos dies?
Doncs mira, d’aquestes onze sales, n’hi haurà una que estarà dedicada a la covid persistent, una patologia en què la fisioteràpia pot aportar moltíssim. A més, també s’inclou una taula especial d’exercici terapèutic, que creiem que és un canvi de paradigma de la professió i que evoluciona respecte a les pràctiques del segle XX. Una altra novetat serà la presència d’activitats lúdiques. Ho hem passat malament i també és moment de celebrar. I, per acabar, cal destacar una exposició anomenada Cicatrius, sobre les marques que deixa el càncer.
Anem a pams. Parli’m de la covid persistent i de com es pot tractar des de la fisioteràpia.
És una nova patologia que en alguns moments ha estat fins i tot estigmatitzada. M’ha recordat la fibromiàlgia, que al principi es banalitzava. L’OMS ja ha codificat la malaltia, però creiem que caldria fer-ne unitats específiques per tot el territori. Una de les solucions és l’exercici terapèutic, en què el professional marca la càrrega i la progressió de diversos exercicis.
Què és exactament l’exercici terapèutic?
És un avenç important en la nostra professió. Representa un canvi, ja que passem d’un tractament passiu a un d’actiu. M’explico: fins ara el pacient arribava a la consulta i deixava que el professional fes els exercicis necessaris, com ara estiraments, massatges... Amb l’exercici terapèutic, s’inclouen els exercicis que el pacient ha de fer a casa. D’aquesta manera, la responsabilitat recau sobre el pacient. Té el suport de moltes investigacions que asseguren que és el mètode amb més evidències per funcionar. Es pot aplicar a totes les malalties, ja que el tractament és molt continuat. Ara bé, té un problema molt clar: la falta d’adherència al tractament. Hi ha persones que, quan han de fer un esforç per la seva banda, es fan enrere.
Hi ha la possibilitat de controlar aquesta adherència?
Amb la pandèmia ens hem adonat de la força que tenen les noves tecnologies. En el congrés presentarem algunes aplicacions que serviran per mantenir el contacte permanent amb el pacient. Amb les noves eines, no només tindrem el feedback que ens ofereix el pacient, sinó que s’hi podrà afegir un sensor amb el qual podrem saber l’arc de moviment, la força i la velocitat dels exercicis.
Els estudis universitaris estan adaptats a aquestes innovacions?
Crec que sí. A Catalunya el nivell és molt bo. Els estudiants ara surten més ben preparats que la meva generació. Abans els estudis eren una diplomatura i, en la generació anterior a la meva, eren només una especialització de la medicina. S’ofereix molt bona qualitat d’estudis, cosa que ajuda a fer avançar la professió. Els fisioterapeutes catalans estan molt ben valorats a França, on veuen que tenen un alt nivell. Alguns es guanyen molt bé la vida fora.
El preocupa la fuga de talent?
I tant! Penso que una experiència a l’exterior pot ser enriquidora, però el problema és quan s’ha de fer per obligació. Això demostra que les condicions podrien ser millors. Es podrien oferir més places, sobretot en el sistema públic. Pensa que allibera feina als metges i que, a més, és econòmicament rendible, ja que per cada euro invertit en fisioteràpia se n’estalvien entre dos i mig i quatre. I no només això, sinó que poden ajudar en campanyes de promoció i prevenció de la salut. Sembla que durant el segon semestre de l’any s’incorporaran fisioterapeutes amb aquesta intenció.
Creu que no se’ls valora com mereixen?
Penso que som el gegant adormit de la sanitat. Nosaltres podem millorar la salut de les persones. Els podem aportar felicitat; per tant, ajudem a crear un país millor. No ens agrada que ens encasellin amb els massatges. No donem anys de vida, sinó vida als anys. Malgrat això, durant la pandèmia vam tenir un paper molt important a l’hora de salvar vides. Fa poc es va donar la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Civil del Ministeri de Sanitat a metges, infermeres i farmacèutics, però a nosaltres se’ns va deixar de banda.
Quin va ser el paper dels fisioterapeutes durant la pandèmia?
Vam fer moltes coses, però la més important era reduir el temps que la gent passava a l’UCI, de manera que vam alliberar pressió del sistema sanitari. En aquest sentit, demanem que els fisioterapeutes formin part dels equips d’intensivistes a les UCI i que puguin intervenir en les decisions que es prenguin respecte als pacients. Des del primer moment, ens vam oferir per fer de rastrejadors, per fer tests d’antígens i per vacunar. Les dues primeres coses les vam poder fer, però vacunar es va considerar que no, quan els fisioterapeutes tenen la mateixa formació que a França i al Regne Unit, i allà ho van fer.
Com ha estat la comunicació amb la Generalitat?
La veritat és que és correcta. Tot i que ens agradaria que n’hi hagués més, també entenem que fins ara la situació ha estat molt complicada; per tant, màxima comprensió. Tenint en compte com de complicats han estat aquests dos anys, la comunicació ha estat fluida. Se’ns va vacunar quan tocava, amb la resta de professionals de la sanitat. Amb la consellera Vergés vam tenir més contacte, però perquè la situació així ho requeria. Penso que malgrat la incertesa dels inicis, la gestió va ser bona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia