Els fronts del Delta

Passat el temporal, el delta de l’Ebre es llepa les ferides i fa balanç dels danys que ha ocasionat el pas de la violenta llevantada. La destrossa és generalitzada i les pèrdues seran considerables. Amb 3.000 hectàrees d’arrossars inundades fora d’època i amb l’amenaça que la sal penetri en el terreny i n’erosioni la fertilitat, el sector agrícola apareix com el principal damnificat per la borrasca. Una comitiva d’Unió de Pagesos (UP) encapçalada pel coordinador nacional, Joan Caball, ha visitat la zona per avaluar “la catàstrofe natural”, en paraules de Joan Caball. Caball es va referir a la destrossa del Delta en els mateixos termes que ho havia fet el president, Quim Torra. “Aquí veiem la important tasca que ens enorgulleix i que havia fet la pagesia enfront del medi, però el medi s’ha revoltat i haurem de valorar una mica més la funció que fem com a pagesos en molts territoris”, va reivindicar Caball. “La realitat d’aquest territori sense els camps d’arròs i sense els pagesos treballant-los, canviarà”, va advertir Caball. Els arrossaires són conscients que serà una campanya amb dificultats, però: “Si ho deixem desprotegit, quan torni un altre temporal n’agafarà un tros més i si cada cop anem més cap a dintre, malament”, avisa UP.

Però el sector agrícola és només la punta de l’iceberg de la malesa. Els pescadors de la badia del Fangar van veure com l’onatge esquivava els murs del port de l’Ampolla i destrossava tot el que trobava. “Ens ho va trencar tot”, lamenta Josep Molina, patró de la confraria de pescadors. Estimen que, un cop puguin sortir a la mar, les captures se’n ressentiran, perquè la poca profunditat que té la badia provoca que, quan la mar està molt revoltosa, els peixos fugen.

També els mariscadors lamenten els estralls que va causar el fort onatge. Diverses de les muscleres de Fepromodel, la federació de productors del Delta, no van resistir la força de l’onatge i van ser engolides per l’aigua. La certesa que, tard o d’hora, les llevantades tornaran a sacsejar el Delta, encén el debat sobre quines són les solucions que cal adoptar per protegir un espai de delicat equilibri ecològic i que està molt exposat davant l’embat continu de la força de la mar. La Mesa de Consens del Delta, integrada per set ajuntaments i les comunitats de regants, traça l’estratègia per evitar la regressió. La taula ja ha dit que queden descartades solucions d’obra faraònica i cost astronòmic, com podrien ser dics o murs de contenció davant les platges del Delta. “Hem renunciat a les mesures dures”, manifesta Rafa Sánchez, coordinador tècnic de la Mesa de Consens del Delta. El pla més immediat es basa a reequilibrar els moviments de sorra que provoquen les marees i redistribuir, davant la platja de la Marquesa, la sorra que hi ha acumulada a la part més interior de la badia del Fangar. La mesura és aplaudida pels pescadors i pels mariscadors, que lamenten que la poca profunditat que hi ha en aquella zona evita la renovació de l’aigua i penalitza la quantitat de les captures, però, en canvi, no acaba de convèncer a col·lectius ecologistes com SEO-Birdlife.

Més verd està el projecte que preveu instal·lar en alguns punts del litoral de l’hemidelta esquerra, el més exposat quan venen temporals de llevant, un dic inflable de contenció. Es tractaria d’una estructura que quedaria submergida la major part del temps i que només s’accionaria en casos de temporal, per reduir la capacitat destructora de l’onatge.

Tot plegat, però, “no servirà per res”, admet Rafael Sánchez, si no s’assegura l’arribada de sediments al Delta. L’efecte filtratge dels fangs que arrossega l’aigua que fan els embassaments com Mequinensa i Riba-roja dilueix el material que arriba al final de la desembocadura i n’afebleix la seva capacitat de resistència davant la força de les onades. Convèncer la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre és un altre front de batalla que tenen les Terres de l’Ebre.