“En la societat actual hi ha elements de precarització molt importants ”

Jo només puc donar el meu punt de vista. Tant en la fundació com a l’Ateneu Enciclopèdic, cada un dels companys té la seva manera d’entendre l’anarquisme. Així, n’hi ha alguns que són anarcos i independentistes, n’hi altres que són internacionalistes i mantenen els principis de l’internacionalisme de classe, altres són pacifistes...

No es pot dir que l’anarquisme sigui una ideologia unitària, hi ha corrents com l’ anarcopacifisme com el que defensava Tolstoi que rebutja qualsevol forma de violència, tant la provinent de l’estat com la que prové de les lluites entre forces socials, però també hem de tenir present que quan l’anarquisme ha hagut de defensar-se, ho ha fet, i això és legítim. Es va demostrar amb l’aixecament feixista del 36. Si no hi hagués hagut resposta per part de les organitzacions obreres, la Guerra Civil hauria durat quinze dies. Tornant a la pregunta inicial, jo crec que avui té bona salut.

En una situació tan complicada com la que estem vivint, quan cada dia es perd confiança en les estructures de l’estat, moltes persones es decanten per la lluita social i accepten el missatge de l’autogestió, l’autoorganització.

L’anarquisme puja sobretot entre un sector de gent jove que està entre els vint-i-set i els trenta-tres anys que és conscient que el futur que els havien promès, si es formaven i estudiaven, ha sigut un engany per part de l’estat capitalista. Ara molts estan atrapats en el precariat i sotmesos a condicions d’explotació o d’autoexplotació com passa amb els autònoms. Davant d’això, la gent s’organitza d’una altra manera i gira la seva mirada cap als principis que inspiren el moviment llibertari.

Crec que no; les xarxes socials estan molt mediatitzades i són una gran distracció perquè el personal no surti de casa i, en encara que no ho sàpiga, o no ho vulgui saber, estigui totalment controlat.

Crec que no. Estem en un temps molt diferent. Eren gent que tenien un sentit de lideratge que potser avui la societat no entendria. A més, en aquell moment el moviment obrer tenia els seus mitjans de comunicació. No passava com passa avui, que s’havien de refiar de la premsa burgesa per informar-se. Tothom sap que la majoria dels grans mitjans estan en mans del capital financer i també que el gruix de les informacions que es publiquen defensen els seus interessos.

Jo crec que un fenomen com el que es va produir el 1919, que va paralitzar Catalunya i va donar peu a la jornada de vuit hores, no seria possible. Han canviat les formes de treballar i el sistema d’organització, i seria molt difícil articular una resposta col·lectiva com la que es va donar a La Canadenca.

En Seguí, juntament amb Pestaña, Buenacasa i molts altres, van saber llegir el moment històric, introduir canvis que van enfortir l’organització, i li van donar més capacitat d’acció.

Després de les moltes crisis viscudes, de la divisió entre la CNT i la CGT, en aquest moment es viu un moment estrany. S’afilia molta gent al sindicat però també se’n desafilia molta, i encara que no es faci un sindicalisme de despatx com el de CCOO i UGT, el cert és que molta gent s’apunta al sindicat i quan veu que el problema s’ha resolt es desapunta. Crec que falta esperit de classe treballadora. Si surts al carrer i preguntes a les persones veuràs que la majoria es consideren de classe mitjana i no reconeixen que en la societat hi ha elements de precarització molt importants.

Hi ha una manca de cultura política i un oblit nefast que s’ha produït al llarg dels quaranta anys de la transició, quan se’ns ha amagat una part de la història i no ens han permès saber on som i d’on venim.

Per exemple com estava organitzada la classe treballadora abans del 36, com després del cop d’estat feixista, quan la burgesia va prendre el control, va fer funcionar l’economia. Tot això forma part d’un passat ocult que no interessa que es conegui perquè les institucions de l’Estat, bàsicament, continuen essent autoritàries.