Només el 25% dels alumnes parla català al pati de l’escola

El català és la llengua vehicular a l’ensenyament, però la realitat dels patis dels centres educatius és que els alumnes prefereixen comunicar-se en castellà. Un estudi fet per la Plataforma de la Llengua recull que només el 24,3% de les converses al pati són en català i que l’ús de la llengua és major a primària que a secundària: en el primer cas s’arriba al 35%, però amb el canvi a l’institut s’arracona el català, perquè només l’empra el 14,6% dels alumnes fora de classe. “Hi ha una situació anòmala als patis”, va assegurar ahir Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, en la presentació de l’estudi.

És el primer d’aquestes característiques que s’ha dut a terme i s’ha fet a 50 escoles i instituts dels 35 municipis més poblats de Catalunya. S’ha repartit d’igual manera entre escoles i instituts i s’ha fet d’incògnit, perquè s’ha observat el comportament de 750 alumnes en tallers conduïts pels mateixos docents. És una mostra que té en compte si l’entorn dels centres educatius és majoritàriament catalanoparlant, castellanoparlant o bilingüe.

L’estudi mostra que només a un centre educatiu es parla íntegrament en català, mentre que a setze centres l’ús és nul. L’ús del català dels professors és, segons els autors, “molt favorable”, però desigual, perquè el 90% dels docents de primària s’adrecen en aquesta llengua als estudiants fora de classe i a la secundària ho fa el 70%. El percentatge és més alt a les ciutats on es pressuposa un baix ús de la llengua, perquè el professorat és més conscient, diu l’estudi, del paper de l’escola a l’hora de promoure l’ús del català.

El més destacat de l’anàlisi és que els alumnes van abandonant el català quan arriben a secundària.“Els adolescents no el perceben com una llengua útil ni atractiva”, segons Escuder, que ho va atribuir a diversos motius. Un és l’onada migratòria dels darrers anys, però no tant perquè els nouvinguts no vulguin aprendre català sinó pel prejudici dels nadius de canviar automàticament al castellà en la interacció amb ells. La subordinació lingüística es dona també quan en una conversa coincideixen catalanoparlants i castellanoparlants. Un altre motiu seria la manca de referents culturals i de lleure, perquè el català és molt minoritari a les xarxes socials. I també es percep “un cert relaxament dels professors en la consciència lingüística”.

Portaveus dels sindicats USTEC-STEs i Intersindical-CSC van coincidir en l’anàlisi i van reclamar una estratègia d’Educació per revertir una situació que consideren greu. La Plataforma per la Llengua vol posar una campanya en marxa a la tardor per revertir la situació, perquè alerta que pot posar fi a la cohesió social, i demana més implicació a l’administració.