Educació

JOSEP-ELADI BAÑOS

RECTOR DE LA UVIC

“L’hem encertat a l’hora de triar els nostres estudis”

“En els últims cinc anys ha augmentat un 30% el nombre d’alumnes”

“No volem ser una universitat generalista, sinó que estem centrats en l’àrea de salut”

“Barcelona és una aposta estratègica important per desenvolupar els nostres programes de postgrau. Ara, el nostre creixement vol ser al territori interior”

Doctor en medicina
Baños té una àmplia experiència en la gestió universitària, ja que abans de ser rector a la UVic-UCC va ostentar diversos càrrecs a la UPF. Nascut a Sabadell el 1958, és doctor en medicina per la UAB amb premi extraordinari i catedràtic de farmacologia. Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida (2004/2005) i vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica (2005-2013) de la UPF. Ha exercit de professor de farmacologia a la Facultat de Medicina de la UAB i ha estat professor visitant i associat a Xile i els Estats Units. És autor o coautor de més de 650 publicacions.
El nostre creixement mostra la necessitat d’una universitat en un territori on no n’hi havia cap

Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC des del 2018, analitza l’evolució de la universitat.

Quin balanç faria d’aquests 25 anys i la influència que la universitat ha tingut a Vic?
La universitat té una tradició d’atracció de persones a la ciutat de Vic, ja al segle X, quan les universitats occidentals no existien com a tals. Va començar sent petita i circumscrita exclusivament a Vic. Tenia uns 3.000 estudiants aleshores. Ara en tenim prop d’11.000 en els títols oficials i uns 8.000 més en la formació continuada. Tenim campus a Vic, Manresa i Barcelona, seu a Granollers, acords amb centres d’FP a Manlleu, Ripoll i Olot… És una universitat que ha crescut molt, té una gran importància per a la ciutat, ja que és un dinamitzador molt important, i vocació de cohesionar la Catalunya Central.
A què atribueix el creixement?
Mostra la necessitat de la universitat en un espai territorial on no n’hi havia cap d’assentada, només alguns centres. I també perquè el treball que hem fet ha estat molt bo i l’hem encertat a l’hora de triar els nostres estudis. En els últims cinc anys, ha augmentat un 30% el nombre d’alumnes.
En quins estudis i línies de recerca esteu especialitzats?
No volem ser una universitat generalista, sinó que estem centrats en l’àrea de salut, la més important. Una altra àrea d’interès és la biologia i l’enginyeria, i el curs 2022/2023 iniciarem els estudis de biomedicina. L’àrea de l’educació és la tradicional, la primera escola universitària que va haver-hi a Vic va ser la de mestres. Han crescut els estudis de psicologia i d’esport, i una àrea molt important és la d’empresa i comunicació. El 2020 s’hi va afegir l’àrea de disseny d’Elisava i tenim tres centres adscrits: l’escola BAU de disseny i les escoles de l’àmbit de l’empresa EADA i ESERP.
Heu arribat a la ciutat de Barcelona. A què respon aquesta expansió?
Vuit de les 12 universitats catalanes estan ubicades a Barcelona. Si volem créixer amb ofertes de postgrau i màsters, ens interessa tenir-hi presència, perquè el públic és allà. L’escola Elisava es traslladarà de la Rambla a l’antiga fàbrica de la Mercedes-Benz, a la Trinitat. És un espai molt millor per a les seves necessitats pedagògiques i de recerca i la idea és que la universitat tingui un espai dins d’Elisava per poder oferir estudis de postgrau de qualsevol àmbit, ja que és molt més fàcil atreure estudiants estrangers a Barcelona que a Vic o Manresa. Però la presència territorial a la Catalunya Central és per a nosaltres la raó d’existir.
Com s’està manifestant aquesta implicació territorial?
Els dos campus més grans, el de Manresa i Vic, tenen una gran relació amb el teixit empresarial a través d’activitats de formació contínua i transferència de coneixement. Un exemple és el centre Beta, que intenta ajudar les empreses que necessiten solucions mediambientals. Està fent un projecte, finançat per la UE, per aprofitar els purins per convertir-los en biofertilitzants en funció de les característiques de la terra. Un altre exemple és l’acord que tenim amb la Fundació Kreas, d’Olot, que es dedica a la formació de tècnics superiors per a les indústries agropecuàries. I hem firmat un acord amb la Fundació Soler de Ripoll, dedicada a la formació professional en l’àmbit de la robòtica, per poder intercanviar coneixements.
Els plans d’expansió de la UVic-UCC se centren a Barcelona?
No necessàriament. Per a nosaltres és una aposta estratègica important per desenvolupar els nostres programes de postgrau. Ara, el nostre creixement vol ser al territori interior. En aquest sentit hi ha un projecte vinculat a la recerca que és la creació, ja aprovada per la Generalitat, d’un institut de recerca d’innovació i salut i ciències de la vida a la Catalunya Central. La idea és poder cohesionar i permetre la col·laboració entre els centres sanitaris, hospitals, sociosanitaris i l’atenció primària de tota la Catalunya Central. I es construiran laboratoris per fer recerca i nous edificis. Hi ha 14 socis i el desplegament total trigarà tres anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Bombers lluiten per controlar un foc a Vallbona de les Monges

Barcelona

El TSJC tomba la taxa de recollida d’escombraries de Barcelona

barcelona

La fi dels peatges a l’AP-7 canvia les variants de Figueres i Pont de Molins

FIGUERES

Protesta de treballadors municipals i de la Guàrdia Urbana a Figueres

FIGueres
Àfrica

Declaren per acabat l’últim brot d’Èbola al Congo

Barcelona

Nova programació d’estiu als espais joves de Girona

girona

El programa d’acompanyament emocional dóna suport a cinc instituts de Girona

girona

La Generalitat limita la pesca de 25 espècies amenaçades

CADAQUÉS

Cambray considera la resolució del TSJC una “victòria” perquè referma el model d’escola en català