“No hi ha cap alumne a Catalunya que no sàpiga castellà”

Hi ha una certa normalitat, tot i que en l’ànim de tothom hi ha el pensament d’“això quan acabarà?”. Però quan hi ha rebrots importants que provoquen molts grups confinats es genera el caos perquè els equips directius no donen l’abast. Truquen al gestor covid i ningú els fa cas, no hi ha la mateixa tònica que hi havia el curs passat, en què hi havia un gestor covid que estava més a sobre dels contagis als centres. Les direccions estan bastant abandonades. Hi ha hagut una deixadesa de l’administració, sembla que com que no hi havia gaire incidència seguíem amb els mateixos protocols. I quan hi va haver, en els últims dies del trimestre, una incidència molt greu, fins i tot les famílies van decidir no portar els fills a l’escola i les direccions deien que no tenien personal per cobrir les baixes. Van demanar que no hi portessin els nens perquè quan van trucar perquè se’ls ajudés amb la gestió no van trobar resposta, ni als serveis territorials d’Educació ni a Salut.

Exactament. La incidència que hi ha hagut els últims dies de desembre als centres educatius ha estat la més alta que hem tingut en pandèmia. I no s’han pres mesures respecte a això. És indignant, vergonyós. Això mostra que la salut de les persones que estan als centres educatius no importa. Tenint el precedent del curs passat, en què es van fer PCR i van sortir positius com bolets; ara no s’han plantejat fer-ne abans d’obrir les portes. Diuen que els nens necessiten el retrobament social, i nosaltres apostem per la presencialitat. Però el que no necessiten ni la canalla ni el personal dels centres és posar-se malalts. Tampoc necessiten estar confinats només d’arribar a treballar. Quina estabilitat emocional es dona si al cap de quatre dies te n’has d’anar a casa?

Això és inviable. El professorat ens diu que és impossible fer-les perquè desatenen uns o altres. Si tens alumnes a l’aula que t’estan cridant l’atenció, qui queda desatès? Qui està darrere de la pantalla. No pots tenir els teus alumnes en dos formats alhora, és impossible.

És molt difícil. El curs passat va haver-hi un cert relaxament a l’hora de fer les avaluacions per les circumstàncies. Aquest curs és difícil de saber perquè només ha passat un trimestre, que més o menys ha anat amb una certa normalitat, i va ser al final quan es va produir l’augment dels contagis.

Pensem que no s’ha fet un debat pedagògic i creiem que, com que ja s’ha entrat en aquesta tònica del treball competencial i ja s’estan canviant maneres de fer als centres educatius, sembla que ja n’hi ha prou. Tenim un sistema educatiu molt mancat de recursos, una situació endèmica que arrosseguem fa anys i que el pressupost aprovat no resol.

Això no suposa res dins del 6% del PIB que s’hauria d’invertir en educació, com marca la LEC. Amb això arribem a un 3% del PIB com a molt.

El sistema educatiu no obté els resultats que hauria d’obtenir. Estem a la cua d’Europa. No s’està invertint prou per dotar de recursos els centres per reduir ràtio, som un dels països amb més alumnes per aula. Això va en detriment de l’atenció, no es poden atendre igual 25 alumnes que 15. En temps de pandèmia això s’ha demostrat; on s’ha pogut desdoblar els grups el personal ha treballat molt bé. Això té impacte en la qualitat educativa, i com menys gent hi ha a l’aula més baixen la tensió i el nivell d’ansietat. L’alumnat necessita que estiguis per ell. Com menys alumnes hi ha, més atenció individualitzada es pot donar.

Les aules d’acollida les estan retallant a tot arreu. No s’inverteix en recursos. Una altra mancança és la inclusió. L’escola inclusiva té un decret que s’ha desplegat a costa dels esforços del personal dels centres. Les dotacions de personal d’atenció individualitzada són insuficients. Hauria d’haver-hi una TEI a cada grup de P3, una integradora social a cada institut, o les que fessin falta. També auxiliars d’educació especial que siguin del departament, no contractades per empreses privades. La reducció de ràtios i l’augment de plantilles ajudarien molt, perquè aquest alumnat necessita una formació molt més individualitzada.

L’estabilització de plantilles és per reduir la taxa d’interinitat, una de les més elevades. En el professorat és del 40%, i en el personal d’atenció directa a l’alumnat supera el 90%. Fins ara a les oposicions s’hi podia presentar tothom però amb proves eliminatòries, de manera que no es pot passar a la fase de mèrit sense haver aprovat la fase d’oposició. Demostres que t’has preparat molt bé les proves però no pas que siguis un bon docent. I qui se les pot preparar molt bé? Gent que no té càrregues familiars, que acaba de sortir de la universitat... Joves amb molt poca experiència. Hem estat molts anys sense oposicions, cosa que ha fet augmentar la interinitat. Europa va treure una directiva que deia que en tres anys s’havia d’estabilitzar les persones en el seu lloc de treball. Això s’ha aplicat a la privada, però a la pública no. Europa anava alertant amb diferents sentències i finalment va dir que o es feia o tancaven fons europeus. Llavors és quan es va aprovar l’Icetazo, tan impopular perquè rebaixa la interinitat a costa de fer fora la gent. És un ERO massiu. Ara, en comptes d’estabilitzar persones estabilitzen places, sortiran a concurs de mèrit les places estructurals ocupades ininterrompudament però de forma temporal abans de l’1 de gener del 2016. A educació totes les places són estructurals, fora dels reforços covid. Faltarà veure què consideren com a plaça estructural. Hi ha molta feina encara per fer. No entenem per què hem de passar un examen per demostrar el que ja estem demostrant a la feina.

Això no s’ha descobert, ja se sabia, però la societat ho ha descobert ara perquè s’ha tapat. El mateix govern ha estat tapant aquesta realitat. Plataforma per la Llengua ja va fer estudis fa anys sobre el català als centres educatius i ja en va alertar, i nosaltres també ho fèiem. No se n’ha volgut fer cas. Hi ha com una por a defensar la llengua, com el que sigui que tingui connotacions d’una defensa de la independència de Catalunya. No té res a veure, hi ha molta gent que no és independentista i que s’estima la llengua i la defensa. Quan una llengua és minoritzada, l’única manera que tenim d’assegurar la seva pervivència és establir-la com a llengua vehicular.

No és veritat. Així s’afirma, però la llei enlloc diu que és la llengua vehicular, no s’ha blindat. El castellà no necessita ser blindat, tothom l’aprèn sense voler. Tenim millors resultats en castellà que moltes comunitats autònomes. La raó de les sentències del 25% de castellà no és per una mancança d’aprenentatge, el castellà no necessita que ningú el defensi. No hi ha cap alumne a Catalunya que no sàpiga el castellà. En canvi, si no situes el català com a llengua vehicular de l’aprenentatge, no estàs assegurant que l’alumnat d’un entorn més castellanitzat l’aprengui. Això és una democràcia lingüística: com més llengües saps, més llibertat d’elecció tens a l’hora de comunicar-te, a part de la riquesa que suposa el domini de les llengües. Sap greu perquè no s’ha defensat prou per la por que sembli que si ho fem anem en contra del castellà. El mateix govern ha creat confusió sobre els usos lingüístics i ha generat que ningú digui res quan el personal parla en castellà a l’alumnat als centres educatius. Això no vol dir fiscalitzar el personal, sinó recordar-li que s’ha d’usar el català per donar l’oportunitat a l’alumnat que l’aprengui.

La formació als docents per augmentar l’ús del català és important. Ens hem de formar.

Sí, i és trist que ens hagin de formar per a això. Si és per reconduir com s’ha de fer quan tens un alumnat a qui li costa parlar català i et donen quatre pautes..., hem de veure en quin sentit va aquesta formació. Ara, que es plantegi posar un altre docent a l’aula quan fa anys i panys que demanem augment de plantilles per a la qualitat educativa i l’atenció a l’alumnat, la veritat és que és sorprenent. I no serà a tot arreu [la previsió és fer-ho només a les 35 aules on s’imparteix el 25% de castellà per ordre judicial]. I d’altra banda, com es farà això? Un docent parlarà en català i l’altre ho traduirà al castellà?

No. Això per a nosaltres és acatar la sentència. Les sentències no se sustenten, no estan dient que s’ha d’aplicar una llei que diu que s’ha d’assegurar el 25% de castellà als centres educatius. No hi ha cap llei que posi percentatges.

O un 50%.

L’estan acatant. Si apliquen aquestes mesures vol dir que acaten la sentència, i això per a nosaltres no és just.

Què passarà llavors? Posaran coeducació a totes les aules? Si posen un altre docent a totes les aules potser haurem d’aplaudir la sentència, perquè el que demanàvem s’ha fet realitat [riu]. La qüestió és que han de legislar en matèria lingüística per blindar la immersió lingüística, que per a nosaltres és el model que ha de prevaldre, i aplicar-ho. I situar el català com a llengua vehicular. Ara passa que hi ha una normativa lingüística que no és ni un decret ni una resolució, sinó unes orientacions que quan les acabes de llegir no et queda clar si el català és vehicular o no. No pot ser això.

No, però diu que les decisions en matèria lingüística són de les comunitats autònomes. Hi ha una llei estatal que diu això, que no parla de percentatges sinó d’assegurar l’aprenentatge de les dues llengües. I això està passant, ja assegurem l’aprenentatge. Des del punt de vista pedagògic no hi ha cap problema. És des del punt de vista polític. Les famílies denunciants han estat avalades per partits polítics que van començar la croada allà on més mal fa a una societat i una nació, que és la llengua i l’escola.