Educació

Pressupostos per sobreviure

Les universitats aproven uns comptes prudents mentre esperen conèixer l’aportació del govern

Els increments serveixen per cobrir les pujades salarials i els rectors alerten que estan al límit

El rector de la UB alerta que la situació financera és crítica

Bona part de les universitats públiques catalanes han aprovat un pressupost per al 2020 amb uns augments d’entre el 2,7% i el 5,7%. Però això no significa que les universitats hagin deixat enrere els problemes econòmics dels últims anys, ja que l’augment ve motivat per l’obligació d’aplicar els increments salarials acordats entre l’Estat i els sindicats. Els rectorats continuen fent equilibris i denunciant la precària situació a què els té sotmesos l’infrafinançament de la Generalitat. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es mostra més dràstica i ha decidit prorrogar el pressupost del 2019 mentre la Generalitat aprova els seus i dona a conèixer la dotació que aportarà als campus.

Les universitats són prudents. La Politècnica de Catalunya, per exemple, ha aprovat un pressupost de 304 milions d’euros, un 3% superior al del 2019. El centre destaca que, mentre dura la pròrroga pressupostària de la Generalitat, “la UPC continua elaborant un pressupost per al 2020 des de la perspectiva de la contenció de la despesa i la prudència en les previsions dels ingressos”, destaca el centre en un comunicat. El creixement s’explica en bona part per l’increment salarial del personal de les administracions públiques. Però també es preveu un increment d’ingressos per les matrícules de graus –un 5%– i màsters –un 10%– i pels recursos provinents de les convocatòries de recerca.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha aprovat un pressupost de 128,6 milions, un 5,9% més que l’any passat. 95,3 milions provindran de les matrícules i s’ha previst 25,2 milions de la Generalitat en subvenció corrent i 4,6 milions de subvenció d’inversions. La Universitat de Lleida (UdL) presenta una pujada més moderada, del 2,7%, de manera que arriben als 96,3 milions d’euros. El gerent de la UdL, Josep Maria Sentís, ha alertat que “la no aplicació del model de finançament de les universitats públiques catalanes per part de la Generalitat  des del 2017 ha portat el sistema universitari a una situació límit”. La retribució del personal augmenta en 2,5 milions, en part per l’increment salarial i en part per la previsió de contractació lligada a les noves titulacions del campus d’Igualada. La Universitat de Girona (UdG) va presentar al desembre una proposta de pressupost de 100 milions, un 3% més que el 2019. Els comptes han d’assumir un increment salarial del 4,5%, pel que el capítol de personal creix de 72,1 a 75,3 milions.

Una altra que ha incrementat el pressupost és la Universitat de Barcelona (UB), que amb un 5,7% d’increment arriba als 408 milions d’euros. Uns comptes que, com en la resta de casos, preveu un equilibri entre els ingressos i les despeses. La UB calcula que el finançament de la Generalitat passarà dels 226 als 236 milions, ateses les despeses previstes per al personal. Es tracta d’un capítol, el de personal, amb un increment del 3,8%, que arriba així als 173,9 milions d’euros. La Generalitat cobreix el 86% de la despesa de personal, el que suposa “una limitació important en la gestió econòmica de la UB”. Així ho van afirmar el rector, Joan Elias, i el gerent de la UB, Oriol Escardíbul, durant el consell de govern que al desembre va aprovar els comptes.

Elias explica: “Part de l’increment ve donat per l’increment salarial que ens manen els governs de l’Estat i la Generalitat, que pot ser un percentatge baix però afecta 6.000 treballadors. Només en nòmines gastem cada mes 21 milions d’euros.” El rector xifra en 10 milions la quantitat que realment es pot destinar a polítiques com noves accions d’emprenedoria, beques de màster i premis a treballs de recerca de batxillerat. Elias, però, alerta de la “ficció” que suposa que, per una banda, hi hagi programes que es van repetint i, per una altra, que en el capítol de polítiques s’hagin d’incloure aspectes que haurien de formar part del pressupost consolidat, com la renovació del material docent. Per tot plegat el rector alerta: “La situació financera és crítica i tapem forats com podem.” Elias defensa que s’han aprovat uns pressupostos sanejats pel rigor i el control de la gerència. Però alerta que la falta de finançament públic, menor que en altres països que també han patit la crisi, planteja problemes en la plantilla. “Des del 2018, per les jubilacions massives, vam poder incorporar molts joves.” Però l’adquisició de l’experiència necessària d’aquests joves contractats és una cursa de llarg recorregut, “i durant la crisi es va tallar l’entrada dels joves”, lamenta Elias. Una mostra de la situació complicada és la contractació, el quart any, del personal investigador en formació (PIF). Segons marca el decret aprovat per l’Estat el març passat, i denuncia el col·lectiu Doctorands en Lluita, aquest personal hauria d’estar contractat el quart any necessari per concloure la tesi. “Però no tenim els 9 milions d’euros per pagar el quart any”, assegura el rector de la UB.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), en canvi, presenta una petita rebaixa respecte del 2019: l’any passat el pressupost va ser de 150,4 milions, i aquest, de 150,2, motivat en part per una reducció de les transferències de les administracions. Els comptes assumeixen un increment salarial del 2%.

També ha reduït el pressupost la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els 109,2 milions aprovats representen una rebaixa de l’1,3% respecte del 2019. Es treballa amb la previsió que el sistema universitari públic tingui el mateix finançament del 2019 més l’increment destinat a les retribucions. A l’octubre, el Departament de Vicepresidència va prometre un augment de 100 milions per a universitats –es passaria de 741 milions a 840 milions–, una xifra que, segons els rectors, només permetrà cobrir els increments de les nòmines dels anys 2017, 2018, 2019 i 2020, el retorn del 30% de la paga extra del 2013 i els increments salarials per antiguitats.

Pròrroga del pressupost

La rectora de la URV, María José Figueras, argumenta que la rebaixa ve motivada per “un ingrés puntual de 2 milions d’euros, que la URV va rebre l’any 2019 per pagar el retorn d’un préstec”. Si no es té en compte aquest ingrés, el pressupost augmenta un 1,9%. “A efectes reals, podem dir que el pressupost del 2020 segueix la tònica de congelació dels darrers anys, i caldrà seguir aplicant mesures de contenció i d’eficiència de la despesa, així com seguir millorant la captació d’alumnes de grau i màster”, explica la rectora, que va alertar el curs passat que la URV es trobava “en una situació límit” per la pròrroga pressupostària de la Generalitat.

Els rectors de les universitats públiques catalanes reclamen, com recorda Figueras, que es recuperi el finançament que la Generalitat destinava a les universitats el 2010, 900 milions d’euros, i que s’arribi el 2022 als 1.300 milions.

La UAB és l’única de les públiques que ha decidit prorrogar el pressupost del 2019 fins que la Generalitat aprovi el corresponent al 2020. La UAB va operar l’any passat amb uns comptes de 321,5 milions, i el desembre passat el consell de govern va acordar limitar les despeses, mentre no s’aprova el pressupost nou, a un màxim del 60% del pressupostat el 2019. La rectora, Margarita Arboix, explica que els comptes de l’any passat es van tancar amb equilibri, en part per uns ingressos extraordinaris provinents d’uns terrenys i dels habitatges de la vila universitària. Però sense saber quina serà l’aportació de la Generalitat, la rectora manifesta la impossibilitat d’elaborar un pressupost equilibrat i realista. “Les perspectives no són bones”, considera Arboix, que preveu tancar el pressupost de la UAB el març vinent. Els ingressos, recorda, estan condicionats per la congelació de la subvenció del govern, mentre que les despeses augmenten pels increments salarials i el quart any de contracte dels doctorands.

La no aplicació del model de finançament ha portat el sistema universitari a una situació límit
Josep Maria Sentís
Gerent de la UdL
A efectes reals el pressupost del 2020 segueix la tònica de congelació dels darrers anys
María José Figueras
Rectora de la URV
No tenim els 9 milions d’euros per pagar el quart any dels contractes predoctorals
Joan Elias
Rector de la Ub
Sense saber quina serà l’aportació de la Generalitat no podem fer un pressupost realista
serà l
Margarita Arboix
Rectora de la UAB

Les dues cares del manteniment

Rosa M. Bravo

Els campus de la Universitat de Barcelona (UB) i el de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) presenten característiques ben diferenciades. El primer està distribuït sobretot entre el centre de Barcelona i la Diagonal, un entorn urbà amb carrers i fanals. El segon està en una zona no urbana, a quatre quilòmetres de Cerdanyola i envoltada de verd. Però per un motiu o altre es tracten de campus amb un alt cost de manteniment. El rector de la UB, Joan Elias, precisa que el de la UB és un campus que suma 600.000 metres quadrats de superfície construïda i que, a més, està envellit. El campus de Pedralbes, per exemple, es va començar a construir el 1957, mentre que l’edifici històric de la plaça Universitat data del segle XIX. La Generalitat aporta 5 milions d’euros per al manteniment dels edificis, una quarta part del que caldria, segons Elias. Els diners van sobretot per als serveis informàtics i telefònics. Això deixa desprotegit de tal manera el manteniment, que la UB té problemes per reparar “una caldera que es trenca o una façana que cau”, lamenta Elias.

En el cas de la UAB, els problemes de manteniment venen donats perquè s’ha d’ocupar del manteniment de tot el campus. “Als campus de Barcelona l’Ajuntament s’ocupa de reparar les voreres i l’enllumenat del carrer, però aquí ho hem de pagar nosaltres”, explica la rectora, Margarita Arboix. Les despeses de jardineria, inajornables quan s’ha de treballar a tocar de les carreteres, són especialment elevades, i el cost del manteniment suma cada any 5,5 milions d’euros. L’augment del cost dels subministraments ha fet, per exemple, que la UAB estalviï en la neteja dels despatxos. “Abans els netejàvem tres dies a la setmana i ara, dos”, assenyala Arboix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona