Identifiquen un vincle entre cognició, microbiota intestinal i ferritina

Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona doctor Josep Trueta (IDIBGI) descriu una relació entre la microbiota intestinal, els dipòsits de ferro en sang i la cognició. L’associació s’ha identificat en una àmplia mostra de més de mil persones, dades recollides en el projecte Imagenoma de l’Envelliment de l’IDIBGI. Les conclusions representen nous indicis sobre com la dieta i la microbiota intestinal poden influir en la salut mental.

L’article, publicat a la revista científica Gut Microbes, troba que els nivells de ferritina en sang, una proteïna involucrada en l’emmagatzematge del ferro, es vinculen de manera positiva amb la funció executiva del cervell, responsable d’habilitats com la planificació, la inhibició, la flexibilitat, fluïdesa verbal i la memòria, totes elles amb un gran impacte en les nostres activitats de la vida diària. A més, identifica algunes espècies bacterianes presents en la microbiota intestinal que estan relacionades de manera negativa tant amb els nivells de ferritina en sang com també amb la funció executiva del cervell.

A nivell molecular, l’equip investigador també ha trobat camins metabòlics específics que semblen influir en aquesta relació entre ferro i cognició. “Aquesta nova associació ens fa pensar que la microbiota intestinal podria modular els efectes del ferro sobre la cognició. Haurem d’investigar si és així”, afirma el Dr. Jordi Mayneris-Perxachs, investigador consolidat del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i el CIBEROBN, que ha liderat aquesta publicació.

“Cada vegada trobem més evidències de l’eix microbiota intestinal – cervell. Si aconseguim comprendre aquest lligam, podria obrir la porta a crear teràpies per a trastorns cognitius basades en la modificació de la microbiota a través de canvis a la dieta”, explica el Dr. José Manuel Fernández-Real, cap del mateix grup de recerca i, alhora, cap de la Secció d’Endocrinologia de l’Hospital Trueta de Girona. El doctor Fernández-Real també és autor de correspondència d’aquest estudi.

L’article té com a primera autora Marisel Rosell-Díaz, investigadora predoctoral del mateix grup que és part del projecte europeu SmartAge (Marie Sklodowska-Curie Actions (MSCA)-Innovative Training Networks (ITN), finançat pel programa Horizon 2020. També hi han col·laborat investigadors de la Fundació FISABIO - CIBERESP i de la Universitat de Lleida (UdL) - Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).