Ciència

PERE BRUGADA

“He entrenat en arrítmies uns 400 cardiòlegs d’arreu”

“No existeix cap sistema sanitari al món que sigui ideal”

“Els catalans no fem res més que queixar-nos”

“Em sento molt reconegut a Catalunya”

A Bèlgica tenen una doble cara. La sanitat en teoria és gratuïta però no és cert, i el país està esqueixat, amb un percentatge de pobresa elevat. I el transport i l’educació, un desastre

Fa més de 30 anys que està instal·lat a Bèlgica i més de 40 anys que va fer les maletes sense saber que ja no tornaria a Catalunya. Pioner en el camp mèdic, el doctor Pere Brugada va obrir un camí que, temps després, molts catalans han recorregut buscant una vida professional més internacional. Per gust o per obligació. Per a ell va ser una barreja de les dues coses, però no li ha anat malament, vist el que ens explica des de l’Hospital Universitari de Brussel·les, on encara treballa tot i que està a punt de complir 70 anys.

Per què va marxar de Catalunya?
Vaig tenir una enganxada amb el director de l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Allò era gairebé una esclavitud. La meva dona, en estat, i jo vam agafar les maletes i vam fotre el camp a Barcelona. Volia treballar a hematologia, però em van dir que era molt jove i m’havia d’esperar. Hi havia una plaça a cardiologia, només per fer guàrdies, i la vaig agafar.
És cardiòleg per casualitat.
Totes les especialitats són maques. Quan vaig acabar, amb la meva dona volíem anar a l’estranger una temporada, per veure una mica el món, altres hospitals... Vaig fer gairebé 200 cartes per demanar beques i no em va sortir res. Fins i tot vaig visitar el president del Futbol Club Barcelona per si em donava una beca. Tampoc me la van donar.
Com ho van fer?
Amb el que teníem. Em van oferir un lloc com a visitant a Chicago i l’altre, a Maastricht. Els Països Baixos era just el que m’interessava, perquè s’hi estaven començant a investigar les arrítmies del cor. Al cap de tres mesos, ja tenia una plaça com a investigador. Va venir la meva família i no he tornat mai.
Li va costar, el canvi?
Era tan emigrant com ho són ara els de l’Afganistan, perquè Espanya encara no pertanyia a la Comunitat Econòmica Europea. Em van convalidar el títol de metge, però la cardiologia la vaig haver de refer. Vaig fer la tesi doctoral en dos anys i vaig acabar com a cap de la unitat d’arrítmies.
Quan va venir a Bèlgica?
Als noranta. A Aalst hi havia un centre que no tenia res de la meva especialitat. Era una oportunitat per començar una cosa completament nova en unes condicions magnífiques.
Des del 2017 és més a prop de Brussel·les, a Jette.
He reflotat amb molt èxit la cardiologia de l’Hospital Universitari de Brussel·les.
Pensa retirar-se?
No. Saben que porto molts malalts. I això són calés.
Com de diferent és el sistema sanitari belga?
La manera de pagar els metges. Tot el que genera cardiologia va al pot de la cardiologia i després es divideix entre els cardiòlegs. En canvi, en un hospital universitari com aquest, el salari és fix.
És millor que el sistema català?
No existeix cap sistema sanitari al món que sigui ideal. A Espanya es paga molt poc pels medicaments; a Bèlgica són caríssims.
Així i tot, es paguen molts impostos, aquí.
A Bèlgica hi ha molta propaganda, van de grans defensors dels drets humans, però no han aturat la venda de diamants per la guerra a Ucraïna. Sempre tenen una doble cara.
També en la sanitat?
En teoria és gratis, però veus els impostos i no té res de gratis. Tinc una gran lluita amb el ministre de Sanitat, un socialista que ens vol a tots comunistes. Si tenim una bona sanitat és gràcies al fet que el metge està pagat a través d’ACTA. Els metges saben que, com més i millor treballen, més pacients tenen i més guanyen. Ara el govern vol que tothom guanyi el mateix. Quan es faci això, s’ha acabat! Te’n vas a un sistema com a Suècia o Noruega...a la una de la tarda no trobes un especialista. També és el problema a Espanya.
Quina imatge té dels Països Baixos i Bèlgica?
Són dos països molt diferents. L’Holanda de fa 40 anys era una misèria. Ara s’ha tornat un paradís. En canvi, Bèlgica està esqueixada. Les infraestructures són un desastre. Les carreteres, un desastre. Presumeixen molt de l’educació belga i s’està col·lapsant perquè no troben mestres. El transport públic..., un desastre, ja ho saps!
I tant!
Els impostos són brutals, especialment si mires els resultats d’aquest país i els nivells de pobresa.
Per què?
Bèlgica és horrorosament cara. A més dels impostos, també el menjar.
Cert.
I no ho comparis amb la qualitat de vida d’altres llocs, com Andalusia. Per tenir la mateixa qualitat de vida necessites molt menys. Una petita terrassa i una barbacoa. Allà vius fora, aquí vius dins.
Per això va i ve...
...de Puerto Banús. També treballo per a un hospital privat.
Li dona temps d’anar a Banyoles?
Els meus pares ja són morts. En Ramón viu a Besalú. La meva germana es va morir als 50 anys. El seu marit i els fills viuen també a Besalú i en Josep viu a Barcelona. Quan baixem, no hi ha ningú. D’altra banda, m’ho programo per passar temps lliure a Andalusia. Ara ho estem allargant més perquè, al capdavall, tinc 70 anys. De tant en tant em toca descansar.
Normal...
Quan soc allà, estic tranquil. Quan soc a Bèlgica, estic emprenyat.
Passa més temps a Andalusia que a Catalunya?
No, continuo passant més temps a Bèlgica. Els catalans m’agraden molt, però els andalusos són molt més divertits. Els catalans no fem res més que queixar-nos.
Com va passar aquí, la pandèmia?
La comunicació del govern va ser desastrosa. Els centres de rastreig van ser un frau horrorós. Aquí vam tenir, proporcionalment, els índexs de morts més alts d’Europa.
Té alumnes que venen de Catalunya perquè el coneixen?
He entrenat en arrítmies uns 400 cardiòlegs d’arreu del món. De la Xina, el Brasil, Austràlia, l’Àfrica... Tinc una xarxa brutal d’estudiants.
Se sent ben reconegut a Catalunya?
Moltíssim! Tinc la medalla Josep Trueta. Soc membre honorari del Col·legi de Metges de Girona. El Col·legi de Metges de Barcelona ens va donar un reconeixement als tres germans. La Societat Catalana de Cardiologia em va donar la medalla d’or i ara, al juny, ens donen el premi Jaume Codina. A escala internacional, tinc la medalla d’or de la Societat Europea de Cardiologia i el premi científic de la Fundació Lefoulon-Delalande. És com el premi Nobel, però de la cardiologia.
Ostres!
De reconeixement, tant com en vulguis!
És curiós que tots els germans us dediqueu al mateix.
És lògic, jo ja havia fet cardiologia. Vaig començar medicina quan tenia 17 anys. En arribar l’estiu, el cirurgià d’un petit hospital que hi havia a Banyoles em deixava operar. Em passava tot el dia allà, no anava mai a classe. A vegades encara tinc el mateix malson: he de fer un examen i no he estudiat gens.
Encara?
Quan vaig tornar de fer la mili, em vaig assabentar que al cap de quinze dies tenia un examen d’otorrinolaringologia i no tenia ni un llibre. La meva amiga que m’enviava els apunts em va deixar. Vaig quedar sense xicota...
I sense apunts!
La xicota, rai! Però sense apunts... I encara tinc aquest malson: arribo a la Facultat de Medicina, pregunto pels apunts i em diuen que s’han acabat.
M’imagino que va aprovar.
Em vaig passar nou dies sense dormir, només amb amfetamines, empollant un llibre en anglès. Vaig fer l’examen i vaig treure matrícula d’honor. Després vaig dormir tres dies seguits.

Una eminència internacional en arrítmies

Tres matrimonis, cinc fills i molts premis mèdics. El doctor Pere Brugada (1952) és una eminència en arrítmies, un trastorn de la freqüència cardíaca o del ritme cardíac. Aquest incansable banyolí ha fet una impressionant carrera en cardiologia reconeguda arreu del món. Amb els seus germans Josep i Ramón, el 1992 va detectar una malaltia del cor que porta el seu cognom: la síndrome Brugada. Als seus gairebé 70 anys, de tant en tant s’escapa del mal temps belga per descansar a la Costa del Sol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Més inestabilitat a la vista

Barcelona
Infraestructures

L’aeroport del Prat, en plena activitat d’agost

El Prat de Llobregat
medi ambient

Es manté l’alerta de l’Inuncat per la previsió de pluges intenses a la Catalunya Central i al nord-est del país

barcelona
universitats

La UB torna a situar-se entre les 200 millors universitats del món

barcelona
incendis forestals

Detingut i empresonat el presumpte autor de nou incendis al Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat
medi ambient

La posidònia, amenaçada pels fondejos dels vaixells en zones protegides

alacant

La lucidesa del somni i la perfecció tècnica en la pintura

Decauen una part de les restriccions per evitar focs

BARCELONA
SEGIMON ROVIRA
President de l'Asssociació Club Català de Naturisme

“El nudista té més respecte al tèxtil que el tèxtil al nudista”

Mont-ras