Una amenaça real i també reversible

La marsopa de Califòrnia (Phocoena sinus) és un cetaci que viu a les costes de Mèxic i que està al llindar de l’extinció perquè, entre altres factors, és una víctima col·lateral de la pesca furtiva de totoaba, un peix molt valuós al mercat negre xinès perquè la seva bufeta es considera la cocaïna del mar. El professor de la Universitat de Duke Andy Read va evidenciar ahir “l’empipament i la impotència” que suposa als experts i amants dels cetacis marins el fet de veure que el govern mexicà no actua per protegir-lo. El resultat és que “només en queden una dotzena d’exemplars i hi ha una alta probabilitat que l’espècie s’extingeixi l’any vinent”.

El cas d’aquesta marsopa no és únic, sinó representatiu de moltes altres espècies que, amb els mitjans actuals, es podrien protegir i salvar. Caldrien, això sí, “accions dràstiques”, com indicava ahir el doctor Lars Bejder, de l’Institut de Biologia Marina de Hawaii, en el transcurs d’un acte del primer congrés mundial sobre mamífers marins. Va arrencar ahir a Barcelona i aplega uns 2.500 especialistes que estan convençuts que els mitjans per evitar l’extinció d’aquests espectaculars exemplars ja són a l’abast.

El biòleg conservacionista Charles Littnan va deixar clar que “la situació va a pitjor” però, alhora, va mostrar que “hi ha esperança perquè ara hi ha la tecnologia necessària per salvar-los” i també tècniques innovadores que han evolucionat a partir dels errors del passat. Falta la voluntat política. “Si ajuntéssim totes les peces del puzle, podríem evitar-ho”, reblava Jaume Forcada, expert català en mamífers marins de la British Antarctic Survey.