L’Audiència Nacional espanyola ha rebutjat aquest dimarts per segona vegada l’extradició de l’informàtic Hervé Falciani, l’enginyer informàtic acusat d’haver difós 130.000 noms de clients del banc HSBC. El tribunal ha al·legat que el codi penal espanyol no inclou cap tipus penal similar al delicte d’”espionatge financer agreujat” pel qual la justícia helvètica el va condemnar a una pena de cinc anys de presó. En una resolució, els magistrats de la segona secció de la sala penal del tribunal argumenten que els fets ja van ser valorats en una primera sol·licitud, que va ser rebutjada per la mateixa Audiència Nacional a l’entendre que les raons per les quals es vol extradir l’informàtic són les mateixes per les quals va ser detingut a Espanya el 2012.

En aquest sentit, han recordat que l’article 24.1 de la Constitució protegeix i garanteix l’eficàcia de la cosa jutjada, impedint que els tribunals desconeguin o contradiguin les situacions declarades en resolucions judicials fermes en les quals s’hagin valorat els mateixos fets per les mateixes parts.

Així, segons els magistrats, els fets relatats en la sentència del 27 de novembre del 2015 del Tribunal Penal Federal suïs ja van ser valorats el març de 2013 per la mateixa Sala de l’Audiència Nacional, tot rebutjant l’entrega de l’informàtic per falta de doble incriminació, és a dir, perquè els delictes pels quals va ser condemnat a Suïssa no tenen un equivalent automàtic en el dret espanyol.

Per defensar el seu posicionament també posen com a exemple que en aquest últim procediment les autoritats suïsses han descomptat els 170 dies que el condemnat va restar privat de llibertat, com a conseqüència de la primera sol·licitud d’extradició.