Augment silenciós de l’impacte de la diabetis
Sanitaris i estudis científics detecten un increment important de casos en nens i joves després de la pandèmia
Les causes encara no són clares, però també hi ha impacte en el consum de fàrmacs
Es creu que un terç dels afectats encara no han estat diagnosticats
La diabetis és una malaltia cada cop més coneguda i fàcil de controlar, però això no impedeix que el seu diagnòstic suposi un bon trasbals per a qui la pateix. I, malauradament, cada cop hi ha més gent en aquesta situació, com estan comprovant a la consulta els professionals sanitaris. L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) assegura que, des de la pandèmia, s’ha observat un increment significatiu de casos de diabetis mellitus tipus 1 (DM1) entre els nens i joves del país.
Més enllà de les seves sensacions, les dades ho corroboren. Un estudi recent de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (Aquas) també adverteix de la tendència creixent que dibuixa la taxa d’incidència de la DM1 entre els més joves, que es va incrementar un 32% durant el 2020. L’estudi es va impulsar després de detectar aquest increment en diversos indicadors, fins i tot en l’àmbit internacional, i, per acabar de contextualitzar i quantificar el problema, es va estendre al 2021, any en què les taxes d’incidència es van disparar encara més, fins a arribar a un 57% en nens i un 60% en adolescents.
Curiosament, encara que el 2021 es van registrar més casos de DM1 entre els homes, les dones van ser les que van experimentar l’increment percentual més gran d’incidència, amb un valor significativament superior a la registrada entre els homes (60% versus 12%).
L’Aquas considera que l’augment registrat durant la pandèmia és “notablement i estadísticament significatiu”, però alhora també deixa clar que, tot i l’associació temporal, encara no és possible establir una relació de causalitat entre la pandèmia i l’augment d’aquesta malaltia.
Amb tot, els investigadors de l’agència avaluadora de la sanitat a Catalunya especulen amb la possibilitat que l’increment del nombre de casos es pugui deure al fet que la covid hagi provocat la destrucció autoimmune de les cèl·lules beta pancreàtiques i, per tant, hagi desencadenat una DM1 en persones que ja tenien un cert grau de susceptibilitat genètica.
Però no és l’única teoria damunt la taula, ja que també suggereixen que l’estrès provocat per la pandèmia podria ser darrere d’aquest augment. En tot cas, els mateixos investigadors admeten que “es requereixen més estudis per investigar els possibles mecanismes biològics o socials que podrien explicar aquest fenomen i les seves implicacions clíniques i sanitàries”.
“Certament, estem detectant un increment del nombre de casos de DM1 en nens i joves, però, com assenyala l’estudi de l’Aquas, calen més estudis per saber per què està passant i per què està passant just després de la pandèmia”, resumeix Olga Gómez, infermera i membre del grup de diabetis de l’AIFiCC.
Increment de receptes
Un altre factor que reforça aquest augment de la diabetis és l’increment en l’ús dels medicaments que la tracten per part de la població. Segons les xifres de Salut analitzades per l’ACN, el consum d’un grup de fàrmacs específic per a aquesta malaltia (l’A10BJ) no ha parat de créixer de manera significativa des del 2018, amb un augment sostingut del 20% en el darrer lustre. El 2020, per exemple, al país se’n van tramitar gairebé 200.000 receptes, mentre que el 2022 ja se sobrepassaven les 300.000. Enguany, únicament entre el gener i l’agost, el sistema públic en va registrar 267.982, un 33% més que en el mateix període de l’any anterior i un 70% més que en els vuit primers mesos del 2021.
En aquest grup de fàrmacs hi ha l’Ozempic, un injectable que ajuda el cos a alliberar la seva pròpia insulina i està dissenyat per respondre quan el nivell de sucre a la sang augmenta. Atesa la gran demanda, està immers en episodis de dificultats de subministrament, però l’èxit del compost no respon únicament a les necessitats dels diabètics. Malgrat que l’Agència Espanyola de Medicaments només n’ha aprovat l’ús per controlar aquesta malaltia, com que l’Ozempic redueix la velocitat en què els aliments surten de l’estómac i controla la sacietat, alguns metges també l’han començat a prescriure a persones amb obesitat, segons admet la mateixa Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició. Novo Nordisk, l’empresa fabricant del medicament, avisa que els problemes d’abastiment continuaran de manera “intermitent” la resta de l’any i “s’espera que es mantinguin” al llarg del 2024.
Els problemes d’abastiment són globals i tan coneguts que fins i tot n’hi ha que en volen fer negoci: el mes passat, l’Agència Europea del Medicament va alertar de la detecció de lots falsos d’aquest medicament destinats als mercats alemany i austríac.
La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica crònica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa, el sucre que, un cop a les cèl·lules, actua com a font d’energia per tal de dur a terme els diferents processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, la glucosa s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia. Es tracta, doncs, d’una malaltia que requereix un bon control per evitar possibles complicacions a llarg termini, ja que n’hi ha diverses fortament associades.
Segons fonts del Departament de Salut, a Catalunya el nombre estimat de persones amb diabetis supera els 630.000 casos. L’Enquesta de Salut de Catalunya (Esca) de l’any passat indicava que la diabetis afecta el 9% de la població de 15 i més anys, i el percentatge era superior a partir dels 65 anys. En termes globals, la taxa de prevalença de persones amb diabetis és de 81 casos per cada 1.000 habitants.
Casos sota control
A partir del 2022, el Departament de Salut va començar a posar a disposició de les persones que tenen diabetis de més risc uns nous dispositius de monitoratge continu de la glucosa. Actualment, més de 20.000 pacients ja n’utilitzen un, dada que representa la cobertura total de les persones diabètiques de més risc, les de tipus 1. El sistema de salut pública també ha començat a dispensar, de manera gradual, els dispositius de monitoratge continu de glucosa per als pacients amb diabetis tipus 2 dependents de la insulina i que necessitin almenys sis controls de glucèmia al dia. A Catalunya, al voltant de 2.500 persones diabètiques compleixen aquests requisits. El desplegament s’ha fet en diferents fases, prioritzant la distribució a les persones gestants o en programació d’embaràs i els menors de 18 anys.
El dispositiu de monitoratge continu de glucosa és un aparell que mesura els nivells de glucosa en el líquid intersticial (no en sang) en temps real. Proporciona informació comparable a la glucèmia capil·lar de manera continuada i segura, millorant el control metabòlic i alertant el pacient en detectar valors anormals dels nivells de glucosa, de manera que contribueixen a millorar la qualitat de vida de pacients i cuidadors.
Una malaltia silenciosa
La diabetis mellitus tipus 2 es manifesta habitualment a partir dels 40 anys i és la més freqüent i prevalent. Com que els símptomes apareixen molt progressivament, pot passar desapercebuda durant força temps, motiu pel qual està infradiagnosticada. Segons la Societat Espanyola de Medicina Interna, un terç de les persones que la pateixen no ho saben. Al contrari que la DM1, la DM2 d’entrada no requereix ser tractada amb insulina, tot i que pot acabar requerint-ne. Està condicionada per factors hereditaris i s’associa sovint a obesitat, sedentarisme, hipertensió arterial i alteracions dels greixos a la sang. Per tot plegat, l’Organització Mundial de la Salut la considera una de les pandèmies del segle XXI.
Brussel·les demana reforçar la lluita contra la malaltia
La comissària europea de Salut i Seguretat Alimentària, Stella Kyriakides, va interpel·lar aquesta setmana els estats membres de la Unió Europea perquè reforcin la lluita contra la diabetis, que afecta 32 milions de persones arreu del continent. “És un dels principals reptes sanitaris dels temps moderns i seguirà creixent tret que treballem plegats i prenguem mesures immediates”, va dir. Segons les seves dades, el nombre de persones diagnosticades al continent s’ha duplicat l’última dècada. A banda de més esforços en detecció precoç, tractament i recerca, Kyriakides també va destacar el paper que poden tenir els ciutadans apostant per la prevenció amb un estil de vida saludable: dieta sana, activitat física regular i no fumant.
Triplica el risc de tenir un infart o ictus entre les dones
Segons un estudi de la Federació Internacional de Diabetis (FID), aquesta patologia multiplica per tres el risc de tenir un infart o ictus entre les dones i també incrementa per cinc el risc de desenvolupar una insuficiència cardíaca. ”Quan succeeixen aquests esdeveniments associats a malalts diabètics, tenen pitjor pronòstic les dones que els homes”, diu l’endocrinòloga Mari Àngels Martínez. Segons la FID, 200 milions de dones viuen amb diabetis arreu del planeta i està previst que la xifra s’enfili fins als 313 milions l’any 2040. La diabetis gestacional, que augmenta el risc de tenir-ne de tipus 2 més endavant, i els canvis metabòlics propis de la menopausa són alguns dels factors que expliquen aquesta alta incidència.
Un nou mètode per detectar el peu diabètic
L’està dissenyant el grup de tecnologia mèdica de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries i es basa en diversos sensors de llum i de radiacions per a la detecció precoç d’aquesta pèrdua de sensibilitat per una mala circulació que pot derivar en úlceres i, si no es controlen a temps, en amputacions. El sistema ja funciona i ara se’n vol fer una versió més portable i pràctica.
