La mala salut mental és més freqüent en dones i en persones amb pocs recursos
Creix el malestar emocional entre els adolescents, especialment entre les noies
Les dones en general i les persones que disposen de pocs recursos o que pertanyen a classes socials menys afavorides, com ara els nascuts en països de rendes baixes estan molt més exposats a patir mala salut mental. Alhora, factors com la precarietat laboral, la solitud no desitjada o les discriminacions per la raó que sigui són factors de risc en aquest sentit.
Segons el darrer informe sobre Salut Mental a Barcelona elaborat per l’Agència de Salut Pública de la capital (ASPB), l’efecte acumulatiu al llarg de la vida és especialment visible en les dones, en què la freqüència de mala salut mental augmenta amb l’edat i se situa per sobre de la dels homes ja des de l’adolescència.
Amb la informació recollida els anys 2021 i 2022, coincidint amb la crisi de la Covid-19, l’estudi extreu les seves conclusions de l’enquesta de salut de Barcelona (ESB), i l’enquesta de factors de risc a l’escola secundària (FRESC) i aporta informació sobre la mortalitat per suïcidi a partir de fonts oficials. En aquest sentit, i “malgrat l’augment del malestar emocional i mala salut mental, l’evolució de la taxa de suïcidis s’ha mantingut estable en les diverses etapes vitals, augmenta amb l’edat i mostra una incidència més gran en homes”, afirma el document de l’ASPB.
Dia Mundial
Es dóna la circumstància que el 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, una iniciativa de la Federació Mundial de Salut Mental que aquest any recorda que la salut mental és un dret humà universal. L’ASPB, que s’ha sumat a aquesta celebració, ha volgut posar èmfasi en el fet que els factors determinants de la salut mental no només inclouen característiques individuals, com ara la capacitat de gestionar els pensaments, emocions, comportaments o relacions personals, sinó també factors socials, econòmics , polítics i ambientals que configuren les condicions de vida de les persones, cosa que pot comportar desigualtats socials en salut.
“A més de l’atenció a les persones que pateixen mala salut mental i el seu entorn, cal desenvolupar accions sobre els determinants per prevenir els problemes de salut mental i promoure el benestar emocional de les persones”, afirma l’ASPB
Els adolescents també són un col·lectiu de risc pel que fa a aquest capítol de la salut. De fet, el malestar emocional entre els adolescents continua creixent a Barcelona. Així, per exemple, quatre de cada deu noies (38,6%) manifesta malestar emocional. En el cas dels nois, se n’exclama un 20,3%. Es tracta de dades pitjors que les recollides el 2016, quan el malestar emocional afectava el 23,2% de les noies i l’11,7% dels nois. A més a més, el malestar s’agreuja sobretot als barris de nivell socioeconòmic desfavorit.
Les diferències respecte les dades del 2016 s’expliquen en part per la irrupció de la pandèmia. Segons l’ASPB, la Covid-19 ha tingut un fort impacte i la població adolescent ha estat un dels grups especialment vulnerable als seus efectes sobre la seva salut mental.
Segons l’informe, a banda del malestar també augmenta el risc de mala salut mental. Segons l’enquesta, un 20% de les noies (10,4% al 2016) i un 11,1% dels nois (7,9% al 2016) presenten risc de patir un problema de salut mental. En les noies, són més freqüents els problemes emocionals (30,6%) i, en els nois, els d’inatenció i hiperactivitat (25,7%).
Respecte al 2016, el risc de mala salut mental ha augmentat en ambdós sexes observant-se, també, un gradient per edat. Les xifres, però, sempre són superiors en les noies. En els nois, el risc de mala salut mental disminueix amb l’edat (de 12,3% als 13 anys a 9,3% a partir dels 17) mentre que en les noies sembla mantenir-se estable (del 21,3% als 13 anys al 21,2% a partir dels 17 anys).
Amb les dades a la mà, l’ASPB recomana implementar programes de promoció de la salut mental als centres escolars, impulsar l’acció comunitària per fomentar el suport en entorns fora de l’escola i ajudes i estratègies per incidir sobre determinants socials com ara la pobresa.
