Estudis preliminars apunten que no tots els positius en tests d’anticossos per covid impliquen immunitat contra el virus
El 44% dels lleus o asimptomàtics tenen un nivell molt baix d’anticossos neutralitzants
Estudis preliminars indiquen que no tothom que dona positiu al test d’anticossos després d’estar infectat amb SARS-CoV-2 està immunitzat contra el virus. Les primeres anàlisis realitzades pel consorci format per l’IrsiCaixa , el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i el Barcelona Super Computing Center amb plasma de persones exposades al virus, suggereixen que un 44% de les que han patit la infecció de manera lleu o asimptomàtica tenen un nivell molt baix d’anticossos neutralitzants i la meitat d’aquestes no presenten cap activitat neutralitzant. Així, podrien no estar protegides davant d’una segona infecció. En canvi, les greus presenten fins a 10 cops més anticossos.
Fins al moment, els investigadors han analitzat les dades d’un conjunt de 111 mostres de plasma de persones que han generat anticossos i que van experiment diferents graus de gravetat de la malaltia. Segons els resultats, un 44% dels 29 individus que van patir infecció lleu tenen actualment nivells d’anticossos per sota del límit de detecció fiable.
D’aquests, la meitat no presenten cap activitat neutralitzant i són, des d’aquest punt de vista, “indistingibles dels controls no infectats”. El 56% restant han generat anticossos per sobre del llindar. “Caldrà estudiar el perquè d’aquestes diferències, però mentrestant aquests resultats ens indiquen que donar positiu en un test no ens assegura immunitat davant del virus”, ha advertit l’investigador d’IrsiCaixa i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, que lidera des d’IrsiCaixa el projecte de recerca d’una vacuna contra el SARS-CoV-2, Julià Blanco.
D’altra banda, les persones que van ser hospitalitzades van generar aproximadament 10 vegades més anticossos neutralitzants que les que van tenir una evolució clínica lleu. “Probablement això és degut a que el seu sistema immunitari ha estat exposat a una quantitat més elevada de virus i això ha fet que reaccioni d’una manera més potent”, ha indicat Blanco. Els investigadors també han constatat que en les persones hospitalitzades la resposta es va generar aproximadament 10 dies després de l’aparició de símptomes.
En base a aquests resultats, els científics han alertat que “la presència d’anticossos per si mateixa podria no garantir la immunitat davant d’una segona infecció”. Per això, han subratllat la necessitat que tothom mantingui les mesures de precaució bàsiques com la higiene de mans, l’ús de mascaretes i distanciament social.
Els investigadors també apunten que, en el cas de les persones que van passar la infecció d’una manera lleu, la manca d’anticossos podria suggerir que altres factors immunològics han aconseguit controlar la replicació del virus. En primer lloc, la immunitat innata i en segon lloc, la immunitat cel·lular, que és aquella exercida pels limfòcits T i que pot destruir els patògens residents dins de cèl·lules, on no hi poden arribar els anticossos.
El director d’IrsiCaixa, Bonaventura Clotet, ha indicat que “tot això s’ha de continuar investigant, però encara que es demostri que la contenció de la primera infecció fos gràcies a aquests factors, no se sap si seran igual d’eficaços en el cas d’una segona exposició al virus”.
Un altre estudi
Patir una malaltia respiratòria o cardíaca prèvia són factors que augmenten el risc d’infecció per coronavirus confirmada amb una prova PCR en adults d’edat mitjana i grans. És una de les principals conclusions d’un estudi que han realitzat investigadors d’atenció primària de l’IDIAPJGol del Camp de Tarragona, amb la col·laboració de l’Hospital Joan XXIII. L’estudi, amb una base poblacional de 79.071 adults de dotze àrees bàsiques de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Tarragona, analitza els casos d’entre l’1 de març i el 30 d’abril amb l’objectiu de conèixer la incidència i el perfil de risc de patir covid-19 segons comorbiditat prèvia en adults amb més de 50 anys.
Els resultats de l’estudi també mostren que les persones vacunades de la grip la tardor anterior tenen un risc inferior de contagi de coronavirus, tot i que des de la Fundació Institut Universitari per a la recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol) assenyalen que cal més recerca per confirmar aquest factor.
Entre els casos confirmats de covid-19, les condicions prèvies més freqüents van ser la hipertensió (58,7%); malaltia cardíaca (33%); diabetis (26,9%) i obesitat (26,1%).
Amb tot, es detecta una major afectació en persones amb malaltia neurològica (com la demència o l’ictus), fibril·lació auricular, insuficiència renal crònica, malaltia cardíaca i malalties respiratòries.
Per contra, la hipertensió arterial, tot i ser la condició més comú entre la població adulta, no s’ha pogut relacionar amb un major risc ajustat.
La multi-comorbiditat va augmentar les taxes d’incidència, especialment en aquelles persones amb tres o més condicions, que van patir una afectació gairebé tres vegades superior a la que presenten persones amb una comorbiditat.
Les més elevades taxes d’afectació observades per a algunes comorbiditats com la malaltia neurològica o la fibril·lació auricular reflecteixen un perfil de risc relacionat amb l’alta incidència de la covid-19 entre persones grans i, especialment, en residències.
