Salut

Vergés notifica la desescalada per regions sanitàries i ABS

La consellera veu complicat que Barcelona i l’àrea metropolitana puguin entrar en la fase 1 el dia 11 de maig

Illa “valorarà” la petició de Salut i promet que la nova cogovernança no és retòrica

El Departament de Salut ha enviat per carta al ministeri que lidera Salvador Illa la proposta de desconfinament per a Catalunya prenent com a base un mapa que divideix el territori en les nou regions sanitàries i, a petita escala, en una subdivisió per àrees bàsiques de salut (ABS) en cas que pugui ser beneficiós aplicar alguna mesura diferenciada en territoris concrets. Així ho va explicar ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, després de reiterar que aquesta informació ja està en mans del ministre, que, en cap cas, es va mostrar contrari a la mesura, ja que “coneix bé la realitat de Catalunya”, hi afegia la consellera.

“Si es registren comportaments molt diferenciats en alguns territoris podríem proposar l’aplicació de mesures en funció d’aquestes àrees bàsiques”, relatava la conselleria, que es convertirien en la unitat mínima tant per aplicar accions més estrictes com més relaxades. “Això es farà sempre que suposi un benefici per controlar l’epidèmia”, insistia. Acceptin o no la divisió de regions sanitàries per aplicar les mesures a partir del dia 11 de maig. Vergés sí que es va mostrar crítica amb les maneres i els criteris per aplicar el pla. La primera critica és al fet d’haver fixat un dia sense tenir en compte quines seran les dades sanitàries que es reportaran en aquell moment. Ara els requisits exigits des del ministeri són el nombre de llits d’hospitalització i els llits d’UCI que el sistema podria tenir a disposició dels malalts de Covid-19 en el moment que hi pugui haver algun rebrot. Vergés considera que cal tenir en compte altres indicadors i barems abans de parlar de dates per començar la desescalada.

Les mesures i els plans de desconfinament obtindran el vistiplau del ministeri demà. No obstant això, Vergés ahir ja avançava quins podrien ser els territoris que podrien entrar en la fase 1 de la desescalada en funció dels contagis. Tot i que a la roda de premsa del migdia amb els mitjans de comunicació no va voler donar-ne detalls, sí que ho havia fet hores abans en una entrevista a Catalunya Ràdio en què admetia que veu “complicat” que Barcelona i l’àrea metropolitana entrin en la fase 1 l’11 de maig, sobretot per la gran mobilitat i perquè els indicadors de contagis i morts continuen sent alts. Les regions que considera que podran entrar en la fase 1 són les de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Aran i Pirineu i Girona.

Per la seva banda, el conseller d’Interior, Miquel Buch, també va admetre que el cos dels Mossos d’Esquadra no té prou recursos per establir controls de seguretat a cada una de les nou regions sanitàries per impedir la mobilitat entre regions, per la qual cosa va apel·lar a la responsabilitat ciutadana.

Detectar i aïllar

El pla de desconfinament anirà acompanyat d’important mesures per detectar els casos positius, fer-ne l’aïllament i el control de les persones amb què hagin entrat en contacte. Per dur a terme aquesta mesura, la consellera va explicar que el departament contractaria unes 200 persones per a aquesta nova tasca necessària per fer un desconfinament en ordre. Això implicaria que els casos positius s’haurien de quedar a casa mentre que els no contagiats podrien sortir i anar a treballar. A més a més, la consellera va animar a fer ús de les aplicacions per al mòbil, com ara l’Stopcovid19 i es va mostrar prudent a l’hora de adaptar altres eines, com ara les geolocalitzacions a través dels telèfons mòbils, ja que es tracta d’una mesura encara en estudi en bona part dels països europeus per la invasió de la intimitat que suposa aquesta mesura.

Illa: “Valorar i decidir”

El ministre de Sanitat analitza la situació a Catalunya amb la consellera Vergés des de la reunió de diumenge en què tots dos van estar acompanyats pel doctor Fernando Simón –coordinador del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries– i pel secretari general de Salut Pública, Joan Guix. Quan se li va preguntar si assumeix que la província ja no serà mai la unitat de referència a Catalunya, sinó que ho seran les àrees sanitàries, però, ahir Illa no va ser taxatiu. “Tenim una aproximació de diàleg i cooperació amb les comunitats, i a les comunitats els correspon fer-nos les propostes de quines parts del territori de la comunitat poden progressar de fase d’acord amb els indicadors epidemiològics, de mobilitat i socials que figuren a l’annex 1 del pla de transició a la nova normalitat”, va recitar. Però Illa promet que “valorarà” les alternatives de la Generalitat. “La unitat de referència que figura al pla és la província o l’illa; però, com figura explícitament a l’ordre de cogovernança, si hi ha propostes diferents que compleixen els requisits que s’exigeixen a aquestes unitats territorials i ens les fan les comunitats, el govern les valorarà i conjuntament amb els territoris decidirem. Això és el que vam parlar amb la consellera Vergés”, avisa.

La inèrcia de la província

Més enllà del torcebraç de sobirania de La Moncloa i la Generalitat, el Ministeri de l’Interior de Fernando Grande-Marlaska és reticent a enterrar la província com a referència per una qüestió operativa. Ras i curt: és més senzill que el ciutadà entengui el límit de moviment si coincideix amb la província, i és més senzill per al policia saber quan multar si treballa en funció de la província i no patrulla saltant d’una província a l’altra i ha de revisar constantment el criteri de sanció pel lloc i per si té la fase 0, 1, 2 o 3.

El que el ministre Illa garanteix a Vergés és que la cogovernança, l’as que Pedro Sánchez es va treure de la màniga en la vuitena videoconferència de presidents juntament amb el fons de 16.000 milions que no s’ha de tornar, no és una etiqueta buida. “La cogovernança no és un títol retòric: indica la voluntat que el govern ha tingut, té i continuarà tenint de treballar conjuntament amb tots els nivells administratius i molt en particular amb les comunitats autònomes, que continuen tenint les competències en matèria d’assistència sanitària i, per tant, el seu concurs és essencial per poder dur a terme amb èxit el procés de desescalada”, sosté Illa. Si bé la Generalitat reclama 4.000 milions, Hisenda no ha dit encara quin és el lot que li correspon i escolta veus discordants entre territoris que volen que el criteri de repartiment sigui la població (Andalusia) o la dispersió (Galícia).

El doctor Simón, per la seva banda, adverteix que l’examen de fase no busca el suspens: “L’objectiu no és negar el pas a la fase 1, sinó que les sol·licituds siguin favorables.” Simón detalla que Sanitat treballa per reduir els temps entre el contagi, l’inici de símptomes i la notificació del cas: ara és d’uns 10 dies i l’objectiu és fer-ho en 48 hores. Per Simón, en la desescalada és primordial el control dels casos i dels possibles contagis propers i s’estudien aplicacions que hi ajudin. Cap territori peninsular ha demanat per ara saltar a la fase 1.

Illa no hi va posar pegues, ho va veure bé, són mesures que es prenen per controlar l’epidèmia
Alba Vergés
consellera de salut
He parlat amb la consellera Vergés i, si hi ha propostes diferents, el govern les valorarà i decidirà
Salvador Illa
ministre de sanitat
L’objectiu no és negar el pas a la fase 1, sinó que les sol·licituds siguin favorables
Fernando Simón
director del centre d’alertes i emergències sanitàries

Un mapa amb canvis

Òscar Palau

Catalunya està dividida en set regions sanitàries, corresponents més o menys a les vegueries abans que es creés la vuitena del Penedès: àrea de Barcelona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Girona i Alt Pirineu i Aran. Aquesta divisió ja s’ajusta molt millor que les províncies a la realitat socioeconòmica, demogràfica i de mobilitat interna de cada territori, a més que permet delimitar perfectament la capacitat assistencial en cadascuna, amb el seu gran hospital o hospitals de referència, i tenir indicadors de seguiment propis, ja que de fet ja fa setmanes que la Generalitat ofereix les dades d’afectació de la Covid-19 segregades per les set regions. Això sí, per delimitar encara millor la proposta de desconfinament a la zona més densament poblada i amb més casos, el govern dividirà excepcionalment la primera en tres (Barcelona ciutat; Àrea Metropolitana Sud, amb el Barcelonès Sud, el Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès, i Àrea Metropolitana Nord, amb el Barcelonès Nord, el Maresme i les dues comarques del Vallès), amb la qual cosa –si l’Estat confirma que accepta aquesta divisió– el país quedarà dividit en nou territoris on es podran prendre decisions de desescalada a diferents ritmes.

La xarxa de Salut s’organitza per sota en 28 sectors sanitaris (segons els hospitals locals i comarcals de referència) i a baix de tot en les centenars àrees bàsiques de salut, corresponents als centres d’atenció primària. El govern no ha plantejat en cap moment poder fer propostes de desconfinament per sectors sanitaris, però sí que es guarda l’opció de sol·licitar-ho per “agrupacions d’ABS” veïnes que presentin un comportament diferenciat respecte de l’entorn immediat, per bé o per mal, com ja va fer el 12 de març amb la conca d’Òdena, àrea que no respon a cap unitat preexistent en l’organització territorial ni en la sanitària.

Sigui com sigui, les regions sanitàries presenten notables diferències amb les províncies que plantejava el govern estatal com a unitat. L’Anoia, Osona, el Bages, el Berguedà deixen Barcelona per ser a la regió de la Catalunya Central, igual que el Solsonès, que deixa la demarcació de Lleida. Les comarques del nord d’aquesta província (l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i els dos Pallars) i l’Aran, a més de tota la Cerdanya, ara partida amb la demarcació de Girona, s’integren a la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran. Però és que a més, hi ha comarques senceres que també s’escapcen, amb dos casos especialment rellevants: el nord de la Conca de Barberà –la Baixa Segarra– depèn de la Catalunya Central i no de la província de Tarragona, i el nord del Maresme, des de Canet, no compten a Barcelona sinó a la regió de Girona.

A banda, hi ha casos puntuals d’altres municipis on hi ha canvis: Cunit (Baix Penedès, Tarragona) entra a l’àrea metropolitana sud; Vacarisses i Rellinars (Vallès Occidental, Barcelona) depenen de la Catalunya Central, igual que Torà i Biosca (Segarra, Lleida). Gósol, Espinelves i Viladrau, municipis d’Osona provincialment situats a Lleida, el primer, i Girona, els altres dos, romanen també a la regió de la Catalunya Central.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona