Calen metges de família, infermeres i especialistes al territori, segons Salut
El departament es reuneix amb els diferents actors del sector per detectar mancances i fixar les línies d’actuació
Cap referència a noves inversions
Amb un sistema de salut pública sobrecarregat i cremat per les retallades, la Generalitat va convocar ahir tots els actors del sector sanitari per identificar els reptes que ha de resoldre en una pròxima i inajornable reorientació del model. Amb la consellera de Salut, Alba Vergés, al capdavant, organitzacions sanitàries, col·legis professionals, sindicats i organitzacions docents, científiques i ciutadanes van començar a debatre quines han de ser les prioritats d’aquesta reforma per fer front a l’envelliment de la població i millorar l’alt nivell assistencial actual. Tot i tractar-se de la sessió inaugural i malgrat no haver completat la fase diagnòstica, ja es van detectar quatre punts en els quals caldrà incidir de manera especial.
Un dels primordials és tornar a fer més atractiva l’atenció primària i aconseguir que els metges es vulguin tornar a formar en aquesta especialitat. I és que les xifres ho diuen tot: mentre que el 1996 un 46% d’estudiants de medicina triaven la medicina familiar, actualment la xifra ha caigut fins a un 21%. “Les nostres necessitats requeriran més metges de família”, va constatar Vergés. Els professionals reclamen una millora de les condicions econòmiques i un descens del volum de feina, però la consellera va evitar cap referència en aquest sentit.
El segon punt és la falta d’especialistes al territori, especialment a Lleida i les Terres de l’Ebre, ja que Barcelona i el seu entorn tenen una gran capacitat d’atracció. “Si diem que l’atenció és universal, ho ha de ser per a tothom i a tot arreu. Cal millorar la captació i retenció d’especialistes al territori”, recordava la consellera.
També és urgent millorar l’infermeria i acostar la ràtio d’infermeres als estàndards europeus. Actualment a Catalunya està per sobre de la de l’Estat, amb 6,09 per cada mil habitants, però per sota de la de territoris amb concert econòmic (com el 7,4 del País Basc i el 8,6 de Navarra) i també de la mitjana de l’OCDE, que arriba a 9. En aquest àmbit, també es vol treballar perquè es reconegui l’especialitat de les professionals, perquè un 92% de les infermeres no en tenen cap d’assignada.
Finalment, també hi ha consens per treballar conjuntament amb les universitats per coordinar la seva planificació amb les necessitats assistencials del Departament de Salut. Actualment hi ha prou estudiants per cobrir les jubilacions que es preveuen durant els pròxims quinze anys (10.520), però aviat caldran nous perfils professionals com ara nutricionistes o fisioterapeutes.
LA XIFRA
Les professions sanitàries, encara més feminitzades
La feminització de les professions sanitàries és un fet que obliga el departament a adaptar la política d’atracció i retenció de professionals, ja que la tendència en l’aspecte formatiu és la mateixa. En els onze graus sanitaris la presència de dones és d’un 77% de mitjana, amb un 100% a logopèdia i a teràpia ocupacional.
El calendari de treball inclou dues cimeres més
Salut vol començar a posar fil a l’agulla abans d’un any. Els diferents actors continuaran identificant els reptes pendents fins a fer un diagnòstic complet del sistema de salut. Al febrer hi haurà una cimera d’impuls i es crearan grups de treball per concretar propostes de solució i activar-les abans de la cimera final.
Un 47% d’aspirants a metge han de fer el MIR fora del país
La conselleria ha detectat que un 47% dels estudiants de medicina acaben els estudis i no fan la residència a Catalunya. Alguns ho trien, però molts en queden fora perquè són llocs competitius i molt atractius que obtenen estudiants de fora amb millor nota. D’aquí que busqui una manera per equilibrar-ho.
