Salut

BIBIANA BENDICHO

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA (ASPID)

“La combinació de teràpies és més efectiva per millorar la vida”

Amb la inauguració d’una nova seu per a tractaments de neurorehabilitació i autonomia personal, l’entitat s’obre als serveis dirigits a infants. Treballa els vessants sanitaris i socials

Què és Aspid i quins serveis ofereix?
Som una entitat social fundada el 1994 que vetlla per la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i risc d’exclusió social. Oferim serveis i cobrim les necessitats de les persones d’aquests col·lectius. Fem molts tipus de serveis, i hi ha dues àrees: la d’inserció laboral al mercat ordinari, mitjançant els programes d’orientació, assessorament, formació i prospecció a empreses, i també som centre especial de treball, amb l’objectiu de donar feina a persones amb discapacitat, en el qual treballen 60 persones. El centre té tres línies d’activitat, que realitzem a diversos municipis de les comarques lleidatanes: un centre de trucades, especialitzat en servei d’emergències a tot Europa; un altre de dedicat als serveis de neteges, control d’accessos, recepcions, etcètera; i una altra línia de feina en el sector dels manipulats postals, de producció aliena, etcètera. Entre altres clients, tenim els museus de Tàrrega i l’hospital Arnau de Vilanova.
Entitats del tercer sector com ara Aspid havien patit molt per les retallades pressupostàries, alertant que se les abocava a la fallida. Quina és la situació actual? Els afecta la suspensió del govern català?
Ara depenem en un 60% de fons públics, per tant sí que ens afecta. Però en el seu moment ja es va decidir generar llocs de treball perquè, entre altres objectius, l’entitat disposés de finançament provinent del treball per a l’empresa privada. I és d’on surt el 40% del nostre pressupost. No ens afecta tant com a altres, però totes les retallades són negatives. Per exemple, tots els serveis d’intermediació laboral estan subvencionats per l’administració. Si no surt la convocatòria d’ajuts, afecta els 22 tècnics que tenim a tota la demarcació per fer aquests serveis. Intentem anar solucionant-ho, però aquesta inestabilitat ens genera problemes. Entenem que certes coses, com ara el servei d’intermediació laboral i el centre d’atenció diürna, són serveis que hauria de prestar l’administració.
Un dels serveis més demanats a Aspid és la fisioteràpia i la neuropsicologia. Això no ho hauria d’estar oferint el sistema sanitari públic?
El cas és que no ho està fent en relació amb les necessitats existents. El servei de neurorehabilitació i autonomia personal sí que té una part de cobertura pública, però vam veure que existia un buit, perquè cal més rehabilitació per millorar la qualitat de vida de les persones i l’acompanyament en els processos de recuperació. L’any passat vam atendre 900 persones als serveis especialitzats en malalties neurològiques: dany cerebral, lesions medul·lars o malalties neurodegeneratives i autonomia personal. Som els primers interessats perquè aquests serveis prosperin i siguin gratuïts, perquè és un dret i una necessitat que l’administració no cobreixen prou. El centre de neurorehabilitació l’oferim de manera privada, perquè no tenim subvenció, però l’entitat sempre que pot s’ajusta a la gent que té menys possibilitats de poder accedir-hi i que ho necessita més.
La demanda dels serveis d’autonomia domèstica s’ha incrementat molt, un 36% en un any. Quina és la raó?
La llei de dependència va donar certs suports per tenir opció a acollir-se a serveis d’autonomia personal i atenció domiciliària. Va apostar perquè es tingués suport econòmic. Considero que aquest augment de demanda ve arran d’això: poder optar per tenir aquests serveis, pels quals es té un ajut i es poden contractar. La demanda a Aspid també ha crescut perquè el nostre servei no és generalista sinó personalitzat: intentem promoure la independència personal i fem també serveis a mida.
Què ofereix la seu de serveis de neurorehabilitació que acaben d’inaugurar?
La necessitàvem per cobrir la demanda i també donar servei a noves necessitats, com ara l’autonomia, treball en grups, la participació... La qualitat de vida no depèn solament de la rehabilitació sanitària, també s’ha de treballar el vessant social. L’equipament té 150 m² i és integral, amb serveis de neurorehabilitació i d’autonomia personal. Hi ha estudis que demostren l’efectivitat de combinar tècniques com ara la fisioteràpia, la psicologia i la logopèdia, ja que aporta més millora en el dia a dia del pacient que no pas treballar un sol aspecte. Per això treballem amb professionals i amb una orientació multidisciplinària. Cada persona és un món, encara que la discapacitat i el grau d’afectació siguin el mateix. Funciona veure i treballar les necessitats de cada persona.
Quines són les prioritats?
Enguany, el nou centre permetrà engegar programes específics per a la població infantil amb trastorns del neurodesenvolupament, com ara la dislèxia i el TDAH. Veiem que se n’incrementa la demanda i hi ha pocs serveis que l’atenguin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona
salut

Anuncien que el nou hospital de Calella estarà fet el 2030

calella

Èxit de vendes el primer dia de l’Expocasió

fornells de la selva
CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona