Agència Europea del Medicament
Foc encreuat per l’agència perduda
L’Estat culpa l’independentisme de perdre la seu de l’Agència Europea del Medicament
Puigdemont respon que és fruit del 155
L’opció de Barcelona va ser descartada ja en la primera votació
La imatge d’unitat no convenç la Unió Europea (UE). Després de dos mesos mantenint una forta pressió diplomàtica a les cancelleries europees en contra de Catalunya, al govern espanyol no li ha quedat força per endur-se el tros de pastís més gran del Brexit a l’epicentre de la crisi catalana. Barcelona va rascar només 13 vots dels socis europeus de Mariano Rajoy en la primera ronda, i va quedar en cinquena posició.
L’esforç final de la ministra de Sanitat espanyola, Dolors Montserrat, defensant les possibilitats de la candidatura abans de les votacions, com a exemple de la normalitat institucional a Catalunya després del 155, va ser inútil. Tampoc van ser efectius els últims intents del conseller de Salut, Toni Comín, de defensar la idoneïtat de la Ciutat Comtal viatjant a Brussel·les amb la ministra espanyola dies abans de l’aplicació del 155. Ni tan sols l’aposta dels tres alcaldes dels últims anys, Ada Colau, Xavier Trias i Jordi Hereu, va neutralitzar els esforços de la diplomàcia espanyola.
El fracàs de l’EMA va desfermar ahir un foc encreuat de retrets entre els independentistes i l’Estat i el bloc del 155, que s’acusen mútuament de la pèrdua. Montserrat va agrair a l’equip tècnic de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona la feina feta, però no va tenir cap reconeixement per als líders polítics de les administracions catalanes amb qui es fotografiava fa unes setmanes. Segons la ministra de Sanitat, l’eliminació de Barcelona en la lluita per l’EMA és “un dels danys directes de l’independentisme a Catalunya”. Tot i defensar que amb l’aplicació del 155 ha tornat la normalitat institucional a Catalunya, Dolors Montserrat va reconèixer que els seus socis europeus han preguntat “de totes les maneres possibles” pel tema de Catalunya. Altres dirigents del PP i de Ciutadans van acusar el procés d’haver fet fracassar la candidatura, i van insistir que era la millor opció, tot i que va quedar en cinquena posició.
Pel govern a l’exili, però, la culpa del fiasco és del 155. El president Carles Puigdemont valorava ahir amb una piulada l’eliminació de Barcelona assegurant que amb “la violència, el retrocés democràtic i el 155” el mateix Estat espanyol va “sentenciar” la candidatura catalana. També s’hi va pronunciar el conseller Toni Comín: “Les porres de l’1-O van ser els botxins de la candidatura de Barcelona.” Comín va ser el primer impulsor de la candidatura i ahir atribuïa el descart a “l’autoritarisme de l’Estat”. “Han fet naufragar la candidatura per la repressió i la falta de qualitat democràtica.”
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va mostrar decebut per la pèrdua de l’agència, però no va voler culpabilitzar cap partit ni cap administració ni ideologia de la desfeta. En una línia similar es va pronunciar l’Ajuntament de Barcelona. L’equip d’Ada Colau va evitar les acusacions concretes per la derrota i el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que també era a la capital europea, va rebutjar participar en “guerres”. Una opinió compartida amb Jaume Collboni (PSC), que, tanmateix, va defensar la “unitat d’acció” de les tres administracions, que per ell va ser “fonamental” per a la “credibilitat” de la candidatura. Colau admetia, finalment, que “ni la DUI ni el 155” hi han contribuït gaire, una opinió compartida pel Col·legi de Farmacèutics i la indústria del sector, a través de Farmaindústria.
Barcelona ven que tindrà “més oportunitats”
F.EL’Ajuntament de Barcelona no va voler entrar ahir en la batussa política sobre els motius que han impedit que la candidatura hagi anat a més. En aquesta línia, va ser simptomàtica la reacció de l’alcaldessa, Ada Colau, que a través de les xarxes socials va piular “ni la DUI ni el 155 hi han ajudat, menys hi ajudarà que ara uns acusin els altres”. Amb Colau en un discret segon pla, la valoració sobre el terreny de la sort de la proposta va recaure en la seva mà dreta, Gerardo Pisarello, que va voler llançar un missatge d’optimisme des de Brussel·les –“Barcelona continuarà buscant oportunitats per brillar”– acompanyat del ja ex-segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, una de les veus més fermes en la defensa del projecte. A tot això, un dels grans interrogants és que passarà amb la torre Glòries, l’indret icònic on estava previst instal·lar l’agència. L’edifici és propietat del grup Merlin, que el va adquirir per 142 milions i que, ara, podria recuperar la idea inicial de donar-hi diferents usos segregats.
