Infraestructures i serveis

La Generalitat prendrà el control de tres centrals d’energia al Ter

Acció Climàtica obre expedients per extingir les velles concessions a Ripoll i Vilanna, i per recuperar-ne una altra a Sant Quirze de Besora, que sumen 1,7 MW anuals

Les gestionaran públicament i analitzaran tota la resta de casos

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha obert en els darrers mesos tres expedients per recuperar el control i la producció energètica de tres concessions hidroelèctriques al curs mitjà del Ter (dues extincions i una reversió). En primer lloc, han començat el procés per a la finalització i extinció del termini concessional de la central hidroelèctrica de la Cúbia, al terme municipal de Ripoll. La concessió es va atorgar per a un període de 75 anys des de la posada en servei i ara Acció Climàtica ha pogut acreditar “documentalment que aquest aprofitament està en funcionament com a mínim des de l’any 1946, de manera que ja ha transcorregut la totalitat del període establert”.

Un segon cas semblant d’extinció s’abordarà a la central hidroelèctrica de Vilanna, al terme municipal de Bescanó; en aquest cas, per incompliment reiterat de les condicions del títol concessional. Aquesta central ha estat sancionada vuit vegades per l’ACA entre els anys 2008 i 2021 perquè “ha quedat acreditat l’incompliment reiterat del cabal concessional i del cabal de manteniment”, a més de “la inexistència dels sistemes de control obligatoris per a la comprovació del compliment dels cabals de manteniment i la falta de comunicació de les dades del cabal derivat”. La incoació de l’expedient d’extinció ja ha estat notificada al titular perquè hi pugui presentar les al·legacions que estimi oportunes. El tercer, finalment, seria el procés de reversió de la central de Can Trinxet, al municipi osonenc de Sant Quirze de Besora, que limita amb el Ripollès. Aquesta concessió finalitza el 30 de juliol del 2024 i l’ACA ja ha comunicat l’inici de l’expedient i ha requerit tota la documentació al titular, que derivaran a l’Icaen i a la Direcció General d’Energia.

Revisió general

L’ACA té previst revisar tots els expedients de les concessions hidroelèctriques a les conques internes i treure a concurs una assistència tècnica per analitzar en profunditat tota la documentació història dels casos, per comprovar la vigència de les concessions i el compliment dels cabals ambientals. Cal tenir en compte, també, que en l’àmbit de la part catalana de la conca de l’Ebre la competència és de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Però de les 229 centrals existents, que sumen 250 captacions, 139 titulars i 272 MW de potència instal·lada, n’hi ha tres que caduquen en un període de 10 anys i 12 més, d’aquí a 20 anys. La resta de concessions arriben fins al 2061. Aquestes instal·lacions generen avui, segons la pluviometria anual, entre el 50% i el 70% de la producció elèctrica renovable, i entre el 8% i el 13% de la producció elèctrica total de Catalunya. En Més enllà de la capacitat de producció, però, les hidroelèctriques són clau per la flexibilitat que poden proporcionar al sistema elèctricel cas de les tres centrals, 1,7 MW, que són molts menys dels 141 que poden generar Sau i Susqueda, però un primer pas.

La normativa que regeix les concessions (Reglamento del Dominio Público Hidráulico, de caràcter estatal) no dona l’opció d’atorgar-la per via directa a un ajuntament. Per aquest motiu, serà l’energètica pública, que activaran abans d’acabar l’any, la que assumirà la gestió pública de les infraestructures.

LES XIFRES

1,7
MW
de potència sumen les tres petites centrals (0,6, la de Ripoll; 0,44, la de Vilanna, i 0,66, la de Sant Quirze).
141
MWh
poden produir alhora les turbines de Sau i Susqueda, però el total que l’ACA espera recuperar seria el doble, arreu de Catalunya.

La minihidràulica, vella però neta

Molt abans que les grans preses de Sau i Susqueda comencessin a generar energia elèctrica hidràulica en grans proporcions, els molins fluvials ja feia segles que havien esdevingut un actiu per moldre gra, extreure l’oli de les olives o engegar la protoindústria catalana abans de l’arribada de la màquina de vapor i el carbó, tot activant amb la força de les aigües fluvials els mecanismes per fer anar serralleries, fargues, telers i la producció de pasta de paper, entre altres aplicacions. Amb l’expansió dels motors elèctrics, moltes d’aquestes instal·lacions van passar a alimentar les necessitats elèctriques de les colònies industrials als cursos alts del Ter i el Llobregat, incloent-hi, a més de la nova maquinària, l’electricitat per a les residències dels obrers.

Posteriorment, la tendència va derivar cap a petits embassaments que només generessin electricitat, i, finalment, cap als gegants, com ara Sau i, especialment, Susqueda, principals fonts d’energia neta ara mateix. Ara bé, els embassaments també tenen un gran impacte sobre el territori, i sobre els cursos baixos dels rius i el litoral, mancats de sediments. En els darrers temps, en canvi, s’estudien experiències de minihidràulica, tot recuperant aquell vell esperit –però net al capdavall– d’aprofitar el corrent en punts diversificats per generar electricitat, amb menys potència, però d’una manera força més sostenible amb el medi ambient.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
XAVIER ARREBOLA
ADJUNT D’INFEMERIA I RESONSABLE DE LA DONACIÓ D’ÒRGANS

“En donació de teixits hi ha molt camp per córrer encara”

palamós

Fons europeus a la Casa de la Tecnologia i la Central del Molí

girona

Les incògnites del BarMar

barcelona

Els ecologistes qüestionen la viabilitat i l’eficàcia de la infraestructura

barcelona

Figueres construirà dotze habitatges més per a joves i uns altres 30 per a gent gran

figueres

Fukushima, el feixuc retorn a la normalitat

Tòquio
Societat

Tothom hi posa el cor

CALDES DE MALAVELLA

Impuls a la mobilitat sostenible amb un carril bici i el pàrquing a Mas Gri

girona
TOMMASO PIERMARINI
VETERINARI ETÒLEG

“Treballo més amb les persones que amb el gos”

BARCELONA