Medi ambient

Medi Ambient

Molt més que l’estany de Banyoles

Una monografia escrita per quatre especialistes tracta dels 112 estanyols, llacunes i brolladors que conviuen amb el famós llac

Qui estigui interessat a submergir-se en l’element natural que dota de més personalitat Banyoles i rodalies disposa ara d’una publicació que el tracta a fons. Aigua a dojo! n’és el títol i abasta els estanys, els estanyols, els brolladors i les llacunes de la comarca. L’han escrit un biòleg, Miquel Campos; un geòleg, David Brusi; un estudiós del territori, Ramon Casadevall, i un investigador de la història local, Joan Anton Abellán, i ho ha editat MMV Edicions en la col·lecció Llegat Patrimonial del Pla de l’Estany. La presentació tindrà lloc avui, dia 14, a les 19 h al Museu Darder de Banyoles.

Al lector forà –i és possible que també a molts que no ho són– segurament el sorprendrà que, al marge de l’estany de Banyoles (tècnicament, un llac), la platja d’Espolla o les llacunes de Can Morgat –per esmentar el que és més popular– n’hi ha molts més, d’espais d’aquestes característiques, fins a 113, comptant-hi els permanents i els temporals, i no gaire ben repartits: on n’hi ha més és a Sant Miquel de Campmajor i Porqueres (39 i 34, respectivament), mentre que a Banyoles i Fontcoberta n’hi ha 17 a cada municipi, i a Camós i Serinyà, tres. Als cinc pobles restants del Pla de l’Estany no n’hi ha. Quant a tipologies, dominen els brolladors i els estanyols (prop d’un centenar, en total).

Per cada estany, estanyol, llacuna o brollador, s’hi ofereix una extensa fitxa en què s’indica la localització i la manera d’arribar-hi, una descripció tècnica, les característiques de l’aigua (cabal, temperatura, etc.), l’ús que s’hi dona, la fauna i la flora de l’entorn, referències històriques... Tant o més interessants resulten els capítols –inevitablement, de cert nivell tècnic– sobre la geologia, el funcionament del sistema hidrogeològic o les formacions lacustres que han desaparegut. També, les pàgines en què es parla de com la presència de l’aigua s’ha plasmat en el folklore, les llegendes, els costums i l’art de la comarca.

El pròleg el firma Ramon Folch. El biòleg i sociòleg subratlla la transcendència de l’aigua a la comarca: “Banyoles és filla d’aquesta aigua, perquè d’aquesta aigua van néixer horts i conreus, fargues i molins, tota una activitat menestral i protoindustrial impossible d’explicar sense l’aigua càrstica de l’estany”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Gastronomia catalana, la que ho aprofita tot

Barcelona
Joan (Nani) Mora
Cap de l’oposició d’ERC a Sant Andreu de Llavaneres

“Veiem com tot el que tenia la marca d’ERC s’està aturant”

Sant Andreu de Llavaneres
ADMINISTRACIONS

El Maresme se sent exclòs del pla de barris

MATARÓ
ciència

Asfalt autoregeneratiu i altres avenços tecnològics per a més seguretat a les vies

Tarragona
gastronomia

Cinc restaurants, un menjador escolar i dues escoles de cuina, a l’Slow Food

sant sadurní d’anoia

Un pèsol per col·locar

sant andreu de llavaneres
Societat

Es presentarà una moció al ple per parlar de l’alberg de Badalona

Badalona
ADMINISTRACIONS

L’Ajuntament de Lleida serà part en la causa dels robatoris a l’Horta

LLEIDA
societat

Els càmpings de la Costa Brava, principal allotjament turístic català

roses