Estudiaran la destrucció dels dipòsits de carboni del mar d’Aral
Una expedició científica dirigida per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), amb seu a Girona, inicia demà l’estudi la destrucció de l’embornal de carboni als sediments del mar d’Aral (Kazakhstan).
El mar d’Aral és el major llac assecat del planeta desaparegut en un 90% i considerat com un dels desastres ambientals més greus del segle XX.
Els llacs emmagatzemen grans quantitats de carboni orgànic als seus sediments que proporcionen un servei ecosistèmic fonamental per a la societat: evitar l’emissió de CO2 cap a l’atmosfera.
Quan s’assequen, els sediments entren en contacte amb l’oxigen atmosfèric, incrementant l’activitat dels microorganismes que degraden la matèria orgànica, la qual cosa fa que el carboni orgànic atrapat en els sediments s’alliberi en forma de CO2, destruint aquest embornal o dipòsit de carboni i contribuint al canvi climàtic.
L’objectiu del projecte, que rep el nom d’Alter-C i està finançat per l’Agència Estatal de Recerca, és comprendre com els dipòsits de carboni que es troben en els sediments dels llacs s’alliberen quan aquests s’assequen.
L’equip està liderat per l’ICRA, i integrat per membres del Laboratoire des Sciences du Climat et l’Environnement del CNRS francès, de la Universitat de Màlaga i de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca), i compta amb la col·laboració de la documentalista audiovisual i biòloga, Laura Carrau.
En aquesta recerca s’aplicaran les metodologies més innovadores per a la mesura de l’emissió de gasos i de les existències de carboni. L’investigador de l’Àrea de Recursos i Ecosistemes de l’ICRA Rafael Marcé ha explicat que el fet de “conèixer com s’està alliberant a l’atmosfera l’embornal de carboni del mar d’Aral permetrà estimar quin és l’efecte d’aquest procés en les concentracions de CO2 atmosfèriques a escala global”.
A més, creu que “pot convertir-se en un argument molt poderós per recuperar el que havia estat el quart llac més gran del planeta”.
L’expedició al mar d’Aral del projecte Alter-C es perllongarà durant 20 dies i “constituirà una fita científica de primer nivell, en tractar-se del primer estudi d’aquesta naturalesa que es duu a terme a tot el món”, ha afegit Marcé.
