Societat

Religió

El sacerdot calongí Josep Parra, bisbe a Guatemala

Després d'una llarga trajectòria de missioner a les zones més deprimides del país centreamericà, el dominic conegut allà com a ‘padre Papito' serà ordenat el dia 21 de gener

El frare calongí Josep Parra Novo ha estat nomenat bisbe de Tubia i bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Santiago de Guatemala, i serà ordenat el dia 21 de gener a la catedral metropolitana de la capital guatemalenca. Fra Parra, o padre Papito, com l'anomenen al país centreamericà, té un gran prestigi per haver fet una important tasca social en les comunitats més deprimides d'aquell país.

Viatge a l'ordenació

Fra Parra, de 66 anys, en realitat va néixer en un poble de Granada, però sempre s'ha considerat i l'han considerat calongí, atès que va arribar al Baix Empordà quan tenia només tres mesos. Va estudiar al seminari de Girona i, després de cursar el noviciat amb els dominics de Cardedeu, va ser destinat a una escola de València. La seva carrera religiosa, però, l'ha feta des del 1979 a Guatemala, on va arribar com a missioner. Les seves experiències les explica el mateix Parra en el llibre Veinticinco años, veinticinco vivencias publicat a Guatemala el 2005. No obstant l'allunyament geogràfic, ha mantingut un contacte regular amb Calonge i de tant en tant s'hi ha desplaçat.

Amics seus del Baix Empordà i d'altres parts de Catalunya estan organitzant un viatge per assistir a l'ordenació. Se sortirà el dia 19 i es tornarà a Catalunya el dia 26.

De Calonge a València

Jaume Aymar, un sacerdot amic del futur bisbe, ha adreçat fa poc una carta al Centre d'Estudis Calongins Colonico en què, a més de convidar els socis de l'entitat a apuntar-se a l'expedició, explica que la vocació sacerdotal de Parra, gestada de petit, es va deure en bona part a la influència de la germana Concepció Verdaguer, del col·legi de Calonge on va estudiar, així com de mossèn Pere Surribas, a qui considera un model i un referent.

Mentre estava a València “es va adonar –diu el seu amic– que tenia de tot però que aquella vida no l'omplia i va demanar anar a missions”. Va ser d'aquesta manera que el 1979 va arribar a Guatemala, país al qual quedaria estretament vinculat, fins al punt que des del 2013 té també la nacionalitat guatemalenca.

Època dura

El seu primer destí en aquell país va ser Alta Verapaz, una regió al nord de la capital que sempre ha estat lligada als dominics, des que Bartolomé de las Casas va introduir el cristianisme entre els seus habitants en temps de la colonització. Parra hi va arribar en un moment especialment conflictiu. Ja ordenat prevere “els seus primers 18 anys foren de lliurament incondicional als indígenes q'eqchi enmig de la pobresa més extrema i de la violència més fratricida”, narra Aymar, referint-se a l'inici de la guerra civil, el 1980.

San Martín de Porres

En el país centreamericà va continuar la seva formació, especialment a l'Instituto Teológico Salesiano de la Universidad Francisco Marroquín, on es llicenciaria en teologia. El 1993, mentre era rector de San Martín de Porres (ciutat de Guatemala), va ser dels creadors d'una fundació per a la promoció de projectes educatius i socials a les regions de Verapaz i Quiché, molt deprimides. Posteriorment el van nomenar rector de Nuestra Señora del Carmen, a El Salvador. Poc després va tornar a Guatemala, per ocupar-se de nou de la parròquia de San Martín de Porres.

L'arxidiòcesi de la qual serà bisbe auxiliar porta el nom de Santiago, ciutat que també és coneguda com a Antigua Guatemala, però té la seu a la capital. S'estén sobre un territori de 5,4 milions d'habitants i disposa de 577 sacerdots. El religiós calongí substitueix en el càrrec monsenyor Mendoza Hernández.

LA XIFRA

577
sacerdots
té l'arxidiòcesi de Santiago de Guatemala, de la qual Parra serà bisbe auxiliar

LA DATA

19.12.16
és el dia
de sortida de l'expedició catalana per assistir a l'ordenació, dos dies després

El sisè bisbe gironí d'aquest segle

A la demarcació de Girona hi han nascut o s'hi han format com a sacerdots cinc bisbes en els darrers cent anys. El periodista Josep Víctor Gay, de la delegació de mitjans de comunicació del bisbat de Girona, en facilita la relació: Miquel Serra i Sucarrats, nascut a Olot el 1868, va ser bisbe de Segorb-Castelló. Va morir a Vall d'Uixó el 1936, al començament de la guerra civil. “Va ser l'únic bisbe gironí mort a la guerra”, apunta Gay. El més conegut és Narcís Jubany, de Santa Coloma de Farners (1913), que va ser bisbe de Girona, bisbe auxiliar de Barcelona i finalment arquebisbe d'aquesta última diòcesi. Va morir el 1996. Seguint l'ordre cronològic pel seu any de naixement, el següent va ser Enric Pèlach, de l'Opus Dei. Va néixer a Girona el 1917 i va ser bisbe d'Abancay, al Perú, on va morir el 2006. La relació segueix amb Josep Maria Casas Deordal. Va néixer a Osona, però es va formar al seminari de Girona. Com Serra, va ser bisbe de Segorb-Castelló. Va morir el 2002. El precedent immediat de fra Parra és Màrius Busquets (Vilobí d'Onyar, 1935), de l'Opus Dei, que és bisbe prelat de Chuquibamba, al Perú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia