“Avui ja no té sentit seleccionar els policies pel físic i la força”

Doncs perdent moltes hores del meu temps lliure. De fet, els meus primers estudis eren d’econòmiques, però en acabar la mili vaig entrar a la Guàrdia Urbana de Badalona i vaig canviar d’estudis perquè semblava que econòmiques seria massa complex, un cop ja treballava.

Un amic em va dir que hi havia places a Badalona. Vaig venir amb el meu 850 fins aquí, em van dir quins papers havia d’omplir i vaig preguntar quan era l’examen. Era l’endemà; em vaig presentar i vaig aprovar. A mi em preocupa quan la gent diu que es fa policia per vocació, a menys que li vingui de família. Perquè si la vocació li ve pel que ha vist a les pel·lícules, malament rai. Jo he estat a Nova York i he visitat la seva policia, i actua molt més com ho fem nosaltres que no pas com es veu a les pel·lícules.

Nosaltres hauríem de ser tècnics i només tècnics. La culpa de les dificultats és dels polítics que volen manipular. I si l’alcalde, el poder polític, és feble, apareixen els sindicats que volen arreplegar quota de poder. Si el sindicat és fort i l’alcalde, feble, sovint acaba el comandament policial amb el cap tallat. La història sempre va així. Els tres anys que jo vaig estar fora vaig tenir temps per pensar sobre les nostres febleses. La meva tesi doctoral tracta del poder dins de la policia. Quan vaig tornar va coincidir que va tornar a haver-hi eleccions a l’Accpolc i vaig tornar a ser el president.

Ja hem creat el sindicat Comandaments de la Policia Local (Sicpol), que era necessari perquè els comandaments municipals no teníem trajectòria sindical. Un altre objectiu és organitzar-nos de forma territorial, no necessàriament per demarcacions, sinó de la manera més operativa. I tercer objectiu, crear organitzacions de treball per temes d’ordre intern i extern, organitzatius i acadèmics.

Em molesta que es maltracti aquesta llei perquè va ser molt important, va representar tenir regles clares, normes i reglament intern, que després gairebé a tot Espanya ens van copiar i ha ajudat molt. Però la societat ha canviat, i una llei que no ajuda a progressar s’ha de superar.

He perdut el compte. Suposo que jo ja estaré jubilat. Però s’hi està treballant i ens tenen en compte a tots els operadors implicats. Ara és el millor moment des del punt de vista tècnic però el pitjor des del punt de vista polític. La primera obligació nostra és ser eficients i s’ha de procurar evitar duplicar despeses i aprofitar recursos. Si cal, compartint seus. Ara amb caràcter d’urgència s’ha de resoldre el problema dels interins, però la nova llei ha d’aclarir que no hi pot haver interins.

Hauria de tenir un estatut únic de policia, que reguli recursos humans, horaris, sous... Els processos de selecció haurien de ser únics. I s’han incloure els vigilants, que ara són més de 500, com a policies; buscar fórmules noves perquè els processos d’incorporació fossin més curts i àgils. Per exemple, es podria reduir la part formativa a gent que venen amb estudis de criminologia, dret, seguretat... Les plantilles policials s’han de professionalitzar i deslaboralitzar. I els processos selectius han de canviar i valorar més aptituds d’intel·ligència, capacitat d’anàlisi i racionalització i sensibilitat que no pas la força i les aptituds físiques. Ara ja no té cap sentit demanar límits d’alçada. Ja hi ha eines per suplir la força. Com els exoesquelets.

Sí. Això ara és com una febre, que s’ha de passar. Però quan l’haguem passat voldrà dir que ja ho tindrem tot endreçat. Ara tots dos cossos hem madurat i hi ha bones perspectives per fer camí junts.