Successos

CONRAD FERNÁNDEZ

SUPERINTENDENT CAP DE LA GUÀRDIA URBANA DE BADALONA I PRESIDENT DE L’ACCPOLC

“Avui ja no té sentit seleccionar els policies pel físic i la força”

Creu que els processos selectius s’han de basar en aptituds d’intel·ligència, capacitat de raciocini i sensibilitat, i que siguin més àgils per incorporar gent amb estudis idonis per a la feina

Va entrar a la policia a Badalona el 1982 i ara és l’únic de Catalunya amb rang de superintendent i presideix l’Associació de Caps i Comandaments de les Policies Locals de Catalunya (Accpolc). A la pestanya del llibre Gestió estratègica de la policia, que ha escrit a quatre mans amb Agustí Yñíguez, s’hi llegeix que és doctor en sociologia, llicenciat en antropologia, diplomat superior en criminologia, diplomat en aptitud pedagògica i diplomat en funció gerencial de les administracions públiques.

Com s’ho ha fet per estudiar tant i tenir tants títols?
Doncs perdent moltes hores del meu temps lliure. De fet, els meus primers estudis eren d’econòmiques, però en acabar la mili vaig entrar a la Guàrdia Urbana de Badalona i vaig canviar d’estudis perquè semblava que econòmiques seria massa complex, un cop ja treballava.
Per què es fa policia? Per vocació?
Un amic em va dir que hi havia places a Badalona. Vaig venir amb el meu 850 fins aquí, em van dir quins papers havia d’omplir i vaig preguntar quan era l’examen. Era l’endemà; em vaig presentar i vaig aprovar. A mi em preocupa quan la gent diu que es fa policia per vocació, a menys que li vingui de família. Perquè si la vocació li ve pel que ha vist a les pel·lícules, malament rai. Jo he estat a Nova York i he visitat la seva policia, i actua molt més com ho fem nosaltres que no pas com es veu a les pel·lícules.
Vostè va sortir una temporada de la policia per desavinences amb l’alcalde. I no és un únic cas. La figura del cap de policia és delicada perquè està a la línia entre tècnic i polític?
Nosaltres hauríem de ser tècnics i només tècnics. La culpa de les dificultats és dels polítics que volen manipular. I si l’alcalde, el poder polític, és feble, apareixen els sindicats que volen arreplegar quota de poder. Si el sindicat és fort i l’alcalde, feble, sovint acaba el comandament policial amb el cap tallat. La història sempre va així. Els tres anys que jo vaig estar fora vaig tenir temps per pensar sobre les nostres febleses. La meva tesi doctoral tracta del poder dins de la policia. Quan vaig tornar va coincidir que va tornar a haver-hi eleccions a l’Accpolc i vaig tornar a ser el president.
Quins plans de futur presenten des de l’Accpolc?
Ja hem creat el sindicat Comandaments de la Policia Local (Sicpol), que era necessari perquè els comandaments municipals no teníem trajectòria sindical. Un altre objectiu és organitzar-nos de forma territorial, no necessàriament per demarcacions, sinó de la manera més operativa. I tercer objectiu, crear organitzacions de treball per temes d’ordre intern i extern, organitzatius i acadèmics.
Sempre es queixen que la llei 16/91 està obsoleta...
Em molesta que es maltracti aquesta llei perquè va ser molt important, va representar tenir regles clares, normes i reglament intern, que després gairebé a tot Espanya ens van copiar i ha ajudat molt. Però la societat ha canviat, i una llei que no ajuda a progressar s’ha de superar.
De la tan mencionada llei del sistema de seguretat de Catalunya, quants esborranys s’han fet ja? La veurem mai?
He perdut el compte. Suposo que jo ja estaré jubilat. Però s’hi està treballant i ens tenen en compte a tots els operadors implicats. Ara és el millor moment des del punt de vista tècnic però el pitjor des del punt de vista polític. La primera obligació nostra és ser eficients i s’ha de procurar evitar duplicar despeses i aprofitar recursos. Si cal, compartint seus. Ara amb caràcter d’urgència s’ha de resoldre el problema dels interins, però la nova llei ha d’aclarir que no hi pot haver interins.
Com ha de ser la nova policia?
Hauria de tenir un estatut únic de policia, que reguli recursos humans, horaris, sous... Els processos de selecció haurien de ser únics. I s’han incloure els vigilants, que ara són més de 500, com a policies; buscar fórmules noves perquè els processos d’incorporació fossin més curts i àgils. Per exemple, es podria reduir la part formativa a gent que venen amb estudis de criminologia, dret, seguretat... Les plantilles policials s’han de professionalitzar i deslaboralitzar. I els processos selectius han de canviar i valorar més aptituds d’intel·ligència, capacitat d’anàlisi i racionalització i sensibilitat que no pas la força i les aptituds físiques. Ara ja no té cap sentit demanar límits d’alçada. Ja hi ha eines per suplir la força. Com els exoesquelets.
En faran prou amb els 17.000 mossos i els 11.000 agents locals, havent d’afrontar les jubilacions, el vet als interins...?
Sí. Això ara és com una febre, que s’ha de passar. Però quan l’haguem passat voldrà dir que ja ho tindrem tot endreçat. Ara tots dos cossos hem madurat i hi ha bones perspectives per fer camí junts.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia