Cop gihadista a Catalunya
Els municipals volen armes llargues i més ensinistrament
El president de l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local de les comarques gironines, David Puertas, exigeix formació per actuar en cas d’atac terrorista, protocols conjunts i armament com el dels Mossos
“Què fem primer: atendre víctimes o neutralitzar els atacants?”
Els darrers atemptats han acabat d’evidenciar que les policies locals estan en primera línia de foc i que són una peça cabdal en la lluita contra el terrorisme. Ho corrobora la instrucció que va enviar després de l’atac a Barcelona el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto Ballesteros: “Cal més canals de col·laboració amb les policies locals, amb la finalitat d’incorporar dins de les seves competències el pla de prevenció i protecció antiterrorista.” Les policies locals hi estan d’acord, però reclamen mitjans, armes llargues i més formació per assumir aquest paper que se’ls encomana. En aquesta línia, el president de l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local (Accpol) de les comarques de Girona, David Puertas, cap de la policia local de Platja d’Aro, remarca que els agents locals ja han estat ensinistrats (a través dels Mossos i del CNI) per detectar casos de radicalització als municipis. Ningú els ha preparat de manera adient, però, per actuar des del minut zero en cas que es cometi un atac. “Com s’ha de neutralitzar l’atac? On hem de focalitzar l’atenció primer: a atendre les víctimes o a neutralitzar els atacants? Què s’ha de dir a la ciutadania en el moment de l’atac: que es confini als establiments o que fugi del lloc dels fets?”, planteja Puertas, que veu imprescindible que se’ls doti d’una formació i que s’estableixi un protocol. Els agents dels Mossos sí que han rebut formació en aquesta matèria, però de moment no ha arribat als agents locals. La policia de Platja d’Aro envia tres agents a un curs de formació a Cadis. Però Puertas defensa que s’han d’establir uns protocols que impliquin els Mossos i les policies locals, que estan en primera línia a l’hora de restablir l’ordre i garantir la seguretat.
“Poso com a exemple un atac a Platja d’Aro: tots els efectius disponibles estaríem focalitzats a neutralitzar l’acte i a protegir l’arribada dels serveis sanitaris al lloc dels fets, i no podríem estar al dispositiu gàbia. Per tant, és vital que les policies locals dels pobles veïns [Calonge, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro] col·laborin: que ens tanquin les vies de sortida del nostre municipi i facin un tancament impermeable per evitar la possible fugida dels autors de l’atac”, exposa Puertas.
A banda de la formació, l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local també reclama armes adients per a la lluita antiterrorista com ara subfusells. Puertas recorda que cada cop els municipals han de fer més controls en carreteres i necessiten, per a la seva seguretat, disposar d’armes llargues, les mateixes que utilitzen els Mossos i que ja tenen les policies locals de les Balears i del País Valencià.
Per dotar-los d’aquestes armes, s’ha de modificar el reglament, que és del 1996 i ha quedat totalment obsolet. “El reglament d’armes de les policies locals diu que l’arma reglamentària serà el revòlver i, excepcionalment, podrà ser la pistola. En aquest cas, l’excepció s’ha tornat la regla i totes les policies locals tenen pistola. El que reclama l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local és que el Departament d’Interior de la Generalitat modifiqui aquest reglament per adaptar-lo a les noves circumstàncies pel que fa a l’arma reglamentària i que s’introdueixi la possibilitat que els ajuntaments dotin les seves policies amb armes llargues com els subfusells.
LES FRASES DE DAVID PUERTAS
LA XIFRA
A l’aguait de les radicalitzacions
Platja d’Aro, la localitat on es va desencadenar una estampida humana per culpa del pànic que va generar una innocent flashmob, és un dels municipis que van decidir posar blocs de formigó als punts d’aglomeració de gent i jardineres gegants a l’entrada dels serveis públics (com la mateixa seu de la policia) després de la instrucció del Ministeri de l’Interior, que ho recomanava arran de les matances amb vehicles pesants a Niça i Berlín. També treballen en la prevenció des de fa uns vuit anys, quan van crear un grup de treball per detectar radicalitzacions format per escoles i instituts d’ensenyament, l’àrea de Serveis Socials i Joventut, els Mossos i les policies locals. Si qualsevol d’aquests departaments observa o detecta una possible radicalització, s’encarrega de convocar el grup i es treballa. “Això no vol dir que sigui infal·lible, però sí que ajuda el fet que els actors que tenim relació amb el jovent treballem tots alhora, de manera transversal. Ens funciona”, remarca el cap de la policia de Platja d’Aro.
