Política

“Veig improbable un nou govern del PP, però no és descartable”

El sociòleg assenyala la gran fragmentació actual del sistema polític valencià

Adverteix de les dificultats del canvi i lamenta que l'oposició no haja sigut més contundent els últims anys de la legislatura

Insisteix en la necessitat d'arribar a acords abans del 24 de maig

Tot apunta que les eleccions del pròxim 24 de maig marcaran una inflexió en la política valenciana després de 20 anys de govern del PP. La cautela, però, guia les reflexions d'analistes polítics i socials que mostren dubtes sobre la direcció i la dimensió d'un possible canvi en la Generalitat valenciana. És el cas del sociòleg, llicenciat en Ciències Polítiques, i un dels patrons de la Fundació Nexe, Vicent Flor.

Creu que les eleccions del pròxim 25 de maig poden ser les més “imprevisibles” dels últims anys ateses les enquestes i la concurrència de partits?

Sens dubte. Des de 1995 hi ha partida, encara que ara la cosa es complica ja que poden entrar fins a set forces a les Corts valencianes, encara que la barrera electoral les podria reduir finalment a quatre. Caldrà el concurs de grups molt diversos per formar govern. La possibilitat de canvi pareix certa: fins i tot en el cas que C's i UPyD aconseguiren la representació, el PP no arribaria a la majoria absoluta ni amb el concurs dels dos primers.

Descartaria per complet un nou govern del PP, ni que siga en coalició?

Un sociòleg no pot descartar res, però ho veig improbable. No podem descartar que funcione el vot de la por ja que el PP utilitzarà l'argument de la por del tripartit. Igualment està sorgint un Podem a la dreta, que és C's. I em fa la sensació que una part de l'electorat enfadat d'aquest espectre, perquè hi ha gent efadadíssima amb el PP, ha posat la seua mirada en C's. Hi tindrem una combinació estranya: un partit tradicional de centreesquerra que és el PSOE; un partit tradicional de centredreta, PP; un partit antiestablishment d'esquerres, Podem; un partit antiestablishment de dreta C's; una coalició valencianista, ecologista i d'esquerres, Compromís; EU; i UPyD, que hem de veure com els anirà. Per tant, tenim una fragmentació que no hi havia hagut mai en el sistema polític valencià. Mai hi havia hagut cinc partits en les Corts i n'hi poden entrar fins i tot set.

Serà 2015 la fi del règim del PP i l'inici d'un nou cicle?

Tot dependrà dels resultats del 25 de maig però, també, del que puga passar en les generals, després de les quals només hi ha matemàticament un govern possible, el d'una coalició implícita o explícita entre el PP i el PSOE, i això podria afectar el País Valencià.

De quina manera?

No descarte que els socialistes, a través de determinades excuses, puguen jugar a la “responsabilitat” per fer possible un pacte d'unitat del nacionalisme espanyol i que això tinguera les seues repercussions ací, tot atenent la poca autonomia que té la secció valenciana del PSOE. No es descartable, per una altra banda, que la possibilitat d'una coalició genere moltes tensions entre els partits de centreesquerra, i més encara si Podem es converteix al remat en la primera força d'aquest espectre al País Valencià. No oblidem, igualment, la pressió a què serà sotmés un hipotètic govern d'esquerres, que heretarà un endeutament brutal i un finançament escassíssim, que no li atorgarà molt de marge de maniobra. La frustració que això pot generar unit a l'implacable que es pot mostrar un sistema comunicatiu com el valencià on el PP té molts mitjans afins... No m'agradaria estar en el seua pell, francament.

Llavors tindrem una oposició molt contundent?

La dreta espanyola i la valenciana tenen una percepció que el poder els correspon com una mena de dret diví des del franquisme. Probablement no donaran ni els cent dies de cortesia i tindrem una oposició molt bruta, contundent, canalla i irresponsable, en la línia de l'última maniobra de suport al secessionisme lingüístic.

De totes els combinacions possibles, quina és la que a priori té més probabilitats?

La qüestió aritmètica indica que hi haurà un acord entre tres o quatre de les forces de centreesquerra, això és el més probable, per tant les combinacions són poques. PSOE, EU, Compromís, amb o sense la incorporació de Podem. Passa que en eixe camp, amb dos forces com PSOE i Podem tan enfrontades tot resultarà molt complicat. Tem que un quadripartit o tripartit que no treballa ja en un programa de mínims i un acord entre persones té moltes possibilitats de... jo no diria fracassar, però sí trontollar, com va passar a Catalunya. Caldrà fer un esforç de responsabilitat per part de tots els partits, la qual cosa no sé si serà fàcil.

Quina considera que ha sigut la major errada política de PP en aquesta legislatura?

La dependència de Madrid té avantatges i té inconvenients. Cal reconéixer que Fabra que ha mantingut una certa lluita contra la corrupció, però la política estatal l'ha eclipsat totalment perquè, si Rajoy ha tingut presumptament sous en B i no dimiteix, Fabra ja pot dir missa. Igualment, el PP valencià ha sigut presoner del seu discurs de grandesa. Si érem els millors del món perquè l'economia aparentment anava bé quan ja els indicadors socioeconòmics ens situaven per davall de la mitjana, ara és molt difícil vendre la idea que tot va bé. Només ha pogut gestionar una situació molt inestable. Fins i tot l'estratègia més recurrent com l'anticatalanisme són rebudes per l'oposició i la ciutadania amb descrèdit i indiferència. Salvant les distàncies, em recorda molt l'última etapa del PSOE de Joan Lerma, quan es va afanyar a reconéixer la unitat de la llengua. Pot ser una metàfora de la degeneració actual, va ser el parlament de la Crida de Rita Barberá. Rita objectivament ha sigut molt en aquesta ciutat, ha tingut un gran suport social, però ha sigut incapaç d'entendre el gran canvi social que s'ha produït. Però no passa res, quan un polític no ho entén les urnes li ho expliquen.

Creu que Fabra ha sigut un bon president?

No. Fabra ha sigut un president mediocre, un president que no tenia un cert coneixement de la realitat valenciana, si no, no hauria tancat RTVV perquè era una plataforma fantàstica per a ells. Una part important de la seua base electoral, la de baix capital educatiu, veia eixa televisió i la considerava seua, per això la gent s'enutja. Este país necessita un nou model productiu i el president no ha apostat per un procés de reindustralització, per les noves tecnologies. Ha aturat un poc la corrupció campant del seu partit que era absoluta i ha millorat un poc la transparència, però faltaria més en tot aquest context! La gent està patint i jo crec que Fabra no ha millorat aquesta situació, el resultat és molt pobre i mediocre. No tenim un estadista, ni tan sols un bon orador. Es tracta d'un home gris que considera la política valenciana, com tants altres, com un trampolí a coses superiors.

Llavors, el sorprén la seua confirmació?

El problema és que saben que perdran. És més fàcil trobar bons candidats quan tot pinta bé que no quan camines probablement cap a la pitjor derrota del PP valencià. Serà un boc expiatori. El PP està trobant una gran dificultat de renovació. Crec que els electors els castigaran d'una manera contundent.

I el PSPV-PSOE, creu que l'electorat no el considera una alternativa i que fins i tot l'equipara amb el PP, malgrat haver estat tots aquests anys en l'oposició?

Trobe que hi ha una gran desafecció entre la gent jove cap als grans partits des de fa temps perquè no han sigut capaços d'adaptar-s'hi. En un context en què es dóna molta importància a la regeneració, els socialistes presenten un cap de cartell, Ximo Puig, que està vivint de la política des de 1983, i ho dic amb tots els respectes perquè pot ser un bon candidat. És difícil parlar de regeneració quan has format part del primer gabinet de Joan Lerma. Són esclaus de les famílies, de les lluites de poder internes. No acabaran com el Pasok a Grècia, però que els socialistes baixen davant la davallada del principal partit de govern és un fracàs sense pal·liatius.

Tot apunta que si Puig vol ser president haurà de parlar, amb qui veu més possible el pacte?

No es pot descartar que Podem siga la segona força més votada i aleshores ja veuríem en quina posició quedava Puig. Ser president de la Generalitat amb només el suport d'un de cada cinc valencians ja seria significatiu. Veig uns altres lideratges més sòlids que el de Puig en aquesta carrera, com ara el de Mònica Oltra.

Vodrien els valencians Oltra investida presidenta de la Generalitat?

Tècnicament eixa possibilitat, amb la irrupció de Podem, és més difícil. Les enquestes situen el vot a Compromís entre un 10% i un 15% i amb això és difícil optar a presidir la Generalitat. Dependrà de la seua capacitat de negociació. Potser a Compromís no li interessa implicar-se directament en un govern i igual opta per donar un suport parlamentari puntual al partit del govern, com ERC a Catalunya.

Fa la sensació que tot i que Compromís creix ja no genera la mateixa il·lusió que fa un any. Pensa que s'ha tancat la crisi interna generada pel procés de primàries?

Crec que el procés de primàries hauria d'haver-se produït prèviament i enfocar-se a la crítica al govern i a l'alternativa. Potser els temps no han sigut els més adequats. La política està anant massa ràpid. Compromís tingué un moment d'ascens molt fort i Podem també, ara aquest també s'està desunflant. Entre una part important de l'electorat valencià, Mònica Oltra representa un gran capital polític, a diferència del líder de Podem, però molta gent vota en clau de Madrid. En qualsevol cas, tot apunta que Compromís pujarà els resultats de 2011 i pujar sempre és un bon resultat. Probablement, ni PSOE i EU podran dir el mateix.

Considera que Compromís ha fet un bon treball d'oposició?

Compromís i EU són els que han fet l'oposició més clara, això és indubtable, el que passa és que això no sempre es premia. Sí que crec que el valencianisme polític és hui molt més madur que en un altre moment de la història, però encara arrossega problemes. Amb el PP contra les cordes ha faltat un poc de contundència en la pegada, potser perquè alguns han pensat que era millor presentar-se ja com una opció de govern. Però una cosa és mostrar-se com una opció de govern a les elits i una altra a l'elector en general, que en a hores d'ara està molt indignat. Estem en una conjuntura que reclama “molta canya” i no sé si s'ha donat la canya que les circumstàncies requerien.

I com pot explicar-se l'ascens tan formidable de partits amb una estructura interna tan feble, que no tenen experiència ni un candidat reconegut?

El que passa és que la societat valenciana, dissortadament, és molt perifèrica. No hi ha un sistema de comunicació valencià realment autònom, la majoria de gent mira televisions de Madrid, ràdio i mitjans produïts o escrits a Madrid. C's, per exemple, que era un partit que pràcticament només tenia presència a Catalunya i que era residual a la resta de l'Estat ara està en una situació molt forta perquè el seu líder, com al seu moment Pablo Iglesias, ix per la televisió. Qui es presenta al País Valencià? Jo crec que la majoria de gent no coneix ni Antonio Montiel ni Carolina Punset.

I, a l'inrevés, com és possible que una formació com EU, amb una estructura sòlida, amb un bon treball d'oposició i un bon candidat puga obtindre uns resultats tan decebedors en les enquestes?

La situació de EU va lligada a la de IU. Cayo Lara era un líder que connectava millor amb la tradició obrerista que, cada vegada i objectivament, té menys electors. EU és percebuda, amb justícia o injustícia, com una formació vella i a això han contribuït les seues discrepàncies internes constants.

Fa uns pocs dies, durant la presentació d'una proposta de llei d'igualtat lingüística es proclamava un canvi al País Valencià i es deien coses com ara que s'havia superat definitivament la Transició i que la societat era ja madura per a propiciar un canvi polític. Hi està d'acord?

Sí, en part, perquè cal no oblidar que una part important de la societat valenciana és molt conservadora i fins i tot reaccionària. És possible que hi haja un votant més postmaterialista, partidari de valors com el de la sostenibilitat, drets humans o la solidaritat. Les generacions associades al franquisme van morint-se, però dir que tenim un país radicalment nou em sembla pecar d'excés d'optimisme. No infravalorem el món de la reacció en la modernitat avançada. Jo insistiria en l'esperança del canvi però també en la dificultat del canvi.

Milloraran les relacions amb Catalunya si canvia el govern?

És desitjable una aposta important per l'eix mediterrani en l'àmbit econòmic, però també una col·laboració cultural i lingüística seria desitjable, sobretot pensant en el futur del valencià. Faria mal fet el nou govern de no tindre en compte això, tot i que serà una de les principals línies de crítica de l'oposició. Amb tot, s'ha de ser valent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia