Política

crònica

Suïssa, capital de l’anarquisme

El massís del Jura és conegut a Suïssa com “la vall dels rellotges”. El 1541 el reformador Calví va prohibir les joies a Ginebra i els orfebres es van reciclar en rellotgers. La religió va esperonar de retruc la indústria icònica del país alpí, i en pocs anys eren tants artesans a la ciutat que molts es van mudar a les bucòliques valls jurassianes. Tres segles després, la industrialització va arribar a les valls, i amb ella els moviments socials. El 1872 la comuna de Saint-Imier va acollir el congrés dels anarquistes escindits de la Primera Internacional –com Mikhaïl Bakunin, expulsat per diferències amb Karl Marx– i s’hi va fundar la Internacional Antiautoritària. Aquí va néixer el moviment llibertari organitzat.

El municipi suís va tornar a ser la setmana passada la capital de l’anarquisme mundial amb una trobada commemorativa del 150è aniversar i d’aquell primer congrés antiautoritari –ajornat un any per la covid-19–, coincidint amb l’auge de l’autoritarisme a Europa. Del 19 al 23 de juliol, activistes, simpatitzants llibertaris o curiosos de procedència diversa hi van reflexionar sobre el llegat del moviment, però sobretot del present i del futur, aprofitant la reunió física per compartir experiències i lluites: feministes, ecologistes, antifeixistes, antiracistes o antimilitaristes, entre d’altres. Van ser més de 400 conferències, seminaris i tallers, repartits en una dotzena d’espais repartits per tota la vila, que va viure una pacífica i acolorida ocupació àcrata, que literalment va doblar-ne la població, d’uns 5.000 habitants. Hi havia des de mil·lennistes fins a antics estudiants del 68, que hi van conviure en un ambient festiu –que evocava les jornades llibertàries barcelonines del 1977– però sense fressa, per la idiosincràsia local. S’hi van veure exposicions, pel·lícules, teatre i prop d’una cinquantena de concerts –en un s’hi va interpretar A les barricades, en català–, a més d’una fira del llibre al pavelló de patinatge sobre gel. Un dels films, Unrueh, explicava la desconeguda relació dels rellotgers del Jura i l’anarquisme.

Les paraules anarquia i caos sovint apareixen emparellades, però l’esdeveniment, organitzat per voluntaris, va funcionar, mai més ben dit, com un rellotge suís. La incidència més destacada va ser el tall del servei de tren, oficialment perquè els assistents acampats creuaven les vies per anar al poble, però alguns van apuntar a un intent de limitar l’afluència, que va superar amb escreix les expectatives dels mateixos organitzadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.