Cultura al servei del Kremlin

La mirada trista de Verònica, una nena de nou anys de la regió de Donbass, apel·la els vianants que passegen pel cèntric carrer Arbat de Moscou. El seu rostre forma part d’una exposició fotogràfica a l’aire lliure en què els protagonistes són els nens víctimes de la guerra que s’arrossega a Donetsk i Lugansk des de fa vuit anys i que ara, amb el reconeixent del Kremlin com a repúbliques independents d’Ucraïna i les tropes russes sobre el terreny, s’ha redimensionat. No és l’única exposició a la ciutat que explica el conflicte d’Ucraïna, però són exhibicions que, a l’hora de narrar què hi passa, obvien detalls importants.

L’exposició fotogràfica, titulada Que sempre hi hagi una mare, que sempre hi sigui jo!, explica les històries de nens d’una regió on l’artilleria forma part del dia a dia des de fa vuit anys. Fotografies en blanc i negre de rostres tristos, mirades de desesperança i llavis incapaços de dibuixar un somriure. Tot i que molts vianants, atrafegats per les presses, passen de llarg, n’hi ha que en el seu passeig calmat s’aturen a veure les fotografies i llegir els textos que les acompanyen, que, malgrat no explicitar-ho directament, reconstrueixen el relat utilitzat pel Kremlin per justificar la invasió d’Ucraïna: l’assetjament a la població russòfona de Donbass per part de les forces armades ucraïnesesi que Putin va exagerar i tergiversar fins al punt de parlar de “genocidi”. La història captada per les càmeres de dos fotoperiodistes del Donbass no se centra ben bé en el patiment dels nens en els darrers mesos, sinó en el dels darrers vuit anys, quan el conflicte no despertava l’interès actual dels governs i els mitjans occidentals. Però aquesta és només una part de la història. L’exposició en cap moment narra com ciutadans i activistes de Donetsk i Lugansk que s’han mantingut fidels al govern de Kíiv i no volen ser independents d’Ucraïna també han estat víctimes de la violència dels separatistes. En els darrers mesos s’han inaugurat a la capital russa altres exposicions que pretenen reconstruir la situació del Donbass, com la del fotoperiodista del Rossiskaia Gazeta Vladímir Anosov, que ha cobert l’actual conflicte al costat de les tropes separatistes i russes. Imatges que descriuen el dia a dia dels soldats i la destrucció de ciutats com Mariúpol i Volnovaja. Una altra mostra, al Museu d’Uniformes Militars, exposa objectes extrets al Donbass. Projectils, armes –que segons s’explica, de fabricació occidental– i objectes personals. La directora del museu, Elena Sinitsina, va dir que la mostra servia per “descobrir la veritat, més enllà de la política i els mitjans”. Això no vol dir, però, que aquest relat no respongui també a interessos.