Política

Un any de geometria variable

Aragonès compleix el primer aniversari com a president de la Generalitat amb estabilitat malgrat el trencament de la majoria del 52% i les turbulències a Junts

El ‘Catalangate’ enterra encara més la taula de negociació amb l’Estat

Sola entre la multitud. Així és com s’ha sentit ERC a estones al llarg del primer any de presidència de Pere Aragonès, l’aniversari de la presa de possessió del qual es compleix avui. Un any d’una geometria variable al Parlament que ha vingut per quedar-se. Els republicans reivindiquen que són els únics capaços d’arribar a acords amb pràcticament tot l’arc parlamentari, ultres a banda. Si bé la legislatura va arrencar amb dos pactes paral·lels, amb la CUP i amb Junts per Catalunya, que van permetre investir el president, el no dels cupaires al pressupost va deixar aquell acord (que incloïa una qüestió de confiança a mig mandat) en paper mullat, tot i que ERC assegura que s’ha continuat complint en bona part. Des de la perspectiva republicana, amb la CUP hi ha sintonia en diversos àmbits (interior, energètica pública, ràtios escolars...) i la relació és més bona que en altres èpoques, però això no es tradueix en suports parlamentaris. A la pràctica, no és, doncs, la majoria independentista del 52% la que dona estabilitat al govern.

Sobre l’altre pacte, el pla de govern amb el soci de Junts, el president donarà compte dimarts del grau de compliment. El partit de Laura Borràs i Jordi Turull, en ple procés de renovació de la cúpula, té previst presentar aviat el resultat d’una auditoria sobre el “pacte de les masies” que van subscriure Aragonès i Jordi Sànchez, però d’entrada, és evident que la part que parlava sobre la participació de Junts en la taula de negociació amb el govern espanyol i la part sobre la coordinació amb el Consell per la República no s’han desenvolupat. Els presidents Aragonès i Puigdemont –a dues setmanes perquè es tregui el barret de president de Junts– van tenir ocasió per poder abordar aquesta darrera qüestió en la reunió i el posterior sopar a Bèlgica dimecres.

En qualsevol cas, ERC s’ha sentit molt sola amb un soci a qui descriu amb problemes interns i amb línies polítiques erràtiques i poc clares que, sense anar gaire lluny, han fet que participés d’un acord de reforma de la llei de política lingüística per donar resposta a la ingerència de la justícia a les aules i que al cap de poc se’n desdigués. I és que l’executiu ha tingut dificultats per abstreure’s del soroll exterior, fins al punt de ser incapaç de fotografiar-se com un sol home a les escales del Parlament a favor de la immersió. Aquella foto, per bé que anecdòtica, simbolitzava els episodis de solitud d’ERC al govern, que van tenir en la taula de diàleg una traducció física, empírica, literal.

No està clar si l’executiu podrà esgotar els quatre anys de mandat. De moment, Junts ja està demanant a Aragonès que activi la “segona fase” de la legislatura prevista en l’acord entre les dues formacions, vist que la taula de negociació no avança. “Si això no canvia, hauríem de passar aviat a la segona part de l’acord polític, i això vol dir asseure’ns en una altra taula, la de l’independentisme”, assegurava recentment el vicepresident, Jordi Puigneró.

En aquest context, i encara que la negociació amb La Moncloa estigui somorta, sense resultats públics tangibles, en un any han tingut lloc certs avenços en matèria antirrepressiva, com ara els indults parcials als presos polítics –“sense la gran victòria de l’independentisme d’ara fa un any no s’haurien produït”, va dir Aragonès en una conferència en el primer aniversari del 14-F– o el canvi de rumb al Tribunal de Comptes, que va permetre finalment l’aval de la Generalitat als líders del procés perseguits.

Encara que la geometria s’ha practicat prioritàriament amb la CUP i els comuns –arrossegats a votar el pressupost de Jaume Giró–, els socis també han tancat pactes amb el PSC, per exemple, per renovar càrrecs que depenen de la cambra, com els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, o incorporant els socialistes de Salvador Illa al Pacte Nacional per la Llengua (catalana).

En les sessions de control al Parlament, Junts no ha perdut l’oportunitat de fer gairebé d’oposició a alguns projectes liderats per conselleries d’ERC. És el cas del Jocs Olímpics, amb Albert Batet pressionant per incloure les comarques adjacents a la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran en la consulta popular del juliol.

L’esclat del Catalangate ha enrarit encara més les sempre difícils relacions amb el PSC i ha sepultat una mica més, si això és possible, la taula de negociació. Aragonès, que per Nadal demanava al president espanyol, Pedro Sánchez, gestos palpables aquest 2022, ha vist com la següent reunió de la taula, promesa per principis d’any, s’anava posposant sine die, ara amb l’excusa d’unes eleccions a Castella-la Manxa, demà amb uns comicis a Andalusia, i qui dia passa any empeny, sempre pendents de la calculadora electoral i del CIS. De fet, el govern ja estava sent víctima del seu propi acord amb Sànchez de no calendaritzar la taula. “Sense pressa, sense terminis”, va sortir dient el president espanyol tot cofoi de la reunió amb Aragonès al Palau de la Generalitat el setembre passat.

En relació amb l’espionatge polític, ERC va fer el gest de no donar suport al Congrés al decret del govern espanyol per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, però La Moncloa ho va salvar amb Bildu, aliat d’ERC i espiat igual que els republicans. Aragonès continua demanant assumpció de responsabilitats polítiques, transparència i garanties de no repetició, mentre la reunió que va arrencar a Sánchez durant els dos minuts i mig escassos que van parlar a peu dret esperant la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la reunió anual del Cercle d’Economia és ara la Generalitat qui la refreda.

D’altra banda, la guerra sobrevinguda de Vladímir Putin va fer que finalment Aragonès tornés a la cleda de les conferències de presidents autonòmics, al març a la Palma. El govern ha hagut de gestionar l’arribada de milers de refugiats ucraïnesos i un parell d’onades de la pandèmia que encara cueja.

Mentrestant, les quatre transformacions que l’executiu es va proposar de revolucionar en el seu mandat són la democràtica (amb l’impuls de consultes com la dels Jocs), la feminista (amb la seva primera conselleria específica), la social (amb la gratuïtat del P2 a les llars d’infants públiques a partir del curs vinent com a mesura estel·lar) i la verda. En aquest últim eix, el govern recorda que partia de zero, reivindica que s’ha avançat més en sis mesos que en sis anys i avança que en els pròxims mesos se’n començaran a veure resultats.

L’executiu està especialment orgullós de l’anunci de la instal·lació d’una planta de components per a bateries de cotxes elèctrics de la sud-coreana Iljin Materials a Mont-roig del Camp i de la planta de planxes de fusta reciclada que la multinacional austríaca Kronospan obrirà a Tortosa a final d’any, amb la previsió que es generin 180 llocs de treball directes i 1.500 d’indirectes.

Si tot això ha passat el primer any, és clar que les turbulències no desapareixeran: s’albira l’obertura del judici oral a la presidenta del Parlament, novetats en el front judicial internacional i falta un any per les municipals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia