Política

Creixen els dubtes pel 14-F

El govern anuncia una nova reunió tècnica demà, abans de la de divendres, que decidirà sobre els comicis, però ja avisa que les dades són alarmants

El PSC, i JxCat a mitges, són els únics que defensen la cita, i els altres eviten pronunciar-s’hi

A mesura que s’atansa el moment de la decisió, creixen els dubtes sobre si les eleccions es podran fer el 14 de febrer. La portaveu del govern, Meritxell Budó, va confirmar ahir que la taula de grups de dilluns va coincidir que el determini definitiu es prengui aquest divendres i no es demori més enllà com preveien els protocols del Procicat, que donaven el 29 de gener com a data límit. Això sí, abans, demà mateix, s’ha convocat els partits a una nova reunió tècnica en què les conselleries de Salut i d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència –competent en l’organització de processos electorals– presentaran les últimes dades i projeccions sobre l’evolució de la pandèmia, d’acord amb les quals s’ha de prendre la decisió. Per mirar que sigui consensuada, el govern evitarà plantar-s’hi amb una proposta pròpia, com ahir li reclamaven alguns partits, si bé Budó alimentava la hipòtesi de l’ajornament remarcant que la situació és molt preocupant i que cal garantir molts drets per no ajornar els comicis. En canvi, el PSC, que puja en les enquestes i a més té el relleu del ministre i candidat Salvador Illa a Madrid pendent de la cita, gairebé va quedar sol defensant tant sí com no que les eleccions s’han de fer, mentre que la resta evitava pronunciar-s’hi i abonava un escepticisme creixent.

“Valorarem tots els escenaris i aportarem tota la informació necessària per prendre la decisió que correspongui, tenint en compte alhora que tothom ha de tenir garantits el dret a la participació política (també els partits per poder fer campanya), el dret a vot i el dret a la salut i a la vida”, resumia Budó després del consell executiu, que precisament va aprovar destinar una partida de 5,2 milions del fons de contingència per fer un únic enviament a les cases dels sobres i paperetes electorals de tots els partits parlamentaris. El govern no vol condicionar el debat de divendres amb una posició prèvia, però si no s’arriba al consens desitjable, Budó ja recordava ahir que prendrà ell la decisió, tal com va passar al País Basc i a Galícia. Ahir, en tot cas, no s’estava de recordar que la pandèmia està en una situació desbocada de transmissió exponencial, amb un 10% de positivitat en les proves que fa impossible resseguir-ne l’origen, i es preguntava si tindria gaire sentit tenir dictades restriccions de tot tipus per reduir la mobilitat, i alhora mantenir un escenari d’eleccions que comporten precisament una gran mobilització social. En un llarg fil a Twitter la nit anterior per exposar la complexitat de la qüestió, el director general de Processos Electorals, Ismael López-Peña, reconeixia els dubtes, i assegurava que els comicis “es podrien” fer, però expressava els temors que “s’hagin” de fer.

Si s’optés per un ajornament, es convocaria tot seguit un consell executiu extraordinari per validar la decisió, que en principi es formalitzaria en un decret signat pel vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, amb una fórmula que els serveis jurídics i Exteriors estan acabant d’estudiar, perquè, tot i ser una situació inèdita, s’emmarqui al màxim en la legalitat i no doni peu a possibles recursos. El govern voldria que l’eventual decret ja incorporés un nou calendari per als comicis, si bé ahir tampoc s’hi aventurava. “Hauríem de fer que la nova data garantís que l’onada actual ja anés de baixa, i hauríem d’escoltar les recomanacions de les autoritats sanitàries, millor que elles diguessin quin seria el millor moment”, cloïa Budó.

El PSC queda sol

El PSC va ser l’únic partit que es va pronunciar ahir de manera contundent perquè les eleccions no s’ajornin. “No obrirem les escoles i tancarem els col·legis electorals! S’està dient que al febrer es podrà anar a esquiar i podrem anar a treballar i agafar el metro...”, argumentava el primer secretari, Miquel Iceta, a TV3. Segons ell, es treballa de fa temps perquè el 14-F tingui les “màximes garanties”; s’ha incentivat el vot per correu i la velocitat de propagació és la mateixa que quan es van convocar. “No hi ha motius per no celebrar-les”, insistia després de veure l’informe de Salut presentat dilluns, tot recordant que tampoc hi ha cap confinament domiciliari. Per cert, Iceta, que va confirmar que vol continuar com a líder del PSC en els dos anys que li resten de mandat, va evitar dir si té reservada una cartera a La Moncloa, però admetia que potser Illa no hauria de deixar el ministeri de Sanitat –fet que hi aniria del tot lligat– si els comicis al final s’ajornen.

Mentre ERC ahir callava –fonts consultades tot just demanaven que la decisió es prengui “amb el màxim consens”–, de la resta només la candidata de JxCat, Laura Borràs, es va mostrar disposada que, “per la seva importància”, es puguin celebrar les eleccions, “amb les condicions que determinin els departaments d’Exteriors i de Salut, que són els que fa mesos que hi estan treballant”. Borràs, però, alhora reclamava a Illa que, com a ministre, es pronunciï sobre si s’han de fer o no, i el criticava perquè mentre que a Madrid els seus portaveus “llancen missatges apocalíptics” cada dia en què avisen que venen setmanes molt complicades, a Catalunya “sembla que tenen un interès molt gran” a mantenir el 14-F.

També el presidenciable de Cs, Carlos Carrizosa, criticava els socialistes per la insistència en el 14-F tot i les “pèssimes” condicions, ja que “la gent té dret que es vetlli per la seva salut i no per la del PSC”. Això sí, deia que a Cs li és igual si són ara o d’aquí a tres mesos i, en tot cas, exigia al mateix Illa i a la consellera Vergés que facin una proposta i siguin, doncs, les autoritats sanitàries, i no els partits, les que decideixin la data. En la mateixa línia, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, reclamava al govern que “no centrifugui responsabilitats” i presenti una proposta “clara”, ja que és qui ha de decidir, d’acord amb “criteris sanitaris i en cap cas partidistes i electoralistes”. Si bé tampoc s’hi pronunciava, Albiach recordava que les dades són “preocupants”, i deia que li costa imaginar-se uns comicis “amb els hospitals al límit i al caire del col·lapse”.

Tampoc la candidata de la CUP, Dolors Sabater, es va voler definir, si bé va defensar que la decisió es prengui “estrictament” amb criteris sanitaris i no per electoralisme. Sabater lamentava la “improvisació” un cop més del govern, que ja hauria d’haver decidit amb quines condicions caldria ajornar el 14-F. Tampoc prenia posició el candidat del PP, Alejandro Fernández, que a esRadio vaticinava que la decisió final “tindrà a veure amb tot menys amb els criteris sanitaris”, i constatava que el ministeri d’Illa hi tindrà molt a dir. En canvi, la candidata del PDeCAT, Àngels Chacón, va apostar a la SER per “ajornar les eleccions si no es pot garantir una participació com cal” o s’està en plena onada viral.

És increïble que amb 7.000 contagis i 86 morts encara vulguin deixar la decisió en mans dels partits
Carlos Carrizosa
candidat de cs
Esperem un debat que tingui en compte només criteris sanitaris, epidemiològics i de garantia democràtica
Meritxell Budó
portaveu del govern
A partir de les dades d’ahir, no hi ha cap motiu per no fer les eleccions; seria en perjudici de tots
Miquel Iceta
Primer secretari del psc
Estem disposats a celebrar les eleccions, però el que no sabem és què en pensa el ministre Illa
Laura Borràs
candidata de jxcat

“Deixadesa de funcions” de l’Estat

F.Espiga

En un context en què la situació sanitària va a pitjor i en què en l’horitzó més o menys proper ja s’intueix la perspectiva de noves restriccions, el govern va acusar ahir l’executiu de Pedro Sánchez de “deixadesa de funcions” en la gestió de la pandèmia. L’encarregada de fer-ho va ser la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que va recordar que la Generalitat ha mobilitzat fins a 841 milions en diverses actuacions per fer front a la crisi, mentre que el govern estatal “ha invertit zero euros en ajuts directes perquè les empreses i els sectors afectats tinguin liquiditat”. En aquesta tessitura, Budó va denunciar que hagin de ser les comunitats les que suportin la càrrega i el desgast polític de les mesures a adoptar, com ara limitar l’activitat de sectors productius, sense tenir la musculatura econòmica necessària per compensar-los. En aquest context, el govern va acordar ahir una nova línia d’ajuts de sis milions per als sectors del lleure i les activitats extraescolars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia