Política

CAP AL 14-F. ELS GRUPS PARLAMENTARIS

President del grup parlamentari de Ciutadans

“Els separatistes crispen quan diuen «ho tornarem a fer»”

“Ni PP ni PSC absorbeixen la baixada que ens donen les enquestes. Per tant, el nostre votant està a l’expectativa i és possible treure’l de l’abstenció”

“En l’ànim de la gran majoria de catalans, entre els quals em compto, no hi ha un pensament venjatiu”

L’independentisme no fa bé de mantenir uns líders que s’han equivocat tant i perseveren
Serem durs com a oposició quan el govern es distregui del que ara és l’essencial
Cal donar carpetada al procés. Els votants del PP, el PSC i Cs veurien bé fer un programa conjunt
El món secessionista i unilateralista manté les tesis que van motivar el cop a la democràcia
A l’independentisme no li he demanat mai, i no ho faré, que abandoni el que són els seus ideals

Després d’un ple al Parlament, el d’ahir, en què dialècticament se les va tenir amb el vicepresident del govern, Pere Aragonès, el líder de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ens rep per parlar d’un moment, l’actual, presidit per una pandèmia implacable i la perspectiva boirosa d’unes eleccions que ningú ben bé s’acaba d’imaginar com seran.

Les dades apunten a una millora, tèbia, de la pandèmia. És partidari de començar a parlar d’aixecar restriccions o cal prudència?
Aixecar restriccions en aquest moment seria prematur. El que sempre hem demanat, i ho haurem de continuar fent, són plans de rescat per als sectors afectats. És cert que no sembla recomanable tornar a obrir certes activitats amb aquesta tènue aparença de millora, i que segons tots els tècnics podria mantenir-se, o no. Cal recordar, a més, que nosaltres vam ser dels primers a sol·licitar al govern de la Generalitat que demanés al de l’Estat la declaració de l’estat de l’alarma.
El diputat de Cs Edmundo Bal va manifestar que el Congrés no havia estat a l’altura d’aquesta crisi. La política, en conjunt, hi ha estat?
A l’Estat espanyol, en general, efectivament la política no està a l’altura de les circumstàncies, perquè apreciem per part de l’executiu de Sánchez una deixadesa de funcions i una estratègia d’amagar-se darrere de la gestió de les autonomies. I, en algunes d’aquestes, i sobretot a Catalunya, es veu un afany per culpar de tot el govern estatal.
I aquí la pandèmia no s’ha convertit en un argument de desgast al govern per part de l’oposició?
Des de Cs hem intentat marcar un perfil claríssim d’oposició a tot allò que sigui aprofitar la pandèmia per tirar les culpes a Madrid, com acostuma a fer el nacionalisme a Catalunya, o a iniciar batusses per competències quan el que s’ha de fer és gestionar bé, que és el que volen els ciutadans. En tot això hem estat crítics, però alhora hem presentat moltíssimes propostes al govern de la Generalitat. Vam acudir a les crides que ens va fer l’expresident Torra i amb aquest govern en funcions també ens hi hem reunit un cop. El tracte ha estat fluid i intens amb les conselleries més afectades, com ara Afers Socials, Empreses o Salut. Ho reiterem, serem durs com a oposició, com ho hem estat sempre, quan el govern es distregui del que ara és l’essencial, com és salvar vides i llocs de feina, i a la vegada estarem al costat de tots els catalans amb mesures de suport als col·lectius més afectats.
De cara a les properes eleccions, el PP ja es desmarca de manera evident de la proposta de fer una candidatura conjunta. Cs perseverarà en l’intent?
Sí, perquè creiem que el constitucionalisme a Catalunya ha vist com l’independentisme sempre ha estat capaç d’unir-se mentre que, per contra, no hi ha hagut una alternativa amb grau igual d’unitat. A més, seria important que aquesta suma es fes en un moment de moltíssima desconfiança en la política. Seria un revulsiu que gent de diversos partits ens poguéssim posar d’acord en qüestions programàtiques concretes, que haurien de girar al voltant de la necessitat de reconstruir Catalunya un cop passin les eleccions. Cal donar carpetada al procés. I en això jo soc del parer que tant els electors del PP, com del PSC i de Cs veurien bé fer un programa conjunt sota aquestes bases.
Però si vostès insisteixen en la coalició, i aquesta com sembla no s’acaba fent, això no debilita la seva posició de sortida en les eleccions?
El que haurem de fer, és explicar-li als ciutadans on som cadascú. Quan fem una proposta així, la fem perquè creiem que estem en un moment polític a Catalunya d’extrema urgència i gravetat. Tenim una societat dividida per culpa dels partits separatistes, que han optat per vies rupturistes per aconseguir la independència. A això, a més, s’hi suma una pandèmia que ens porta la pitjor crisi global dels últims cent anys. Per tant, en aquest context està justificat que fem aquestes propostes sense pensar gaire en què pot arribar a passar l’endemà si això no prospera.
L’amoïna la davallada que els auguren les enquestes?
El desembre de 2017 vam guanyar les eleccions a Catalunya amb 1,1 milions de vots. Després va venir diverses vicissituds i vam tenir una ensopegada greu en els comicis generals del 2019. D’allò ara en farà un any, i en aquest temps que ha passat no hem parat de créixer, de la mateixa manera que hem recuperat intenció de vot respecte d’aquelles estatals, en què es van assumir responsabilitats per part del president del partit i el secretari general i altres càrrecs importants. El nostre repte ara, a Catalunya, és aconseguir mobilitzar l’electorat. Aquest aparent descens en la intenció de vot de Ciutadans es justifica molt en la gran abstenció que sembla que hi hauria entre les files del constitucionalisme. I sobre això cal destacar que aquesta suposada reculada nostre no es correspon amb una puja correlativa de la resta de formacions de l’arc constitucionalista. Ni PP ni PSC no absorbeixen aquesta baixada que donen aquestes enquestes. Per tant, el nostre votant està a l’expectativa i encara és possible treure’l de l’abstenció.
Aquest votant constitucionalista, però, només es va mobilitzar en massa el 2017 quan el procés estava en un punt àlgid. Davant d’aquesta realitat atiaran, si em permet l’expressió, el ‘vot de la por’?
Sí que és cert que ara hi ha una sensació que la urgència no és la mateixa de quan es va declarar la independència, es va aplicar el 155 i molts dels líders d’aquell cop a la democràcia van acabar empresonats i algun altre fugat. I sembla que, aparentment, que aquest és el desenllaç. Però tots els catalans que seguim amb més intensitat la política d’aquí veiem que l’emergència democràtica segueix existint, en el sentit que hi ha qui no admet que va actuar malament, no s’ha disculpat i diu que ho tornarà a fer. Per tant, el risc d’una involució democràtica a Catalunya, i la persistència d’aquell relat divisor i victimista encara és en el seu apogeu. Per tant, no cal que exagerem el que està fent l’independentisme, perquè el món secessionista i unilateralista segueix en les mateixes tesis que van motivar el cop a la democràcia del 2017.
Però no creu que és molt perceptible que, ara mateix, un sector de l’independentisme ha optat per una via menys expeditiva o pragmàtica?
Jo, a l’independentisme, no li he demanat mai, i no ho faré, perquè ningú té la legitimitat per fer-ho, que abandoni els seus ideals. Crec que la defensa de la independència és una idea absolutament legítima expressada en termes democràtics. L’únic que li falta és renunciar a la via de la ruptura i d’ignorar el nostre Estatut, la nostra Constitució o els reglaments del Parlament per, després, dir que és l’Estat maligne qui el reprimeix. Falta una assumpció d’errors per part del món separatista i un mirar-se fora, i no haver de falsejar sobre resolucions de l’ONU per amagar que estan sols en el món. Les democràcies i Europa no donen suport a aquestes formes de trencar els estats moderns. Estan fora de temps. I això ho han d’admetre. I aquí no hi veig gaire pragmatisme, la veritat, perquè veig que insisteixen en el relat.
Respecte d’això que diu, i del que li he sentit en alguna altra entrevista, m’ha semblat entendre que el conflicte no és amb l’independentisme en si, sinó amb els seus lideratges?
Jo acuso els líders separatistes actuals de mentir a la població i frustrar-la, de no ser suficientment demòcrates i no respondre pels seus errors. L’independentisme no fa bé de mantenir uns líders que s’han equivocat tant i que, davant d’això, el que fan és perseverar en la divisió dels catalans i seguir venent al món un greuge que, al món, ningú els el compra, però que aquí els el compren dos milions d’electors, gràcies a la potència que suposa moure 33.000 milions d’una administració, les subvencions que es donen aquí i allà perquè el procés faci xup-xup i amb l’ús indiscriminat de forma propagandística dels mitjans de comunicació. Aquells líders són els que tenen la culpa d’haver dut gran part de la població catalana a un carreró sense sortida. I els culpo a ells, sí, i m’agradarien que sortissin uns lideratges més responsables.
Llavors la solució és adoptar un discurs venjatiu de presó i més presó per a aquests polítics?
El que vostè m’està dient, amb això, és que amb la resta de 8.500 presos que hi ha a Catalunya, l’Estat s’hi està venjant pels delictes que han comès perquè no els ha concedit certs privilegis penitenciaris? Si estiguessin a presó per un delicte de corrupció, també es diria això? La qüestió, però, és que hi són per un delicte de sedició, després d’una condemna arran d’un judici obert en què, segons el meu parer, es van respectar tots els drets i amb una sentència molt fonamentada i contra la qual es pot presentar recurs. Som un país democràtic i s’ha fet justícia, i no venjança, un terme que em sembla excessiu…
Quan parlo de venjança em refereixo a aquell relat, o actitud, que pregona que aquest conflicte s’ha de resoldre a partir del càstig i no amb política.
Jo li asseguro que en l’ànim de la gran majoria de catalans, entre els quals em compto, no hi ha un pensament venjatiu ni una animadversió contra determinades persones. Seria com si diguéssim que tenim un ànim venjatiu contra Urdangarin, Bárcenas o qualsevol altre que hagi contravingut la llei i hagi estat condemnat. He estat advocat penalista i li puc dir que la gran majoria de condemnats a l’Estat espanyol són persones que han tingut moltes menys possibilitats d’esmenar el seu camí que els qui van ser responsables del procés, que per la seva mala gestió i pel seu desafiament van arribar tan lluny que van arribar a creure que podien anar encara més enllà i no els passaria res. Però que les lleis, al final, s’hagin aplicat no ha de sorprendre a ningú.
Tornant al partit, després de la victòria del 2017 no hauria estat el moment que Cs deixés de ser un projecte de resistència per passar a tenir una vocació, si es vol, més institucional, de govern, amb un discurs més de recosir?
Segurament hem comès errors en la nostra acció política a Catalunya. Però si estar institucionalitzat vol dir fer el que va fer el senyor Maragall el 2005, que quan Convergència robava va dir aquella famosa frase del 3%, i allà es va quedar tot, nosaltres no som així Si, avui, tenim coneixement de casos d’escàndols de finançament, de gent de partits que fa tràfic d’influències o i s’enriqueix, sortim al Parlament a denunciar-ho amb energia, encara que ens acabin dient pallassos com va passar ahir. Som gent que vam venir de fora de la política per a canviar les coses, per donar veu a molts catalans que no se sentien representats, i ens toca fer aquest paper, denunciar el que fins ara sempre es callava.
Hi ha hagut algun dia en què s’ha lamentat pel to, o les formes, que ha emprat al Parlament?
Recordo una foto, que va ser portada en algun diari, en què es veia una discussió forta que vam tenir i que va provocar que ens acabessin expulsant de l’hemicicle. S’hi veien cares crispades, ja que va ser el dia en què es va aplaudir al Parlament persones detingudes acusades de preparar actes terroristes. Em va semblar un fet greu i, sí, segurament va haver-hi gestos, veus o cares que il·lustren el que va suposar per a molts veure que el govern, que és qui té el poder i els diners, estava aplaudint persones acusades d’uns fets molt greus. De Cs s’ha dit alguns cops que crispem, però mai es diu que els separatistes crispen quan diuen que ho tornaran a fer i es tornaran a saltar les normes, que ens hem donat entre tots, amb la seva exigua majoria parlamentària.

k

L’entrevista complerta a www.elpuntavui.cat

Carlos Carrizosa President del grup parlamentari de Ciutadans



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona