PP i Cs esgotaran el temps per negociar una coalició

Almenys de cara a la galeria hi ha tota la mútua predisposició del món a fer-ho. Altra cosa, però, és que a l’hora de concretar com hauria de ser una eventual coalició entre el el PP i Ciutadans amb vista a les pròximes eleccions al Parlament, hi hagi no pas pocs esculls que afegeixen dosis de complexitat a una operació política ja de per si complicada. Un primer factor, i important, que condiciona les negociacions és la situació d’interinatge en què està Cs després de la renúncia d’Albert Rivera. Tal com va reconèixer ahir el president del PP català, Alejandro Fernández, això fa que les converses formals estiguin congelades en espera que la formació taronja tanqui un procés congressual intern que consolidi el nou lideratge d’Inés Arrimadas. I això no serà abans del mes de març, anant bé. Mentrestant, hi ha poc més que contactes informals o entre passadissos. Així, i partint d’un primer càlcul que els comicis podrien ser entre finals de maig i juny, el procés de construcció d’aquesta candidatura conjunta s’hauria de fer gairebé a contra rellotge. Si les eleccions, però, es retarden, els dos partits guanyaran temps per mirar de sortejar unes diferències que continuen sent importants.

D’entrada, el PP no vol que aquesta aliança sigui només circumstancial en el cas de Catalunya, el País Basc i Galícia cosa que, d’entrada, seria l’aposta que defensa Arrimadas. Tal com va reflexionar ahir el mateix Fernández, la voluntat és fer un España Suma que reordeni tot l’espai polític del centredreta estatal i que reagrupi un vot històric, el del PP, que s’ha anat disgregant entre Cs i també Vox. I, feta aquesta lectura, els populars ja expliciten que aquesta nova alternativa s’ha de construir al seu voltant, ja que a escala estatal tenen més diputats que una formació, Cs, a la baixa. I aquest plantejament, és clar, no agrada, i gens, a no pas pocs sectors de la formació taronja.