Eurodiputats de ple dret
El Parlament Europeu aixeca el vet imposat per l’expresident Tajani, i Comín i Puigdemont inicien els tràmits per obtenir les credencials definitives
Els dos dirigents tenen previst assistir, el 13 de gener, al pròxim ple de l’eurocambra
Els guanyadors de les eleccions europees del maig a Catalunya, Carles Puigdemont i Toni Comín, estan a tocar del seu escó vetat per l’Estat espanyol mig any més tard gràcies a la justícia europea.
En una altra intensa jornada a la capital europea, després de la històrica victòria del cas d’Oriol Junqueras als tribunals de la UE, l’expresident i l’exconseller van entrar a l’eurocambra ja com a eurodiputats provisionals per iniciar els tràmits que els permetin ocupar el càrrec definitivament.
Amb la prohibició d’entrada aixecada pel president de la institució, David Sassoli, tots dos es van presentar triomfants ahir al migdia a les portes del Parlament Europeu a Brussel·les per acreditar-se com a membres de la cambra. A l’esplanada, l’eurodiputada de l’N-VA Assita Kanko els esperava per acompanyar-los, tot mostrant un cop més el suport dels nacionalistes flamencs, que tanmateix comparteixen grup europarlamentari amb Vox.
Una de les anècdotes del dia quan van entrar va ser que, per error, els administratius els van concedir una acreditació provisional d’un any en comptes d’un dia. Però, de totes maneres, quan acabin els tràmits al gener tindran les credencials permanents.
“El fet que tinguem això potser és una derrota per a alguns, però una gran victòria per a Europa”, assegurava Puigdemont tot lluint orgullosament l’acreditació blava amb la seva fotografia. Tot i això, va lamentar que tant ell com Comín no hagin pogut obtenir-la abans per una decisió “il·legal i abusiva” de l’anterior president de l’eurocambra, Antonio Tajani, i hagin hagut de “lluitar contra una poderosa màquina”.
El bloqueig s’ensorra
S’ensorra així el mur que havia creat l’aparell de l’eurocambra als exiliats independentistes. La contundent sentència de Luxemburg va fer caure pel seu propi pes la negativa de la cúpula de la institució a acceptar-los. Tanmateix, Tajani es va pronunciar ahir per primer cop des de la sentència per defensar que “no tenia poder” per modificar la llista d’eurodiputats enviada pels espanyols.
Futur europeu
Amb tot, Puigdemont i Comín van accedir ahir al Parlament Europeu, fins ara terreny prohibit per l’euroordre, i van passejar per les instal·lacions on treballaran a partir del 2020. “Hem sigut molt ben acollits, ens sentim a casa”, va afirmar Puigdemont ja a dins. També van anunciar que aniran a Estrasburg en el pròxim ple del 13 de gener per engegar, per fi, el seu mandat.
El líder de Junts per Catalunya mourà, doncs, el seu despatx de Waterloo a la seu de l’única institució escollida democràticament de la Unió Europea. No només tindrà veu en una de les majors plataformes de l’opinió pública europea, sinó que gaudirà de noves eines per impulsar la seva acció política.
Un salari mensual d’uns 6.800 euros abans d’impostos estatals, oficina, assistents, despeses de viatge i cotxe oficial són alguns dels beneficis que obtindran Puigdemont i Comín a partir d’ara.
Nou revés del TJUE
La sentència del cas Junqueras desencadena més victòries judicials per als independentistes a Europa. Només un dia després de l’euroclatellada per la immunitat, ahir va decaure el rebuig del Tribunal General de la UE a les mesures cautelars que van demanar Carles Puigdemont i Toni Comín per assistir a la sessió inaugural de l’eurocambra.
La vicepresidenta del TJUE, l’espanyola Rosario Silva de Lapuerta, considera que el Tribunal General es va “equivocar” perquè “no va examinar el requisit d’urgència ni va ponderar els interessos”, a més de no consultar el Parlament Europeu. En línia amb la doctrina Junqueras, Silva de Lapuerta avisa que “no es pot excloure” que la proclamació de resultats de l’Estat el 13 de juny, que incloïa els noms de Puigdemont i Comín, sigui la de referència per determinar qui és eurodiputat, i no la llista que només incloïa els que havien jurat la Constitució. Així, reclama un “examen en profunditat” d’aquest aspecte. Per tot això, el TJUE no té tots els factors per decidir sobre les cautelars i torna l’assumpte al tribunal perquè ho torni a avaluar. La imminent acceptació de Puigdemont i Comín com a eurodiputats les podria deixar sense valor.
La portaveu del govern espanyol en funcions, Isabel Celaá, va destacar ahir que l’acreditació que el Parlament Europeu ha donat a Puigdemont i Comín és “provisional” i els serveis jurídics de la cambra europea encara estudien “l’abast de la resolució”. Segons Celaá, “per la justícia espanyola Puigdemont té comptes pendents que òbviament haurà de substanciar, i, per tant, seguim allà mateix on estàvem”. “Estem en espera”, hi va afegir.
D’altra banda, ERC ahir va reclamar, a través de l’eurodiputada Diana Riba, al president de l’eurocambra, David Sassoli, que exigeixi “l’alliberament immediat” de Junqueras al Suprem després que ahir la justícia europea reconegués que tenia immunitat des del juny passat en contraposició al que va decidir el president del Suprem. ERC ha demanat, a través d’una carta a Sassoli, que “emprengui accions urgents per assegurar la immunitat” de Junqueras i que pugui “verificar les credencials sense demora”. En la carta, ERC també demana al president de l’eurocambra que informi el Tribunal Suprem de les seves “obligacions” després de la decisió del TJUE sobre el cas de Junqueras.
LES FRASES
És l’hora dels recursos
La situació judicial continua entortolligada amb els terminis oberts per presentar recursos a les diferents causes. Pel que fa a la condemna d’inhabilitació per al president Quim Torra, s’ha obert un termini de cinc dies per anunciar la presentació d’un recurs de cassació al Suprem, que s’hauria de fer efectiva abans de vint dies. Paral·lelament, Boye també elevarà al Suprem la prejudicial contra els magistrats del TSJC que van jutjar Torra en considerar que com a membres de designació política no poden jutjar un cas que consideren de naturalesa política.
D’altra banda, pel que fa a la sentencia del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) sobre la immunitat de Junqueras, en què reclama la seva aplicació, el Suprem ha donat un termini de cinc dies que acabarà la primera setmana de gener, perquè les parts s’hi defineixin. L’advocacia de l’Estat, el juny passat, ja es va pronunciar a favor de la llibertat de Junqueras perquè acatés la Constitució a Madrid i aconseguir l’acta de diputat europeu. Ara caldrà veure quina és la posició d’aquest estament, un cop coneguda la sentència del TJUE. La fiscalia ja ha anunciat que demanarà al Suprem que notifiqui a la cambra europea la condemna a Junqueras. Vox també haurà de presentar les seves al·legacions. L’advocat d’Oriol Junqueras ja ha presentat un incident de nul·litat de la sentència contra els fets de l’octubre del 2017.
La sentència també ha afectat les euroordres dictades pel magistrat Llarena, que ha donat cinc dies a les parts perquè es defineixin sobre la vigència o la retirada d’aquesta mesura un cop el TJUE ha certificat la immunitat dels ja dos eurodiputats des que es van proclamar els resultats electorals, el 13 de juny. De fet, és la defensa d’aquesta immunitat la raó principal que els advocats de Puigdemont i Comín han al·legat davant els tribunals belgues per aturar l’euroordre. Els jutges belgues van ajornar el judici precisament fins al dia 3 de febrer per saber abans el que ahir va dictar el TJUE.