El ‘lobby' d'exministres no censuraria Rajoy si apliqués l'article 155

Potser perquè ja no carreguen amb el pes de la cartera de ministres, antics responsables dels governs d'Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero parlen sense gaires rodolins sobre les conseqüències d'un eventual triomf del partidaris del sí i sobre quina pot ser la recepta per aturar la ruptura entre Catalunya i Espanya. Diuen allò que l'executiu de Mariano Rajoy suggereix, però que en cap moment ha volgut verbalitzar: l'activació de l'article 155 de la Constitució. “L'Estat manté la potestat de suspendre en tot o en part l'autonomia de Catalunya. És una previsió constitucional vigent per a situacions greus i no se li podria retreure a cap govern que l'usés davant una declaració unilateral d'independència”, subratllen en un comunicat fet públic ahir, que té la firma de vint-i-cinc exministres que s'agrupen en l'anomenada Fundació Espanya Constitucional.

Però el fet que admetin que s'hagin d'arribar a emprar “instruments de caràcter penal, d'ordre públic i, en general, coactius” per fer complir la Constitució no vol dir que ells no considerin que seria més recomanable explorar la via del pacte. Això sí, en cap cas acceptarien que es consultés només als catalans. “Dret a decidir, sí, però per a tots. No fer-ho així equivaldria a un cop d'Estat”, tot clamant contra “un suposat plebiscit, instrument predilecte de tants cessarismes”.

Per tot plegat, i davant un panorama que preveuen negre, instaven els partits a “dialogar” sobre la reforma de la Constitució i alhora llençaven la seva pròpia oferta: “Propiciem davant l'opinió pública una rigorosa anàlisi sobre si la singularitat de Catalunya està sent reconeguda i valorada de manera justa.” En cas que no sigui així, proposen “donar una resposta pertinent a les aspiracions legítimes dels catalans”. Tant és així que estan oberts a “rectificar tot allò que aparegui com a equivocat, sense excloure cap assumpte, per delicat que sigui”. Això sí, avisen que el “gir separatista del nacionalisme català” està torpedinant l'objectiu –“possible i desitjable”– d'actualitzar la Constitució, sobretot pel que fa al capítol de l'organització territorial. Aquestes darreres opcions, tot i que es presenten de manera força inconcreta, no sembla que vagin, precisament, en la línia que marca l'equip de campanya del PP, que ha renunciat al signe de feblesa que des del seu pot sembla defensar una reforma constitucional. I de ben segur que també toparan amb el PSOE, no només per les diferències que mantenen entre la direcció de Ferraz i la de Nicaragua, sinó perquè la totpoderosa Susana Díaz ja s'ha encarregat de suggerir fa poc a Pedro Sánchez que qualsevol oferta que soni a concessió a Catalunya serà combatuda des d'Andalusia.