Junts fent força
CiU, ERC, ICV i CUP reclamen unitat per portar a terme consultes populars que vagin més enllà de la d'Arenys de Munt
Unitat i continuïtat. Aquest és el clam que van fer els representants dels partits polítics en un acte que, tal com recordava el responsable d'immigració de CiU i exsecretari general d'ERC, Àngel Colom, «feia molt temps que no es veia». Per aquest motiu, Colom va reclamar la unitat de tots els partits perquè algun dia es pugui fer una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya a nivell nacional. El coordinador de l'Entesa de Progrés Municipal (EPM) –vinculada a ICV i a la qual pertany AM 2000– Jordi Fàbrega, també alcalde de Sant Pere de Torelló, inaugurava l'acte avançant que ja són més de 30 municipis i 1.200 regidors els que han mostrat el seu suport a la consulta d'Arenys de Munt i que tenen previst fer el mateix en les seves poblacions. Colom fins i tot va anar més enllà en assenyalar que «CiU –tot seguit ho va concretar en Convergència– acompanyarà, juntament amb les altres formacions, totes les consultes que es facin al país». «Només guanyarem si anem junts», no es cansava de repetir el dirigent de CiU. En aquesta unitat, Colom també va destacar el paper de la gent immigrada a l'hora d'exercir el vot. «Hem de fer una crida al vot de tothom, de tothom qui vulgui fer d'Arenys de Munt el seu municipi i de Catalunya el seu país, i així els ho hem d'explicar», advertia Colom, que moments abans de l'acte ja s'havia reunit amb membres de la comunitat musulmana d'Arenys de Munt.
Tots els representants polítics van coincidir a elogiar el paper d'Arenys de Munt com a líder d'un projecte i un procés que «ja està en marxa», assegurava Colom. De la mateixa manera, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, va elogiar els organitzadors de la consulta perquè «ho heu fet amb rigorositat i sentit comú». També va tenir elogis per als partits polítics representats a la taula, perquè després de molt de temps «hem estat capaços de fer coincidir camins i estratègies», assenyalava. Per aquest motiu, Simó va fer una crida a mantenir la rigorositat. «Que el ridícul el facin ells», etzibava en relació amb l'actitud de l'advocat de l'Estat espanyol per aturar la consulta d'Arenys. De fet, el paper «ridícul» que ha exercit l'Estat també va ser una de les frases més sentides en l'acte. Tant Simó com Colom van fer referència a la llei de consultes populars que enllesteix l'actual govern. Colom va ser més crític amb la llei perquè «al final sempre serà l'Estat qui ens haurà de donar permís per celebrar un referèndum, i així no anirem enlloc», va afirmar. D'altra banda, Simó defensava la llei perquè «farà possible que el país tingui una eina amb un marc jurídic impecable».«Hem de ser més llestos, perquè no ens passi com a l'exlehendakari Ibarretxe», va dir. En la seva intervenció, Simó també va voler defensar el paper d'ERC en el govern d'entesa (PSC, ERC i ICV), sobretot pel que fa a les polítiques socials. «Cal treballar conjuntament per l'alliberament nacional, però també pel social», assenyalava.
Per part de la CUP va intervenir el cantant Francesc Ribera, Titot, que va parafrasejar el desig per la independència de Catalunya explicant els records de joventut, quan els companys l'obligaven a jugar al Monopoli quan en canvi el que ell volia era jugar a la botifarra. «No vull que em canviïn les regles del joc, ni que em donin més diners o hotels. No vull el Monopoli, vull jugar a la botifarra i per això el millor és aixecar-se de la taula i deixar el joc», ironitzava.
Durant l'acte es va presentar la peça de l'arenyenc Jordi Bilbeny, titulada Campanes de llibertat, creada amb motiu de la consulta del dia 13. D'altra banda, ahir al matí van aparèixer pintades a la seu del PSC d'Arenys pel seu no suport a la consulta.
La Constitució com a «codi penal»
x.miróLa vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, utilitza la Constitució com si fos «un codi penal contra els catalans» o «una religió». Això és el que pensen ERC i la Plataforma pel Dret de Decidir. El president dels republicans, Joan Puigcercós, ha acusat De la Vega de mostrar la Constitució com els àrbitres ho fan amb les targetes als partits de futbol: «És la targeta vermella que ensenya l'Estat espanyol a Catalunya». Puigcercós defensa la consulta independentista d'Arenys de Munt per «totalment legítima i democràtica» i ha fet una crida als Ajuntaments perquè no tinguin por d'emprendre iniciatives com aquesta. El president de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Josep Cruanyes, anuncia que l'entitat donarà suport a totes les consultes com la d'Arenys que convoquin els Ajuntaments i acusa De la Vega i les institucions de l'Estat d'haver «transformat la Constitució en una mena de religió. No combreguem amb aquesta religió ni compartim aquest dogma de fe». Per la seva banda, el líder de CiU, Artur Mas, recorda a la vicepresidenta espanyola que l'autodeterminació és un dret dels pobles i que, si Catalunya és una nació, «té aquest dret, si no és que consideris que és només una regió».
L'Ajuntament d'Argentona anima els veïns a organitzar una consulta
acnEl ple de l'Ajuntament d'Argentona, al Maresme, va aprovar divendres al vespre una moció presentada per Entesa per Argentona que dóna suport a la consulta d'Arenys de Munt i, al mateix temps, proposa a la societat civil de la població que organitzi un referèndum sobre la independència de Catalunya. La moció es va aprovar amb els vots favorables d'Entesa, ERC, CiU i Tots per Argentona. El PP i Agrupació Argentona hi van votar en contra, i dos regidors es van abstenir. L'Ajuntament d'Argentona és el segon ajuntament del país que aprova una moció de suport a la consulta d'Arenys de Munt. El primer va ser el de Figueres, que ho va fer en el ple celebrat aquest dijous passat. La moció la va presentar ERC, i es va aprovar amb els vots a favor de CiU i ICV i els vots contraris del PSC i el PP. D'altra banda, nombrosos alcaldes i regidors de diversos punts del país han expressat la seva voluntat d'impulsar consultes sobre la independència. La plataforma Decidim.cat, que aplega 170 alcaldes, ja ha iniciat un procés per intentar organitzar referèndums arreu del territori.
