L'entesa de Rajoy i Rubalcaba

Què es diran demà Rajoy i Rubalcaba? Es coneixen les virtuts i els defectes com si foren de família. I tots dos tenen la visió indistinta d'haver actuat des del govern i des de l'oposició. Per si fos poc, tenen més enemics en els seus propis partits que no pas a l'exterior.

Demà, des dels seus respectius papers, forjaran un acord perquè les altes institucions, com ara el Tribunal Constitucional, puguin tenir participació de socialistes i populars. Tot indica que els acords entre PSOE i el PP començaran amb bon peu la legislatura, malgrat que les eleccions andaluses els faran alçar la veu tot i la
crisi dels socialistes andalusos.

El camí es llarg i fa pujada, i temps hi haurà per a la picabaralla parlamentària entre el govern i una oposició que no té més remei que passar una travessia al desert. Ara mateix, diuen que el nivell de bon rotllo entre els dos partits majoritaris és tan elevat que la primera persona que es va assabentar de la reforma laboral va ser Rubalcaba. El flamant secretari general del PSOE li ha fet una àmplia repassada i, fins i tot, sembla que hauria deixat algun punt perquè els socialistes puguin esmenar-lo en el tràmit parlamentari i poder fer així algun acostament amb la UGT perquè no sembli que l'acord és absolut. Ben segur, però, que els socialistes mig d'amagat seran bons aliats de la reforma.

Amb els temps que corren és bo que hi hagi acords necessaris entre els dos majoritaris, si bé fan pànic a les altres forces perquè els deixen indefensos davant les majories. Només els queda la possibilitat de quedar subordinades. Ara CiU veu de bon ull la reforma laboral i el govern estatal li ho agrairà, tot i que el PP català seguirà complicant-li la vida en el Parlament. Demà, Rajoy i Rubalcaba es veuran les cares i l'un per l'altre faran rebaixar un xic més les pretensions catalanes.