L'últim gran debat de Zapatero

El debat de política general va ser instaurat amb les majories absolutes dels anys vuitanta de Felipe González. Un cop a l'any, el govern donava joc i protagonisme a l'oposició que exercia Fraga Iribarne, que mai va refer-se de la victòria del PSOE de l'any 1982, quan va ser doblegat per uns joves socialistes que volien capgirar el món. Després, va arribar Aznar, que va convertir el debat en un tràmit més de la vida parlamentaria.

Avui, la situació no està per fer volar coloms. Ni perquè el govern i l'oposició es puguin riure les gràcies en seu parlamentària. En un país que ja té cinc milions d'aturats i enmig d'incerteses europees, s'espera que el debat que comença avui al Congrés serveixi per anar més enllà de l'esgrima parlamentaria. Serà l'últim debat de política general de Zapatero.

El president del govern no voldrà que esdevingui ni un repàs de la seva trajectòria, ni un debat nostàlgic, ni un debat d'acomiadament. Voldrà donar pautes, i sobretot s'espera que aclareixi els dubtes sobre el futur del que queda de la legislatura.

El transcurs d'aquest debat seria un bon moment per donar per acabada la legislatura o bé per anunciar que encara té corda fins al mes de març de l'any vinent. Zapatero intentarà oferir un relat polític coherent de les seves impopulars reformes que no es veuran a curt termini. Criticarà al Partit Popular que no li hagi fet costat en els moments de dificultats.

En aquest debat que organitza el govern i que comença avui a Madrid les mirades estaran més fixades en tot allò que pugui oferir Rajoy que no pas en els relats d'un Zapatero que fa dies que per a les coses bones i les dolentes està més que amortitzat.