Jutges, fiscals i sentències condicionen la precampanya
Dues actuacions judicials han facilitat al PP la divulgació del seu missatge sobre llengua i immigració
Dues investigacions han posta CiU sota sospita
Durant la campanya electoral els polítics parlen poc o molt poc de justícia. És un àmbit que no dóna vots, ningú promet obrir un jutjat al costat de casa dels votants i encara menys una presó, i els candidats el defugen. Aquesta vegada, però, ha estat la justícia, la que ha entrat en el terreny de la política, i amb diverses actuacions que, casualment o no, han coincidit en temps de precampanya i han condicionat l'actualitat i han centrifugat el debat.
Va ser una decisió judicial, la que el 19 d'octubre passat va permetre a la candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, comparèixer davant de tots els mitjans de comunicació per difondre el discurs dur contra la immigració irregular que ven el seu partit amb l'estratègia de cohesionar el vot més extremista i evitar fugues cap a opcions com la de PxC, de Josep Anglada. Aquell dia la fiscalia va citar a declarar el líder del PP a Badalona, Xavier García Albiol, pel cas dels díptics que associaven la delinqüència amb la immigració.
El fiscal hauria pogut citar el regidor poc després d'obrir la investigació, ara fa sis mesos, però ho va anar retardant i finalment l'acte ha coincidit amb el període polític més calent de l'any. El PP va saber capgirar a favor seu el que en un principi hauria de ser un maldecap judicial, i a les portes de la Ciutat de la Justícia al davant de micròfons i càmeres, Sánchez-Camacho va difondre el seu missatge sobre immigració. El contingut i l'objectiu de la declaració va quedar en segon terme.
Els jutges i el català
Aquesta no és l'única pilota que la justícia ha centrat aquests dies perquè el PP remati a la xarxa. El 28 d'octubre l'estratègia popular d'alinear-se amb Albert Rivera en la croada lingüística de C's va viure un dia de glòria quan el TSJC els va donar la raó –de moment, només cautelarment– en la pretensió d'anul·lar el reglament d'usos lingüístics a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida.
La resolució hauria pogut sortir molt abans, o els magistrats l'haurien pogut demorar uns dies per no enverinar el debat polític. Però es va fer pública aleshores, i durant una setmana els votants que combreguen amb els postulats de Rivera van veure amb absoluta nitidesa que en la defensa a ultrança del castella Alícia Sánchez-Camacho també els serveix.
Diferent ha estat la relació de CiU amb la justícia en aquests dies de precampanya. El 25 d'octubre l'exgerent d'Unió, Josep Maria Núñez, va anar a declarar a la Ciutat de la Justícia com a imputat al jutjat d'instrucció número 21, que investiga un cas de suposat finançament irregular del partit a través de la fundació vinculada Territori i Catalunya.
El mateix dia a la mateixa hora, i en un espai molt pròxim a on era Núñez, els pèrits d'Hisenda del cas Millet van ratificar davant el jutge l'informe que apunta a l'existència d'indicis de finançament irregular de CDC a través del Palau de la Música i Ferrovial. Els partits van aprofitar-ho per col·locar Artur Mas en el centre de la sospita de la corrupció. Els atacs es van repetir dimarts passat després que la fiscalia demanés la imputació del tresorer de CDC, Daniel Osàcar, per aquests mateixos fets i que s'investigui separadament de l'espoli del Palau.
