Quinze opcions i sense mascareta
Més de 553.000 gironins disposen avui d’onze hores per dipositar el vot a l’urna en les eleccions al Parlament
Les restriccions per la covid-19 ja són història i cal veure si se supera el 52,75% de participació del 2021
Les forces independentistes aspiren a renovar l’hegemonia i combatre el desencís dels seus fidels i la ultradreta
La campanya va acabar divendres, ahir va servir per reflexionar –això diuen– i avui hi ha eleccions al Parlament de Catalunya, tres anys i gairebé tres mesos després de les anteriors i per l’avançament electoral del president Pere Aragonès. El 14 de febrer del 2021, en la fase inicial de la pandèmia planetària pel coronavirus (la maleïda covid-19), els electors havien de dipositar el vot amb mascareta i també anaven tapats els membres de les meses, els apoderats i els responsables de tot el dispositiu. Avui ja no caldrà i el repte és trobar algun incentiu per exercir un dels drets en democràcia.
A les comarques gironines, més de 553.000 persones estan cridades a votar. Per ser exactes, són 553.338 electors, 528.068 residents al país –el cens de residents a Catalunya (CER)– i 25.270 residents a l’estranger –el que és conegut com a cens electoral de residents absents (CERA)–. El nombre de potencials votants superen en 21.470 persones els 531.858 del febrer del 2021. En aquella ocasió, hi va haver una participació del 52,75% (280.534 votants van exercir el seu dret), comptant el vot exterior i els votants de la demarcació i segons dades del govern .
Cinc formacions
A la demarcació de Girona, hi ha actualment 809.266 persones. El cens total del país és de 5.754.845 persones –5.624.067 era el del 2021–. Com dèiem, hi haurà més de mig milió de persones cridades a votar i es podran decantar per una de les quinze candidatures. En els anteriors comicis n’hi havia divuit, però només cinc van obtenir representació: Junts (7), ERC (4), PSC (3), CUP (2) i Vox (1). Avui encara podria haver-hi més diversitat.
Les forces independentistes aspiren a prorrogar la seva hegemonia, que es va ampliar el febrer del 2021 –tretze càrrecs electes, un més que el 2017–. Junts, amb el reclam del president Carles Puigdemont, cap de llista per Barcelona i aspirant a presidir la Generalitat, i amb el diputat Salvador Vergés de candidat, aspira a fer-se fort en el seu gran feu, després d’una legislatura de tensions i el trencament del pacte amb el soci, ERC. Igual que Junts, els republicans treballen perquè el desencís de l’electorat independentista fidel no els faci perdre rellevància. La delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, és ara la candidata a la circumscripció de Girona.
En l’arc sobiranista, la CUP, de nou amb Dani Cornellà al capdavant, lluitarà aferrissadament per mantenir els dos diputats, mentre també es presenten Alhora, que té Marc Cassany de cap de llista, i Aliança Catalana, amb l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, de líder. Orriols reconeix que té islamofòbia i atribueix a les persones migrades part de les deficiències del serveis públics.
Del bloc constitucionalista, el més probable és que el PSC sigui la votació més votada. Sílvia Paneque repeteix de cap de llista i té el llistó en els tres diputats del 2021. Comuns Sumar, ara amb Eloi Badia de candidat, aspira a fer-se un forat i recuperar, per exemple, el diputat que va tenir Catalunya Sí Que es Pot el 2015. A la dreta i a la ultradreta, hi haurà cops de colze entre l’esmentada Aliança Catalana, el PP, que podria fer-se un forat amb el regidor gironí Jaume Veray, i Vox, que repeteix el candidat, Alberto Tarradas.
La llista de les quinze candidatures d’avui a la circumscripció de Girona són les següents: Puigdemont x Catalunya Junts+, ERC, PSC, CUP, Vox, Comuns-Sumar, PP, Frente Obrero, Ciutadans, Aliança Catalana, Partit Animalista amb el Medi Ambient (Pacma), Per Un Món Més Just, Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, Alhora i Recortes Cero. Va quedar exclosa la candidatura del Partit Univers Català i ja no es presenten, entre d’altres, el Front Nacional de Catalunya, Primàries, el Partit Nacionalista Català o el PDeCat, que sí que hi eren el 2021. Depenent del que triïn els electors, els disset representants (d’un total de cent trenta-cinc que té la cambra catalana) tindran a les onze de la nit noms i cognoms.
Les eleccions d’avui són les catorzenes al Parlament. Després del restabliment de la democràcia a l’Estat, les primeres van ser el 20 de març de 1980. Podien votar 337.482 persones i ho van fer el 67,72% (228.775 persones). Caldrà veure si avui, en un dia que es preveu sense pluges, la participació s’hi acosta o, com a mínim, supera l’esmentat 52,75% de fa tres anys. Hi haurà onze hores –de les 9 del matí a les 8 del vespre– per votar. De moment ja s’han acceptat gairebé 9.686 sol·licituds per fer-ho per correu. D’aquí a un menys d’un mes (el 9 de juny), per cert, hi ha les eleccions al Parlament Europeu.
