Com vota la gent gran?
La generació més gran és la més participativa de totes, excepte entre les persones molt grans, per causes de salut
També són els electors més resistents als canvis, els que tenen menys tendència a votar els partits polítics nous
Les persones grans es decanten pels partits més tradicionals, segons una enquesta del CEO
H i ha un munt d’estudis al voltant de la incidència de l’edat en la identitat i les actituds polítiques de les persones. També en el seu comportament electoral, tant a l’hora d’anar a votar com per quina opció es decanten. Però de quina manera ho fan les persones més grans? Amb quina disciplina van a votar? Per quines opcions es decanten preferentment? Són més o menys fidels a una opció política o a una altra?
1.
Jordi Muñoz, que és professor de ciència política a la Universitat de Barcelona i actualment director del Centre d’Estudis d’Opinió, remarca que “l’edat és un factor que té molta influència en el vot; generalment en té més que el sexe però menys que la classe social”. El primer element en què incideix és en la decisió d’anar a votar: “D’entrada, l’edat condiciona molt la participació: la gent més jove vota menys i l’entrada a l’edat adulta generalment va associada a un increment de la participació. La generació més gran és la més participativa, excepte entre les persones molt grans, que per causes de salut tendeixen més a quedar-se a casa”, destaca Muñoz. La darrera Enquesta sobre generacions i participació del CEO, que es va fer entre el 2 de maig i el 29 de juliol del 2023, indica clarament que la generació dels anomenats baby-boomers (els que tenen entre 59 i 77 anys) és la que expressa un major interès per la política, del 6,2 en una escala del 0 al 10. La següent, la dels majors de 78 anys, en canvi, és la que menys, amb un 5, per sota de la mitjana, que està fixada en el 5,8.
2.
El director del CEO destaca que “les opinions polítiques generalment es formen en la joventut i els inicis de l’edat adulta (és el que anomenem els «anys impressionables»), i després, tot i que sempre hi ha un marge de canvi, tendim a ser cada vegada més resistents al canvi. Per això també les persones grans tenen menys tendència a votar partits nous.”
3.
El director del Centre d’Estudis d’Opinió subratlla que “les persones grans generalment participen més (tret dels majors de 80, que comencen a tenir més problemes de mobilitat i de salut) i també són electors més fidels a una opció política, tenen menys tendència a canviar de partit”. Preferentment, es decanten “pels partits més tradicionals del sistema de partits català: el PSC, Junts (en aquest cas com a hereu de l’antiga Convergència) i el PP. ERC, que tradicionalment havia tingut un electorat més jove, comença també a penetrar en aquest espai a mesura que es fan grans alguns dels seus votants del primer moment d’expansió (2003-04)”. La darrera Enquesta sobre generacions i participació del CEO confirma de ple aquesta idea: les dues generacions que apleguen les persones de més de 59 anys (els baby-boomers fins als 77 i la silenciosa a partir dels 78) són les que més s’identifiquen amb el PSC, Junts o ERC. Entre els menors de 42 anys, en canvi, predominen els que no s’identifiquen amb cap partit (més d’un 20%). Els baby-boomers (entre 69 i 77 anys) també són la generació que més antipatia senten per l’extrema dreta, amb un 64%.
4.
El doctor en ciència política per la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Bartomeus va publicar fa cinc anys un llibre en què destacava El terratrèmol silenciós (Eumo Editorial, 2018) que s’havia produït en el comportament electoral. Bartomeus destacava el relleu generacional que s’havia donat a Catalunya, que tenia com a punt culminant el 2005 i que tenia una significació política important: “Els nascuts abans del 1960 eren la generació que havia participat en la Transició democràtica com a individus adults, ja que el col·lectiu tenia quinze anys o més en el moment de la mort de Franco. Els nascuts després del 1960, en canvi, no havien participat activament en el procés de la Transició, ni com a actors ni com a espectadors adults.” El director del Centre d’Estudis d’Opinió comenta: “Sovint és molt difícil separar l’efecte edat de l’efecte generacional, però sabem que el context de formació és molt important, precisament pel que dèiem dels anys impressionables, que són els moments en què la gent tendeix a formar la seva consciència política. En el nostre cas hi ha una generació que ara està entrant a la tercera edat que és la generació que es va socialitzar entre el tardofranquisme i la Transició i que se sol conèixer com la generació cívica, perquè és molt participativa i implicada.”
5.
Xavier Tomàs, que és assessor en comunicació política, considera que no. I ho argumenta així: “Si un partit polític o candidat té uns determinats recursos escassos per fer campanya (posem per cas, temps o finançament), en igualtat de condicions, hauria de prioritzar destinar-los a les persones grans. Crec que en general els partits són conscients que, amb la piràmide de població que tenim (especialment si comptem només les persones amb dret a vot), i amb els alts nivells de participació electoral de la gent gran, han de tindre en compte els seus interessos si volen ser competitius electoralment.”
